A Pedro Sánchez se li deuen inflar els nassos amb la mateixa proporció, sinó més, que s'inflen els barons del seu partit, el PSOE, i dic nassos però més aviat diria aquella part de l'anatomia masculina que, dita col·loquialment, rima amb barons...
El de baró és el títol nobiliari de menor rang, rere els de Comdor, Vescomte, Compte, Marquès, Duc, Príncep i Rei, però al PSOE la condició de baró està molt cotitzada, tal vegada a aquestes alçades exageradament cotitzada, i pesa molt, tal vegada potser massa, en el rumb que ha de prendre el partit en moments clau.
Avui el PSOE, com Espanya, es troba en un moment clau, doncs la governabilitat d'Espanya es juga en una partida on el PSOE en general i Pedro Sánchez en particular tenen, malgrat tot, una bona mà i capacitat per saber-la jugar.
Els barons del PSOE, líders territorials que legítimament anteposen els seus interessos particulars als generals del partit, a vegades són com els pitjors cunyats (no com els meus, que són una delícia) o com els mals amics (tampoc com els meus, que són extraordinaris): t'aconsellen sense que els hi demanis i a sobre es queixen si no fas el que t'han aconsellat!
Per contrarestar aquesta pressió, el poder d'influència dels barons, Pedro Sánchez diu que s'encomanarà a la militància, a qui diu que consultarà davant qualsevol possible pacte de governabilitat, una decisió sorprenent que ha estat, dins i fora del partit, més criticada que aplaudida, fet que fa pensar que potser és una bona decisió.
Es deu fiar més Pedro Sánchez de la líquida militància que dels rocosos barons, sobretot quan algun sembla voler-li fer el llit entre declaracions post-electorals i filtracions post comitè federal...
Incòmode el punt en el que es troba Pedro Sánchez, qui per moments sembla ser més a prop de la paperera de reciclatge del PSOE que de la presidència del govern, que malgrat tot encara té a l'abast!
Comprenc que se li inflin allò que rima amb barons!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada