"Por qué no te callas", Toni Albà!

Explicava l'humorista Toni Albà, al documental "Llibertats empresonades" del Sense Ficció, que fruit de les derivades judicials per unes piulades que van suposar un presumpte delicte d'injúries contra la policia i la jutgessa de l'Audiència Nacional, Carmen Lamela: "jo ara em trobo amb la situació que, clar, quan faig un tuit haig d'esmolar més el llapis, haig de pensar, a veure, com puc dir el mateix que vull dir, fent que la gent ho entengui sense dir-ho com ho voldria dir (...) perquè em pot caure un pal molt bèstia, (...) una multa que em destrossi la vida!"
https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/sense-ficcio/llibertats-empresonades-08012019/video/5809652/

En altres paraules, Toni Albà venia a dir que havia d'aguditzar l'enginy a l'hora de piular. Doncs bé, si és per fer piulades com aquesta que va fer dies enrere, presumptament dirigida a Inés Arrimadas i a la seva esperpèntica (menyspreable) visita a Waterloo, sincerament en Toni Albà s'ho podria ben estalviar!

Bon viatge a Waterloo!!! (Vigila no passis de llarg i vagis a petar a Amsterdam ...allà, estaries com a casa i a més a més tindries tots els teus drets laborals respectats!)

— TONI ALBÀ ||*||🎗 (@tonialba) 23 de febrer de 2019

Per aquesta piulada no sé si Toni Albà se n'endurà un pal en forma de multa, però de moment se n'ha endut un pal, totalment merescut, pel masclisme que supuren les seves paraules... I per més que ell s'ha volgut disculpar (a la seva manera), el programa Polònia se'n va desmarcar i la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals va emetre un contundent comunicat.

De fet l'ampli rebuig, també dins l'independentisme, a la seva piulada és un bon símptoma que, si del que es tracta és de fer República, el masclisme i el menyspreu per raó de gènere no hi té cabuda, per més que vingui del bufó de la cort! No, aquí no es riuen totes les gràcies, no es riuen precisament les que no en tenen, ni en fan... Per això, a banda de la piulada, sorprenen i fan mal els quasi tres mil "m'agrada" i les més de set centes repiulades que té la inoportuna piulada!

Si aquesta ha de ser la seva contribució a la causa, potser valdria més que ho deixés estar, doncs amb la seva irresponsable piulada segueix alimentant el trol, que ja sabem que mai en té prou!

Quan l'humorista perd (o esgota) l'humor, com quan el tertulià l'argument, recórrer a l'insult és el darrer recurs, quan en molts casos hauria de ser, simplement, el silenci...

Les primàries del 21D

El 21D no només es decideix si a Catalunya hi ha o no una majoria de vots i/o escons independentistes, també es lliuren altres batalles, internes en cada un dels anomenats blocs, el de l'independentisme i el del constitucionalisme.

En ambdós blocs la pugna pren forma de primàries, com si el 21D també estiguéssim escollint el proper president o presidenta de la Generalitat; malgrat ens ho sembli, sabem que realment no és així: el 21D "tan sols" escollim la composició del Parlament de Catalunya i és el Parlament, i només al Parlament, a qui li correspon escollir, votar, el proper president o presidenta de Catalunya.

Dins el bloc constitucionalista Miquel Iceta es resisteix, a cop d'enquestes i a pas de balls, a que Inés Arrimadas es postuli com a única presidenciable no independentista, tot i que està per veure si el resultat confirma el que el seu nas fi sembla ensumar als seus mítings: "aquí huele a presidéncia!"

A l'altra banda Esquerra, que fins ara tirava de Pla B amb Marta Rovira com a presidenciable ha fet un cop de timó, veient la persistència de Junts per Catalunya, cap de llista inclòs, de no renunciar a la re investidura del president Puigdemont, el legítim. I el viratge d'ERC l'ha fet tornar al seu Pla A i a presentar el vicepresident cessat i reclòs com a presidenciable.

Més enllà de les lògiques, evidents i lamentables limitacions que l'empresonament d'Oriol Junqueras té en la campanya electoral d'Esquerra sorprèn que fins ara no hagin sabut veure que la seva situació a la presó també és un actiu electoral. Junqueras ja comença a fer campanya (ni que sigui en mode epistolar) des de la presó i farà bé Esquerra d'invocar-lo a cada acte electoral per no fer-lo encara més invisible.

És Oriol Junqueras, doncs, i no Marta Rovira qui en campanya pugna en aquestes primàries amb Carles Puigdemont per esdevenir el proper president de la Generalitat, i en aquesta pugna són inevitables retrets més o menys evidents, més o menys velats...

Carles Puigdemont es sent president legítim, Inés Arrimadas es somia presidenta i Iceta s'hi ensuma... A Junqueras ni els seus l'hi veien dies enrere, i qui sap si serà el tapat! De moment, tristament, ho és, tapat, tancat i barrat a pany i forrellat a la presó d'Estremera...

El 21D no escollirem el proper president o presidenta de la Generalitat, però com sempre votarem com si fos així, com si fossin unes primàries, esperant que després el Parlament actuï en conseqüència, si pot...

El vídeo de la setmana: Salvades?

El proper 21 de desembre no votaré a Inés Arrimadas ni a Marta Rovira; no, ja sé que a elles directament no les puc votar, com al seu dia tampoc vaig votar (l'enyorada) Carme Chacón, ja m'enteneu...

Que no les voti no és cap sorpresa i és per això que ho expresso amb total naturalitat, no com si estigués anunciant una exclusiva. Però que jo no les voti no vol dir, necessàriament, que bé una bé l'altra puguin acabar esdevenint presidentes de la Generalitat i, per tant, la meva presidenta.

És precisament per aquest motiu, per aquesta hipotètica que no remota possibilitat i no pel fet que les voti o deixi de votar, que a mi també em preocupen les preguntes que, en la seva majoria, no van saber respondre ni una ni l'altra a Jordi Évole al Salvados d'aquesta setmana passada.

Bé, respondre sí que van respondre, però no sempre necessàriament amb precisió a la pregunta que els feia el periodista sinó responent per la tangent sobre la qüestió sense donar la xifra preguntada... A vegades hi ha respostes que semblen excuses, quan no fugides endavant per no haver de dir "no ho sé..."

Independència al marge les respostes que van donar van evidenciar que lamentablement (sobretot per elles, suposo) Marta Rovira i Inés Arrimadas tenen més en comú del que es pensaven (i ens pensàvem); Jordi Évole deuria intuir-ho al preparar l'entrevista i ho va confirmar amb les preguntes que els va fer a l'inici del programa. Com va sentenciar la també periodista catalana Àngels Barceló: no en tenen ni idea!