El vídeo de la setmana: #YouTubeRewind: Turn Down for 2014

Comencem l'any 2015 arrossegant encara coses del 2014, ja sabem que malgrat comencem un nou any ni tot comença de nou ni res acaba del tot!

Girem la vista al 2014 i observem encara la mirada que YouTube fa, cada final d'any, del que passa a casa seu!

Així que, com fèiem anys enrere amb les cintes de casset o de vídeo, rebobinem (verb que els més joves ni deuen saber conjugar!) i mirem què ha donat de sí YouTube al 2014; la mirada, però, no serà ni la teva ni la meva, sinó la de YouTube mateix, amb el seu "YouTube Rewind: Turn Down for 2014"!

Aquest és el reflex del mirall que, amb bon humor i molt de ritme, YouTube ens retorna del 2014!



Per cert aquest 2015 cada divendres seguiré fidel a la cita del vídeo de la setmana!

2015: llegir, córrer, escriure...

Avui, primer de gener, és dia de propòsits, de grans propòsits! És un dia que cal aprofitar, doncs sembla que els propòsits van barats...

Amb el canvi d'any, de calendari, sembla que vulguem començar de zero, recomençar, tornar a posar el comptador a zero, fer un "reset" després de perdonar-nos els propòsits no realitzats l'any passat; embriagats de bones intencions, les millors, ens proposem de nou una fita que, en el fons, sabem que difícilment realitzarem.

Jo fa anys que procuro no proposar-me quasi res que no pugui assolir; llegir, córrer i escriure podrien ser els meus propòsits d'aquest any, però en realitat no ho són, doncs són coses que he fet habitualment al 2014 i que, si res ho impedeix, seguiré fent al 2015.

Llegir, córrer i escriure són tres passions que gaudeixo al meu ritme, al meu gust, sense cercar més que el plaer de fer-ho, com escoltar música, deixar-me caure pel cinema o anar en algun concert...

Al seu dia, però, i no precisament per Cap d'Any ni el mateix any, un dia em vaig proposar escriure, córrer i llegir de manera més regular i el propòsit va esdevenir esforç, i l'esforç va aportar plaer, i el plaer va cercar temps i amb el temps es va fer l'hàbit!

Així ha estat i així serà fins que un dia no hi haurà plaer, ni temps ni valdrà la pena l'esforç! Però confio que en cap d'aquestes tres coses, llegir, córrer i escriure, res d'això passi al 2015!

Llegir, córrer i escriure no són tres propòsits pel 2015, però sí que desitjo que el 2015 em permeti seguir gaudint d'aquests tres plaers, gaudint-ne a la meva manera, doncs en el fons, com possiblement tu si també llegeixes, corres i escrius, ho faig sobretot per mi mateix!

Avui comença el 2015, un any més per llegir, un any més per córrer, un any més per escriure!

Feliç 2015 i molta sort en els vostres propòsits i desitjos pel 2015!

Els 10 del 2014 més llegits del meu bloc

Un any més, el darrer dia de l'any, faig balanç de tot el que he publicat al meu bloc al llarg d'aquest any; aquests són els 10 articles més llegits aquest 2014 entre els 304 que publicat aquest any, agrupats per temàtiques!

Un dels temes dels que més escric és de política en general, i del PSC en particular... 3 articles sobre el PSC estan en aquest "top 10": "Polítics gregaris, díscols, dimissionaris!" al número 7, "L'essència històrica del PSC? Aquí n'hi ha, tan sols, un petit bocí!" al número 5 i "Deixar el PSC?", el 2n article més llegit aquest 2014!

Aquest 2014 també ha estat notícia, i per diversos i variats motius, la monarquia espanyola; l'article "El vídeo de la setmana: la monarquia viola els Drets Humans" ha estat el 9è més consultat, apunt que inclou el vídeo d'un bon amic i ex company de feina; el mèrit, doncs, tot seu!

Aquest 2014 he celebrat els 40 anys! Aquest ha estat el motiu que dediqués tants articles i minuts musicals al 1974... Casualment TV3 ha estrenat una sèrie amb una protagonista coetània, l'Ília Martí, amb qui només comparteixo edat i aquest article, "Trenta-nou més u", el 8è més llegit de l'any!

