dijous, 5 de febrer de 2015

Eixos diferencials


Dos són els eixos que han mogut la política catalana i l'espanyola, l'eix social, el clàssic dreta - esquerra i l'eix nacional.

Anys enrere la política espanyola i catalana discorrien preferentment pel primer eix, però d'un temps ençà l'eix nacional ha guanyat protagonisme tant a la política espanyola com a la catalana.

Fa anys que el Partit Popular ret dia sí dia també al PSOE a un duel per a comprovar qui és més espanyol, més exclusivament espanyol, minimitzant la diversitat nacional d'Espanya; possiblement el primer punt àlgid d'aquesta competició va ser durant el debat polític de la reforma de l'Estatut de Catalunya, amb el Partit Popular muntant taules per a recollir signatures contra l'Estatut i n'hem pogut veure una nova mostra amb tot el procés sobiranista i el recent 9N.

A Catalunya l'eix nacional ha guanyat força, també a partir de la frustrada reforma de l'Estatut de Catalunya, esdevenint, la qüestió nacional, el principal tema de l'agenda política catalana. Aquí, d'una altra manera, també hi ha hagut una mena de duel a vàries bandes per a demostrar qui és més català o defenestrar el qui no ho és, o no ho sembla...

S'esforça ara el PSOE, davant la irrupció de Podemos, per seguir essent percebut com l'alternativa al PP, com el rival del PP, però als ulls de molts, que no de tots, les diferències entre PP i PSOE són menys de les que realment hi ha. Tan preocupat i ocupat per semblar tan espanyol com el PP, o com a mínim no menys espanyol, el PSOE sembla haver descuidat l'element que realment el diferencia del PP: que és un partit de centre esquerra!

I és precisament per l'esquerra per on Podemos sembla que avançarà el PSOE, i de ser així, aquest serà el drama del PSOE: haver caigut al parany nacionalista del PP i veure's avançat per l'esquerra per Podemos!

A Catalunya l'eix nacional segueix fent rodar la política i marca les agendes, però l'eix social, l'eix dreta - esquerra seguirà fent forat amb la CUP, que ara ja marca més distàncies amb el sobiranisme de l'inestable binomi CDC - ERC, però també per la irrupció de Podemos, que defuig el debat nacional per centrar-se en el social, conscient que és precisament aquí on pot fer i farà forat!

A Catalunya hi ha qui fa temps que fa esforços per fer convergir els eixos nacional i social en un sol eix, en l'eix del sobiranisme, del dret a decidir, de la independència... De moment, però, un dels partits que empeny el procés sobiranista s'esforça més per mirar (i tirar) endavant que no per mirar enrere, doncs són massa les causes pels pecats que presumptament hagi pogut cometre, o han comès presumptament alguns dels seus membres, que els persegueixen...

Podemos sembla haver sabut decantar la política espanyola vers l'eix social; caldrà veure si també sap fer decantar la política catalana vers aquest eix, desactivant la força que aquí té, avui per avui, l'eix nacional.

Enquestes al marge, serà en les eleccions quan podrem veure si els eixos social i nacional són o no eixos diferencials!