dijous, 8 de setembre de 2016

Centrifugació


Si hagués de representar la política catalana des de la recuperació de la democràcia fins a la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut de Catalunya ho faria amb la imatge de la campana de Gauss, representada sobre l'eix clàssic dreta - esquerra i amb els partits de centre dreta (CiU) i centre esquerra (PSC) més moderats situats al bell mig.

La sentència del TC sobre l'Estatut no només va canviar l'eix de la política catalana, fent prevaldre l'eix nacional (independentisme - unionisme), sobretot va generar, d'una forma gradual i cada vegada més accelerada, la centrifugació de les posicions sobre aquest nou eix, naturalment cap als extrems.

Aquesta força centrífuga ha afectat a tots els partits, afectant-los de manera diferent, i ha dibuixat un nou centre polític, el del dret a decidir decantat cap a la independència.

La centrifugació de la política catalana ha variat el mapa polític, doncs no tots els partits han sabut, ni pogut, resistir les envestides d'aquesta força. Unió Democràtica de Catalunya ha estat escombrada del Parlament de Catalunya i el PSC s'ha esquinçat.

Ambdós partits han volgut resistir quedant-se en una posició més central, que no equidistant, entre el que representen políticament l'independentisme i l'unionisme, fent bandera del federalisme, amb matisos entre ells, bandera que sota aquesta força centrífuga costa molt mantenir-la dreta i, encara més, fer-la onejar: Unió, també per altres circumstàncies, s'ha quedat en l'intent, mentre que el PSC, malgrat tot partit resistent i supervivent, encara hi insisteix tot i el foc amic del PSOE, qui vol diluir, quan no dinamitar, les propostes federalistes dels socialistes catalans.

Ambdós partits, PSC i Unió, veurem si també en certa manera CDC, vivien millor en la prevalença de l'eix dreta - esquerra i en el sòlid equilibri que sabien mantenir sobre aquest eix, ben posicionats a la part central.

La força centrífuga obliga a moure's, et mou per força, per la seva pròpia força, doncs defuig el centre i empeny cap als extrems; el problema de quedar-se al mig és que el mig és pràcticament un desert; per aquí circula i resisteix el PSC, refent-se de l'esquinçament provocat per la força centrífuga de la política catalana.

Aquesta mateixa força centrífuga és la que explica que hi hagi espai per l'acord entre formacions tant distants, en l'eix dreta - esquerra, com la CUP i el Partit Demòcrata Català ( la nova CDC), o com s'acabi anomenant finalment..

Diuen que amb una Catalunya independent tornarem a l'eix clàssic de dreta - esquerra, però la qüestió és, en cas d'assolir-la, quins partits hauran sobreviscut!