Però el meu és també, sobretot, un bloc personal, de manera que respira el que jo respiro i a vegades transpira no només el que penso, també el que sento! L'article "Focs artificials" n'és una bona mostra, el 4rt article més llegit del 2014!

Les tradicions també tenen el seu moment al meu bloc; algun any han estat els brunyols, d'altres la collida d'olives i enguany ha estat un article nadalenc el que s'ha colat, i amb molts força aquests darrers dies de l'any, entre els més consultats del 2014! "El cul del Tió de Nadal" és el 3r article de l'any!

Al "top 10" sempre poden haver-hi agradables sorpreses, articles que inesperadament apareixen entre els 10 més llegits! És una gran alegria que el 10è article més llegit sigui "Recordeu aquest nom: Àlex Jaime Fernández"

El 2014, però, ha estat socialment i políticament marcat pel 9N, també el meu bloc, que curiosament ha situat dos articles en el "top 10", tot i que no són precisament articles massa "pro 9N"! El 6è article més llegit ha estat "La decepció del 9N" i el 1r, el més llegit de tots els publicats el 2014, "4 motius per no votar el 9N"... tot i que finalment, al temps afegit, vaig votar!

Aquest és, doncs, el "top 10" del 2014 del meu bloc!

1. 4 motius per no votar el 9N 
2. Deixar el PSC? 
3. El cul del Tió de Nadal  
4. Focs artificials  
5. L'essència històrica del PSC? Aquí n'hi ha, tan sols, un petit bocí!  
6. La decepció del 9N  
7. Polítics gregaris, díscols, dimissionaris! 
8. Trenta-nou més u
9. El vídeo de la setmana: la monarquia viola els Drets Humans 
10. Recordeu aquest nom: Àlex Jaime Fernández

Podeu consultar també els més llegits del 2013 i 2012!

Demà comencem el 2015 i d'aquí un any veurem quina hauran estat els 10 articles més llegits del 2015! Com cada any, sobretot dependrà de vosaltres!

Aquest relat també l'he publicat a Storify.

Us desitjo una bona entrada d'any 2015!

El meu resum de l'any... 1974!

El 2014 s'escola inexorablement entre les nostres mans i, en qüestió de dies, d'hores, serà història! Són dies, aquests, per repassar el què aquest any ha donat de sí, de fer balanç... Avui, però, em miro aquest 2014 a partir del què he escrit, cada mes, sobre el 1974!

Aquesta és la mirada que aquest 2014 he fet al 1974!

Aquest 2014, en motiu dels meus 40 anys, el meu bloc ha mirat de cua d'ull el 1974!

Quina música s'escoltava l'any 1974? 
The Beatles, per separat!, Eric Clapton, John Denver, ABBA, Cecília, Jeanette, Perales, Lluís Llach, Raimon, Pi de la Serra, Ovidi Montllor, Guillermina Motta...

Quina televisió es mirava l'any 1974?
La tele fa 40 anys era molt diferent: tenia només 2 canals... Ara no ens els acabem! Però tal vegada potser no ha canviat tant!

I la ràdio? Ràdio Barcelona (Cadena SER) celebrava el 50è aniversari... Enguany ha celebrat els 90!
Així era la ràdio del 1974! 

La política, com la tele, també ens produeix sensacions ambivalents: hem deixat coses enrere i hem avançat molt, però sempre queden rèmores... El 1974 va ser un any políticament molt mogut!
Apunts de política de 1974

2 llibres d'història de 1974 sobre el marxisme 
Pel que fa a la història, aquell any , entre molts altres temes, es reflexionava també sobre el marxisme, amb llibres com els de Josep Benet o Pierre Vilar...

Pel que fa a la ciència i la tecnologia, paradoxalment Espanya l'any 1974 va entrar el òrbita!
Intasat, el primer satèl·lit espanyol posat en òrbita l'any 1974!

I molt amunt també van arribar uns aventurers motoristes catalans... i naturalment el Barça, amb Cruyff al camp!
El 1974, l'any que uns catalans van pujar al Kilimanjaro en moto!

Ple que fa als naixements la nòmina de natalicis, el meu a banda, fa prou patxoca!
40 que també van néixer l'any 1974...

El Citroën GS, cotxe de l'any 1974 
http://www.rogercasero.cat/2014/07/40-que-tambe-van-neixer-lany-1974.html

La crònica negra del 1974 la va escriure, de manera sanguinària, l'assassí de Pedralbes!
Crònica negra 1974: l'assassí de Pedralbes

Crònica de societat de 1974: el funàmbul de les torres bessones! 

