dijous, 22 de març del 2018

Les (erràtiques?) decisions del president Puigdemont


Potser algun dia se sabrà tot, tot i que avui per avui no sé quin serà aquest dia ni què serà, exactament, tot.

L'exconseller Santi Vila ha explicat el seu tot, que a banda de ser només la seva veritat ell també sap que és una part, com totes interessada, del tot. Mica en mica s'aniran publicant les altres veritats, les altres peces d'aquest impossible trencaclosques...

El moment polític que vivim requereix moltes respostes, potser tantes com preguntes, doncs certament s'han produït i es produeixen coses realment sorprenents, no sé si paradoxals, no necessàriament contradictòries, o sí!?

Sorprèn que el president Puigdemont primer proclamés la república per tot seguit la suspendre-la, un autèntic coitus interruptus independentista que va deixar la parròquia, com a mínim, destrempada.

Sorprèn que el president Puigdemont primer volgués convocar eleccions, decisió tan difícil com valenta, d'alt risc, per després desdir-se'n i passar la pilota de la proclamació de la independència al Parlament.

Sorprèn precisament que no fos ell, solemnement com a president, qui ni que fos de manera simbòlica proclamés la república una vegada votada i aprovada pel Parlament, sinó que la proclamació, asèptica i com qui no vol, la fes la llavors presidenta del Parlament Carme Forcadell.

Sorprèn que el cessat president i candidat retirat a la investidura designés al injustament empresonat Jordi Sànchez nou candidat per investir quan setmanes enrere li havia negat tal condició al també injustament empresonat Oriol Junqueras quan va afirmar, referint-se a ell mateix, que no es pot ser president si s'és presidiari... També a mi em va semblar entendre-li tot.

Tanta sorpresa en el meu cas és deguda a la manca d'informació, o per ser més precisos a la de motius, els que van motivar a prendre unes decisions i no d'altres, com marxar a Brussel·les (i afrontar l'exili) i no afrontar la presó, o a presentar-se a les eleccions quan abans havia assegurat (fins i tot insistit) que no ho faria. Entenc que les circumstàncies sempre influeixen i fins i tot canvien el destí i les decisions que hem de prendre...

Potser les decisions del president Puigdemont semblen erràtiques, hi ha qui les troba estratègiques per mantenir viu el pols del procés, també per preservar la dignitat del càrrec de president; d'altres les troben tàctiques per cercar una sortida digne a la seva incerta situació personal, sobretot la que es trobarà quan qui centri totes les mirades sigui el nou president de la Generalitat...

Algun dia se sabrà tot i potser llavors podrem valorar amb més precisió si a les hores difícils el president Puigdemont va accelerar o frenar, o ambdues coses alhora, el procés, la república, la independència...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada