dimecres, 10 de desembre de 2014

Les amistats perilloses de Miquel Iceta


Com que una foto val més que mil paraules no m’esforçaré en fer-ne servir més de mil, tot i que reconec ja d'entrada que, per més que trobés les paraules encertades, cap d'elles tindria el poder, malauradament, de refutar la fotografia que encapçala aquest article.

Assistia Miquel Iceta el dies enrere en l’acte de Societat Civil Catalana, entitat unionista, de celebració del 36è aniversari de la Constitució Espanyola. Calia? Tan és ara, hi va anar i la foto, tard o d’hora, era inevitable! Si no vols pols, no vagis a l’era!

Click: la instantània no té pèrdua! El gest de Miquel Iceta, amb les mans obertes palmells enlaire i mirant, suposo, els periodistes, sembla voler assumir amb cert aire de resignació el moment que, sap, serà retratat, mentre Alícia Sánchez-Camacho mira a càmera mig somrient, conscient que, com fa un any amb Pere Navarro, la foto li serveix, també a ella, per seguir furgant en la ferida del PSC, que aquests darrers dies pateix hemorràgia!

El PSC és un partit molt generós i dóna munició tan a dreta com a esquerra, tan als nacionalistes espanyols com als sobiranistes catalans; aquesta imatge és, de nou, una nova arma de destrucció massiva. També a mi, en condició de socialista, me l’han fet arribar fent befa!

No ser independentista té aquest i altres preus, prou que els paga, els ha pagat i els pagarà el PSC. Aquesta foto sadollarà, però mai fins a la sacietat, la set de molts sobiranistes i independentistes que, si (alguns) ja es mostren hostils amb companys independentistes, més s’hi mostren amb els qui no ho són, amb especial fervor amb el PSC...

El PSC fa temps és l’ase dels cops de la política catalana, i no negaré que no hi hagi ajudat el propi partit i algun dels seus dirigents, però si tan insignificant és, i acabarà essent, en la política catalana no sé perquè tanta gent encara s’hi entreté tant? Si ja és una ovella esgarriada, quines ganes de perdre-hi més el temps!

Reconec que aquesta foto, però, no fereix tant com la de fa un any amb Pere Navarro brindant per la ConstitucióI sí, malgrat la foto i contradient el que simbòlicament representa, o pot representar per molts, és molt més, i de llarg, el que avui separa el PSC del PP que no el que els uneix.

Sí, una de les coses que els uneix és la Constitució Espanyola, tot i que uns la volen tancar a pany o forrellat, i els altres, sense capgirar-la, volen actualitzar-la amb una capa de federalisme

Ens uns dies en què els independentistes demanen a Mas i Junqueras que es facin amics (ho han estat mai?) o que ho sembli, un socialista com jo li demano a Iceta que vigili amb les amistats perilloses, doncs al cap i a la fi ja sabem que amb el PP l'únic viatge que podem fer és el de tornada!

Una imatge val més que mil paraules; avui Miquel Iceta en farà servir més de mil per exposar "el canvi que necessitem"... Per més que Iceta pronunciï un discurs ben travat, li serà difícil desempallegar-se d'aquesta fotografia...