I les cròniques de societat van explicar la temeritat i atreviment d'un jove funàmbul francès que es va passejar entre les Torres Bessones!

Pel que fa al 7è art, potser no figura als annals del cinema, però el 1974 ens va brindar la divertidíssima pel·lícula:
El jovenet Frankenstein

Però tot s'acaba, també va fer-ho el 1974... I aquell any aquestes vides es van acabar, tot i que, com el 1974, mai ens han deixat del tot!

Quan el dia s'acaba  

Per cert, de fa 40 anys també he escrit i compartit aquestes històries i minuts musicals de 1974!

Aquestes històries del 1974 també les he recopilat en aquest Storify...

Deixo enrere l'any en que vaig néixer i també aquest any, amb els 40 anys fets, celebrats i assumits plenament!

Plataforma Educativa: 20 anys!

Podria semblar una innocentada, però no ho era: el 28 de desembre de 1994 una colla de joves educadors i educadores socials vam crear l'Associació Plataforma Educativa 3 Esses, avui, coneguda com a Fundació Plataforma Educativa.

Les 3 esses del nostre primer nom es referien als tres primers serveis que vam gestionar, les Comunicats Infantils (avui Centres Residencials d'Acció Educativa, CRAE) de Sobrequés, Segre i Salt-El Tarlà de Girona. Amb el pas dels anys són molts més els serveis que l'entitat, ara grup d'entitats, ha anat gestionant, de manera que si haguéssim d'afegir una lletra per cada servei quasi podríem completar l'abecedari!

Però el creixement de l'entitat no ha estat només pel que fa al nombre de projectes i serveis, també pel que fa als àmbits d'actuació: infància, persones amb discapacitat, inserció laboral, formació, suport a les famílies i acolliments familiars, cooperació internacional, internacionalització, economia social...

Ha estat i és encara voluntat de Fundació Plataforma Educativa donar resposta a les necessitats de les persones socialment més vulnerables i fer-ho sota criteris de qualitat i proximitat. Aquests 20 anys Plataforma Educativa també s'ha eixamplat territorialment, des de Girona a Catalunya, i de Catalunya al món!

20 anys són molts i els darrers vint anys han passat, i passen també ara, moltes coses al món que inevitablement afecten a l'entitat; al llarg d'aquests 20 anys hem hagut de fer front a la pròpia crisi de creixement de l'entitat, a la reconversió de l'associació inicial en fundació, a  la creació d'un grup d'entitats format a partir d'aliances i a la redefinició i reestructuració d'aquest grup d'entitats, veient néixer i créixer entitats noves, fusionant-ne d'altres... I naturalment patint per minimitzar els embats de la crisi econòmica i les retallades socials, que han afectat de ple, i afecten encara, al sector social, també a la nostra entitat.

Cada entitat té la seva història i el seu relat i el de Plataforma Educativa és singular i plural alhora:  

• singular perquè és una entitat social atípica, poc comuna pel que fa a la seva gènesi, creixement i evolució; 
• plural perquè és fruit de moltes voluntats, no només dels socis fundadors, primer, i patrons fundacionals, després, també perquè és fruit de tots i cada una de les persones treballadores que hi han passat i que hi treballem encara. 

A nivell intern un dels símptomes de maduresa de l'entitat és el desenvolupament dels sistemes de participació interns.

Plataforma Educativa és avui una entitat amb un passat que ja mereix ser recordat (i tal vegada qui sap si relatat), un present farcit de reptes i dificultats, diria que a parts iguals, però sobretot és una entitat amb futur, perquè ens mirem el futur, malgrat tot, amb esperança, amb l'esperança de contribuir a construir-lo millor, amb més igualtat d'oportunitats, amb més justícia social, un futur més col·laboratiu i solidari, més sostenible i fent coses diferents de les que hem estat fent fins ara.

Plataforma Educativa és un projecte social compartit, però en el meu cas, com en el dels altres companys i companyes del patronat de l'entitat, com en el cas de tants i tants treballadors i treballadores del grup d'entitats, Plataforma Educativa és també un projecte vital!

El 28 de desembre de 1994 va néixer Plataforma Educativa i podria semblar una innocentada, però no ho era, no ho és: és, literalment per mi, mitja vida!

