dimecres, 5 d’octubre del 2016

L'hora del PSC?


La implosió que ha patit el PSOE, amb la latent (ara ja pública) divisió interna és quelcom que el PSC, a la seva manera i amb les seves coordinades, ha viscut aquests darrers anys: dues ànimes, arraconament del líder, crisis internes, sectors i corrents crítics, trencament de la disciplina de vot, díscols, dimissionaris, estripades de carnet, escissions...

Potser no amb Cum laude, però és evident que el PSC ha superat amb nota la seva crisi interna, pagant això sí un alt preu polític, com era d'esperar; el PSC ha sabut tancar ferides i ara va pel camí de cicatritzar-les amb la normalitat d'unes primàries a la secretaria general del PSC.

No faria malament, el PSOE, de mirar el PSC per la gestió i resolució de la seva crisi interna; però em temo que el PSOE, o aquest PSOE provisional, no està per mirar massa el PSC, ni en general cap a Catalunya!

El PSC no ha estat neutral en aquesta crisi del socialisme espanyol, es va alinear clarament a favor de Pedro Sánchez i el seu "No es No" i, ara que Pedro Sánchez ja no hi és, es manté ferm amb la posició contrària a facilitar la investidura de Mariano Rajoy.

La del PSC és, de moment, una posició sòlida, compacta i contundent, de moment refractària a l'erosió que alguns sectors del PSOE han començat a fer al "No és No". Veurem fins on dura la resistència del PSC, també la dels diputats catalans que hi ha al grup parlamentari socialista al Congrés! Jo espero que la resistència sigui fins al final!

Si les crisis són oportunitats (fins i tot jo em faig mandra...) aquesta podria ser la perfecta per repensar les relacions del PSC amb el PSOE, convertint-les amb les que el PSC voldria entre Catalunya i Espanya: una autèntica relació federal. La millor prova del nou, la del cotó que no enganya, seria la defensa d'un grup parlamentari propi al Congrés, sempre, és clar, que el PSC sabés mantenir una veu pròpia, enlloc de diluir-la entre la cridòria del PSOE.

Ara que sembla que el PSC ha quedat arraconat dins el PSOE, ara que el PSC ja ha superat les turbulències internes i el PSOE està obert en canal, ara podria ser l'hora del PSC!

El PSOE ja deu haver vist que, al contrari que el PP, sense els vots dels socialistes catalans no poden guanyar, avui per avui, les eleccions espanyoles; ells haurien de ser els primers interessats en reforçar el PSC, en donar-li veu pròpia per ser bandera del que el PSC, més que el PSOE, defensa per Catalunya i Espanya: una relació federal.

Miquel Iceta i Núria Parlón, ara és l'hora del PSC!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada