Està bruta Girona?

"Deixo una Girona més neta, segura i dinàmica". Així ha condensat l'alcaldessa Marrta Madrenas la gestió del darrer mandat, ara que, convocades les pròximes eleccions municipals, ja hi ha el compte enrere que posarà fi al seu càrrec.

El titular no ha estat ben rebut per part (la més cridanera) dels veïns i veïnes del meu barri, que al xat que compartim han expressat, alguns de forma poc respectuosa, la seva disconformitat amb tal afirmació.

Les crítiques veïnals sobretot fan referència a la neteja, ja que la percepció general és que, tot i el nou contracte de neteja (que de fet encara no s'ha desplegat del tot), els carrers i especialment els voltants de les illes de contenidors estan molt bruts.

Aquesta qüestió m'ha fet pensar en un enfilall que abans-d'ahir al vespre va fer el geògraf i expert en turisme José Antonio Donaire Benito i que començava amb aquesta pregunta: "Està bruta Barcelona?"

Traslladant la pregunta a Girona, a la Girona de Marta Madrenas, la resposta la veig cada vegada que llenço la brossa i obro els contenidors: Girona està més o menys neta (o bruta) en funció de la responsabilitat, del bon fer del servei de neteja i recollida i, reconeguem-ho també, del bon fer dels veïns i veïnes.

A Girona, Barcelona i segurament arreu del país, la clau és embrutar menys, però és clar, això ens interpel·la a nosaltres i a la nostra responsabilitat, i sempre és més fàcil responsabilitzar l'administració. 

És una qüestió de corresponsabilitat: l'Ajuntament hi ha de posar els recursos suficients i necessaris, els veïns i veïnes la responsabilitat de fer-ho bé, llençar la brossa on i quan toca i us puc assegurar que en moltes ocasions no és així.

Set de Quaresma

La Quaresma, com l'Advent amb el Nadal, no deixa de ser el compte enrere de la Setmana Santa, que va del Dimecres de Cendra al Diumenge de Pasqua, compte enrere de set setmanes representat a casa nostra per la Vella Quaresma.

El compte enrere de l'Advent pren forma amb el calendari que li dóna nom, comercialment venut per a la mainada amb petites xocolatines dins de cada un dels dies de desembre fins a l'assenyalat de Nadal!

La Vella Quaresma, però, al contrari que que el calendari d'Advent, no ha esdevingut encara un objecte comercial, tot i que penso que també podria tenir joc, el joc que li donen les seves set cames, que va perdent cada setmana a partir del Dimecres de Cendra.

El record que tinc de la Vella Quaresma és la que, en algun curs, deuríem tenir representada a l'escola, però diria que ni tan sols ara a l'escola en parlen gaire de la Vella Quaresma...

No em malinterpreteu, no és que reclami que l'escola pública i laica posi en solfa el valor de la Quaresma, però sí que, de la mateixa manera que (suposo) es parla del ramadà, o que caldria parlar (que no practicar) d'altres litúrgies d'altres religions, bé podria ser objecte d'estudi la Vella Quaresma amb el seu bacallà i les seves set cames com un element més de la nostra cultura, com ho són el tió de Nadal, que viu sota l'amenaça del Pare Noel, o la castanyada, sota l'amenaça del Halloween.

Mireu sinó el que passa amb l'Advent, que en mans del consumisme córrer el risc de ser més (i només) recordat com un llaminer calendari que no com el temps espiritual de preparació del Nadal marcat especialment pels 4 diumenges d'advent, els anteriors al Nadal, en els que s'acostuma encendre una espelma o un ciri, formant la corona d'advent.

Qui aquests dies podria haver tingut una Vella Quaresma al despatx és l'alcalde Ballesta de Girona, doncs set setmanes és el que ha durat, si fa o no fa, el seu breu, però intens mandat. La Quaresma és temps de penitència i a fe que Ballesta l'ha sofert amb escreix, i possiblement n'ha carregat més que no li tocava!

El compte enrere arriba al seu final i és qüestió de dies que la Vella Quaresma perdi la darrera de les seves set cames. Oblidarem llavors la Vella Quaresma i no la recuperarem, amb la plenitud de les seves extremitats, fins al Dimecres de Cendra de l'any vinent...

Si fins aleshores teniu set de Quaresma apliqueu-vos-la vosaltres directament!

La Marta i la Sílvia

La Marta i la Sílvia han retornat el somriure a Girona; fins quan? Foto: PSC CCGG

Suposo que en Carles abans de trucar en Miquel va parlar amb l'Oriol, company de pupitre. I l'Oriol li deuria dir a en Carles que per més que la Maria Mercè hi posés empeny i voluntat, no era possible l'entesa amb l'Albert.

Llavors en Carles va trucar en Miquel, que calça un altre peu i amb l'altre si cal balla! I en Carles li va dir: i si ballem a Girona?

En Miquel va trucar a la Sílvia i la Sílvia deuria parlar amb l'Albert, però sobretot amb la Marta, i després de trobar un punt mig, ni tu ni jo, en Carles va poder tancar la caixa dels trons que, sense saber-ho aleshores, ell mateix va obrir quan va assenyalar amb el dit a l'Albert, per sorpresa de tots i tothom, també la Marta.

La Marta i la Sílvia, més enllà dels seus cognoms i les sigles dels partits que representen, han calmat les aigües turbulentes que baixaven per l'Onyar i han permès recuperar l'alè als qui treballen a la Plaça del Vi, que des de principis d'any vivien en un esglai permanent, i l'orgull als gironins, que ja poden treure el cap de sota l'ala.

Més enllà de les sigles i dels cognoms, la política també és cosa de noms, de noms propis: aquests dies a Girona ressonen especialment els de la Marta i la Sílvia! Un altre dia, si cal, ja parlarem dels seus cognoms i de les sigles dels seus partits!