Per molts anys Plataforma Educativa i moltes felicitats a totes i cada una de les persones que al llarg d'aquests 20 anys, professionals, persones beneficiàries, famílies, voluntaris, col·laboradors, proveïdors, finançadors... l'heu fet i la seguiu fent possible!

#MinutsMusicals amb Umpah-pah i els seus #SantsInnocents

La perdem, la volem perdre, a vegades, a marxes forçades, però com amb altres coses de la vida, una vegada perduda voldríem recuperar-la de nou... Ai la innocència!




Sants Innocents

Ans ens sireia fent l'orni dels teus consells caducs
de luxes superflus, en nom d'algú
d'uns quants adorns gasius que corren cobrant-se enemics
per camins de pols, per un congost de pols
com un llop que fuig d'un eixam de trons
hauré buscat sopluig, hauré bramat dolgut
atrotinat per algú com tu
ben trist a despit d'un cel caigut
me'n ric dels usuaris de la creu
en pro de pau, per por de caure a l'infern
tu ets com un pas en fals un paladí o un criminal?

Un niu on no s'hi escau,
perdut sense confins,
enmig d'un trist rebost
amb la pell i l'os, sense sang al cor
et puc semblar un intrús, un fillol de torn
que cada cop dóna menys de sí,
doncs tinc tots dos ulls ganduls
amb l'ànim embastat com per fer-ne un rusc
puc ser un botxí com tants
un malandrí, un malandrí
que es ven per un mal sou
tu ets com un pas en fals,
un paladí o un criminal?

Un niu on no s'hi escau,
perdut sense confins,
enmig d'un gris rebost

Ben ferit d'amor, en dejú per tu
no entenc aquest vist-i-plau
doncs cada cop veig més perduts els pobres
com més esforç més desnerits!

Sols puc dir-vos desencants,
desdenys com més m'hi faig
doncs no sóc tan innocent com per no ser esquerp
lluny de creure amb àngels
i menys vestits de color blanc!

Escarransit i amb baves com un jueu que ofèn
Ves! Sense mala fe, escanyolit, escanyolit
Absolt potser per quedar bé...

Umpah-pah

Vigileu amb les llufes, però recordeu que la pitjor no és la que no ens veiem avui, sinó la resta de l'any!

#MinutsMusicals amb la "playlist" de 1974

Al llarg d'aquest 2014 cada dissabte he anat publicant al bloc "minuts musicals" de 1974, una manera més de reviure l'any que en que vaig néixer!

Ara que s'acaba l'any qui més qui menys fa repàs i balanç del què ha donat de sí aquest 2014; avui, darrer dissabte del 2014, no faré cap valoració del què ha donat de sí el 2014, però sí què ha sonat del 1974 aquest 2014 al meu bloc!

Aquestes són les cançons i artistes que he (re)visitat aquest any, la "playlist" de 1974!

Naturalment hi trobareu a faltar grups i artistes, també cançons, però són finalment aquestes les cançons que han posat música a la banda sonora dels "minuts musicals" de 1974!

Aquestes són les més de 60 cançons que he compartit amb vosaltres, cançons i històries del 1974!

