dilluns, 24 d’octubre de 2016

El PSOE m'és igual!


Si el PSOE està condemnat a mort electoral, que espero que no, prefereixo que el matin els votants en unes terceres eleccions a que es suïcidi amb una vergonyosa abstenció investint Mariano Rajoy!

Això piulava, si fa o no fa, aquest dissabte passat, hores abans del Comitè Federal del PSOE que es va celebrar ahir diumenge i que vist el resultat, a criteri meu, és un suïcidi polític! És clar que el meu criteri és sempre molt discutible...

De fet el Comitè Federal del PSOE d'ahir va ser el segon dels tres actes del drama socialista espanyol perpetrat pels barons socialistes: el primer acte va ser la defenestració barroera del seu líder, o del que semblava ser-ho, Pedro Sánchez, per fer-se amb el control del partit; el segon acte va ser ahir, amb l'aprovació de l'abstenció incondicional (com si fos una pena!) per investir Mariano Rajoy i el tercer acte serà quan el PSOE faci efectiva aquesta humiliació (perdó, abstenció!) al Congrés de Diputats, per vergonya pròpia i aliena!

Un mal menor, s'esforçaven a argumentar des de fa dies, però a criteri meu el mal menor fa i farà mal, molt més mal que el "No és No" a Espanya, a Catalunya, al PSC i al propi PSOE! M'espanta pensar que el PSOE, o que un PSOE tem (de nou) les urnes i tot el que les urnes simbolitzen i representen! És clar que el meu criteri és sempre molt discutible...

Avui, parafrasejant Antònia Font, "el PSOE m'és igual!" El que de mi encara em queda de militant socialista avui cerca consol al PSC, ferm en la seva postura de no investir Rajoy, de no cedir els seus diputats per l'abstenció incondicional, però com a molts militants del PSOE el camí del PSC al costat d'aquest PSOE serà un pedregar...

Més que votar amb el nas tapat el PSOE votarà amb el cos sencer enfonsat dins la fossa sèptica de latrina farcida de merda del PP (de qui veiem ex-dirigents dia sí, dia també, desfilant per tribunals acusats de corrupció) i respirant anguniosament a través del cartró del paper de vàter a mode de tub per anar a sota l'aigua, imatge inesborrable que vaig veure a la pel·lícula "Headhunters". No era això, companys del PSOE, era això, no Susana? (Patético y de perdedores que el PP sugiera una coalición con el PSOE. Más que nunca hay que derrotarlos para que España cambie.)


Per cert, ahir després del resultat del Comitè Federal Pedro Sánchez va trencar el seu silenci amb aquesta piulada: "Pronto llegará el momento en que la militancia recupere y reconstruya su PSOE. Un PSOE autónomo, alejado del PP, donde la base decida. Fuerza"

Quedarà militància?

No és un PSOE, aquest d'avui, com a mínim per a socialistes catalans, tampoc per a molts socialistes espanyols...