dilluns, 27 de febrer de 2017

La bicoca d'en Viloca...


Temps enrere cantaven "sense Convergència no hi ha independència" però el cert és que avui Convergència ja no hi és i a la independència encara se l'espera...

I de la mateixa manera que al seu dia Mr. Proper va passar-se a dir Don Limpio avui Convergència és el PDeCAT, i els seus militants han actualitzat el seu càntic: sense el PDeCAT no hi haurà nou estat!

Diu Artur Mas que és precisament per això que el seu partit és i serà perseguit per terra, mar i aire: ens volen destruir!

Ho deia Artur Mas enèrgicament, com un cavall desbocat, no sé si més per la pulsió encara latent del seu judici pel 9N i a les portes del de Francesc Homs, o bé per les darreres informacions publicades sobre la (nova) presumpta vinculació del 3% no només amb el seu partit sinó directament amb ell mateix!

Veurem el recorregut que té aquest testimoni investigat (un contractista presumptament "donant" del 3%) que va assegurar reunir-se amb Artur Mas abans que aquest fos president, en relació a les "donacions" a canvi d'obra pública...  

Artur Mas cridava molt, se'l veia especialment indignat i motius no li'n falten: té raó, van a per ell! El problema és si entre totes les mentides que li llancen apareix una incòmode veritat!

El cert és que jo, de moment, de la mateixa manera que quan veig Don Limpio no puc evitar veure i pensar, encara, amb el Mr. Proper, quan veig el PDeCAT també veig i penso amb Convergència, i, com més crida Artur Mas, la bicoca d'en Viloca...

No sé, posats a fer frases i càntics, què tal "pel nou estat, un PDeCAT lliure de pecat"!... Suposo que aquest és l'objectiu, la seva raó de ser...