• "Ramito de violetas" - Cecília
• "You're Sixteen" - Ringo Starr 
• "Band on the Run" - Paul McCartney 
• "Whatever Gets You Through The Night"  - John Lennon 
• "I Shot the Sheriff" - Eric Clapton 
• "Sunshine on My Shoulders" - John Denver 
• "The Joker" - Steve Miller Band 
• "Nothing from nothing" - Billy Preston 
• "Can't Get Enough Of Your Love Baby" - Barry White 
• "Devil Gate" - Suzi Quatro   
• "Porque te vas" - Jeanette 
• "Conversaciones conmigo mismo" - Juan Pardo 
• "Celos de mi guitarra" - José Luís Perales 
• "Amanda" - Raimon 
• "Fills de Buda" - Francesc Pi de la Serra 
• "Corrandes d'exili" - Ovidi Montllor 
• "El Vagó Llit" - Guillermina Motta
• "No, Woman, No Cry" - Bob Marley & The Wailers 
• “Que tinguem sort” - Lluís Llach 
• "Rebel Rebel" - David Bowie 
• "Well may the world go" - Pete Seeger 
• "El Gripau Blau" - Ara Va De Bo 
• "Can't Get It Out of My Head" - Electric Light Orchestra 
• “Botifarra de Pagès” - La Trinca 
• “Entre dos aguas” - Paco de Lucía 
• "It Don't Mean a Thing" - Ella Fitzgerald 
• "I si canto trist..." - Lluís Llach 
• "Annie's Song" - John Denver 
• "Forever Young" - Bob Dylan 
• "It's Only Rock 'n' Roll (But I Like It)" - The Rolling Stones 
• "Dreamer" - Supertramp 
• “Kashmir” - Led Zeppelin 
• "Abril 74" - Lluís Llach 
• "The Real Me" - The Who 
• "Waterloo" - ABBA 
• "Chelsea Hotel #2" - Leonard Cohen 
• "Help Me" - Joni Mitchell 
• "Mucho Mungo / Mt. Elga" - Harry Nilsson 
• "Gloria" - Van Morrison 
• "Sweet Home Alabama" - Lynyrd Skynyrd 
• "Third Uncle" - Brian Eno 
• "She" - Charles Aznavour 
• "The way we were" - Barbara Streisand 
• "Burn" - Deep Purple 
• “Pedro Navaja” - Orquestra Plateria 
• "I honestly love you" - Olivia Newton-John 
• "A million miles away" - Rory Gallagher 
• "Spanish Eyes" - Elvis Presley 
• "Keep Yourself Alive" - Queen 
• "Cosmik Debris" - Frank Zappa 
• "Scarlet Begonias" - Grateful Dead 
• "Jumpin' at the Woodside" - Count Basie i Oscar Peterson 
• "Bad Luck Situation" - Johnny Winter 
• "Bungle in the Jungle" - Jethro Tull 
• "I can't stand the rain" - Ann Peebles 
• "(You're) Having Our Baby" - Paul Anka 
• "Devotion" - Earth, Wind and Fire 
• "Sequent C" - Tangerine Dream 
• "Stories" - Bill Withers 
• "Don't let me be misunderstood" - The Eric Burdon Band 
• "Boogie On Reggae Woman" - Stevie Wonder 
• "Can't Get Enough" - Bad Company 
• "Lonely This Christmas" - Mud

Totes aquestes històries i minuts musicals també els he recopilat a Storify:

També podeu escoltar quasi totes aquestes cançons en aquesta llista de reproducció de Spotify!



Per cert, el 2015 els "minuts musicals" que publico cada dissabte en aquest bloc seran de versions!

Que no pari, la música!

El vídeo de la setmana: no em miris el cul, mira't el teu!

Un dia del ja llunyà mes de juny de 2006 l'editor, l'escriptor i fotògraf gironí Quim Curbet es va topar, en un supermercat, amb una noia que duia a la part inferior de l'esquena de la seva samarreta aquesta frase: "Si pots, deixa de mirar-me el cul".

Diu Curbet que des d'aleshores tots els seus articles han esdevingut un intent d'apartar la vista cap a un altre costat... Veient la seva prolífica activitat d'articulista, aquell deuria ser el darrer cul que va mirar Quim Curbet, si és que el va mirar, abans o després de llegir la frase...

Aquella frase li va inspirar el títol del llibre "No em miris el cul" (2007, CCG Edicions), un recull les seves barretades publicades al Diari de Girona entre finals de 2004 i finals de 2006; el llibre, per cert, és de lectura altament recomanable, doncs el pas dels anys ens permet fer una nova lectura dels seus articles, de la seva pulsió ciutadana d'aquell moment!

Però tornem al tema, tornem al cul!
Aquestes darreres setmanes s'ha fet viral a les xarxes socials el vídeo d'una noia que es passeja pel carrer amb una càmera (poc) oculta allà on l'esquena perd el nom, captant les mirades furtives d'homes, també dones, que no poden evitar dirigir instintivament (?) la seva mirada cap a les natges de la noia, que d'altra banda es fan i es deixen mirar!

El veritable cul protagonista (protagonista absent, protagonista ocult) d'aquest vídeo, però, no és el de la noia sinó el cul dels homes que el miren, el meu inclòs, doncs després de comptabilitzar prop de 60 mirades furtives el vídeo ens recomana (als homes) fer-nos mirar el nostre propi cul, bé, més que mirar, revisar!

