Els llibres, com tants altres productes de consum, avui també ens han d'entrar pels ulls; les seves portades, amb el seu títol i el seu disseny, tenen la missió de captar la nostra atenció per comprar-los (o demanar-los en préstec).
Però el que ens enganxa d'un llibre no és el títol, ni el disseny de la portada, possiblement ni tan sols l'autor o autora; el que ens enganxa d'un llibre són les seves paraules i, especialment, les seves primeres paraules.
Aquest 2025, doncs, compartiré cada divendres les primeres paraules d'un llibre, en una tria, com sempre, personal i transferible.
Avui obrim un llibre de poesia d'un arquitecte i alpinista gironí, Kim Bover, que a "Drap humit" (Llibres del Segle, 2015) ens transporta al camp base del Saser Kangri, al Karakorum, on l'alpinista va passar, realment, un mal moment, que un temps més tard el poeta va saber descloure amb els versos que conté aquest llibre.
La poesia de Kim Bover s'acompanya de les il·lustracions de Laia Bedós Bonaterra, completant així aquest "endinsament íntim en un atzucac del fugir i tornar de l’atzur des de les muntanyes altes que s’ajacen a mar" que sintetitza el mateix llibre.
"Drap humit", de Kim Bover, és un llibre que comença així:
Camp base 00, nu
Comparteixo ara el cel blau
amb pianos blancs d'estiu.Aquí no hi ha venedors de diaris.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada