dijous, 17 de novembre de 2016

PSC i PSOE, un matrimoni en crisi


El símil de la parella, aquell que no fa massa anys es va fer servir en la relació entre Catalunya i Espanya (allò que Espanya maltractava, i maltracta encara, a Catalunya), bé podem fer-lo servir ara en la relació entre el PSC i el PSOE, un matrimoni en crisi.

Aquesta setmana Miquel Iceta, primer secretari del PSC, s'ha trobat amb Javier Fernández, president de la comissió gestora del PSOE, primera trobada entre els dos líders (?) socialistes (l'interrogant és més aviat pel del PSOE) després de la negativa dels diputats del PSC al Congrés a abstenir-se en la investidura de Mariano Rajoy.

En termes de parella el resultat de la trobada va ser allò de "donar-se temps", temps per cicatritzar les ferides, que hi són, temps per recuperar una certa calma, que cal, temps per no decidir ara, encara amb la desavinença a flor de pell, quelcom que qui sap si demà mateix podrien lamentar, un i l'altre.

En termes polítics, d'anàlisi seriosa, seria allò de la "pilotada endavant"! La gestora del PSOE després d'incendiar el partit i defenestrar Pedro Sànchez, ara fa de bomber i vol, sobretot, deixar passar el temps i anar remullant el partit, apaivagant qualsevol intent que alguna guspira prengui...

I dues són les guspires que la gestora del PSOE vol apagar per evitar revifar l'incendi socialista: la de Pedro Sànchez i el que representa, i la del PSC i el seu desafiament (?) al partit mantenint el seu no a Mariano Rajoy!

Pel que fa a la primera, no sé si la gestora ha posat un gps per geolocalitzar el cotxe de Pedro Sánchez, qui va amenaçar en iniciar (demà m'hi poso, segur!) una gira pels pobles d'Espanya per tal de recuperar la secretaria general i, així, el partit!

Pel que fa a la segona guspira, una part del PSOE ja ha dit com vol que sigui la nova relació amb el PSC: El PSOE vol un PSC desarmat i captiu, sotmès i amb menys autonomia.

Suposo que aquesta voluntat deu ser el calc exacte i precís de com volen Catalunya respecte a Espanya... Ja ho ha advertit amb encert l'eurodiputat socialista Javi López: “Si no cabem dins del projecte federal, es fa difícil defensar que Catalunya cap dins d'Espanya”.

PSC i PSOE són avui un matrimoni en crisi, una crisi profunda però no insuperable; ara bé, per superar-la ambdues parts s'han de trobar còmodes sense ser sotmeses per complert a la voluntat de l'altra, especialment el PSC vers el PSOE. Si l'Espanya federal és possible només ho serà en la mesura que sigui possible la relació federal entre el PSC i el PSOE, i no sembla que el PSOE, si més no el d'avui, el de la gestora provisional "sine die", estigui per gaires federalismes més enllà del simple postureig...

PSC i PSOE s'han donat temps; la clau no és deixar passar el temps, sinó aprofitar-lo! Escoltant les declaracions d'ambdós líders em va semblar que el del PSOE seguia sense entendre res del PSC, doncs seguia amb el mateix discurs de setmanes enrere... Tot plegat pot acabar resultant una pèrdua de temps; és el que tenen, en moltes ocasions, les "pilotades endavant", allunyes el problema, però no el resols! La crisi es prolonga...