El vídeo forma part d'una campanya de sensibilització de prevenció del càncer de pròstata, campanya que es fa present sobretot el mes de novembre, quan és cada vegada més habitual que alguns homes aquest mes es deixin créixer el bigoti...

Si en Quim Curbet torna a topar-se a la cua del súper amb la noia de la samarreta tal vegada podria proposar-li d'ampliar el missatge: "Si pots, deixa de mirar-me el cul... i revisa't el teu: la teva pròstata t'ho agrairà!"

Un Nadal de fotografia

Aquests dies, mirant fotografies d'altres Nadals, no he pogut evitar, per moments, que m'envaís un cert aire de nostàlgia; és el que té mirar fotos de fa 5, 8, 10 o 15 anys enrere! Gaire més enrere a vegades més que nostàlgia hi ha fotos que fan certa vergonya!

I no és l'evidència del pas dels anys el que alimenta aquesta nostàlgia, el pas dels anys genera altres emocions; és l'evidència que aquells moments viscuts tan sols podem recuperar-los en forma de volàtils records que atrapem i cosim amb anècdotes i retalls, fotografies, de la realitat viscuda...

El dia a dia, la rutina, la quotidianitat ens omple de vida la vida, però alhora ens la mata a cada segon amb hores i hores d'oblit, de fràgils records que s'esvairan en un ignot indret del nostre misteriós cervell.

Però en dies assenyalats com el d'avui, Nadal, o tants altres que afortunadament ens brinda el calendari, prenem la càmera de fotos, la de debò, no la del telèfon mòbil, i capturem instants amb la ferma voluntat d'atrapar, en cada fotografia, un banc de records, com el pescador espera atrapar amb la seva xarxa un banc de peixos.

També el Nadal d'avui i les seves festes seran, amb el pas dels anys i la vida, retalls que haurem de cosir i recosir per donar-los cos i forma de record, i tal vegada algun detall, alguna anècdota, serà memorable i esdevindrà categoria!

Retratem doncs el Nadal, retratem-nos el i per Nadal, però sobretot omplim de vida les fotos, que quan la vida ens manqui serà a les fotos, també les d'aquest Nadal, on els qui ens recordin l'aniran a cercar...

Bon Nadal!

El cul del Tió de Nadal

El de casa no només té la cara pintada, amb ulls i boca, fins i tot té gènere: és una "tiona"!

És l'Abril, la més petita, qui cada any li fa una cara nova i és ella, també, qui l'alimenta dia sí, dia també, des de principis de desembre!

Als seus 8 anys no es fa, encara, més preguntes de les necessàries, tot i que es queixa per moments de la poca solidaritat de les germanes en la responsabilitat d'alimentar la criatura! Les altres dues, més grans i que ja saben el pa que s'hi dóna, fan a tot estirar el mínim necessari, ni que sigui per dissimular!

Semblava que havia de ser l'any passat quan li caigués la bena dels ulls, però assedegada de respostes en va trobar una de convincent a YouTube!

Fa anys que el tió de casa és el mateix tronc, però en fa molts més el tronc que fa de tió a casa la meva mare, el mateix tió que jo, de petit, etzibava cops de bastó!

El de casa la meva mare és, com diu i agradaria a Quim Monzó, un "tió de debó", un tió sense cara pintada, ni barretina!

Aquests dies, però, donant voltes a aquesta qüestió del tió de debò vaig pensar que tal vegada ho seria el que, més enllà de tenir o no la cara pintada, tingués pintat al cul un cul, amb les natges ben rodones i un generós orifici de sortida que li facilités, per felicitat de tots, la més desitjada de les defecacions nadalenques!

Escatologia a banda, i ara cauré amb aquella odiosa nostàlgia dels que ja comptem els anys per unes quantes desenes, potser sí que prefereixo la tradició del Tió de Nadal sense cares (ni culs) pintades, ni barretines (o barrets de Pare Noel!) ni vídeos de YouTube fent de notari de fets que no requereixen que se'ls aixequi acta!

Amb cara pintada o no, però, sempre preferiré el Tió de Nadal al Pare Noel, que pot ser benvingut sempre que pugui conviure amb el nostre entranyable tronc!

Aquest vespre la "tiona" de casa deixarà el seu raconet de la cuina i presidirà, a la sala d'estar, un dels moments més màgics d'aquestes festes de Nadal, màgics fins i tot pels qui, com jo, ja li hem vist el cul!