Real Madrid i Barça s'han citat, avui i demà respectivament, amb sengles remuntades! Un i altre equip es juguen, avui i demà, el ser o o ser a la desitjada final de la Lliga de Campions d'Europa!
Ambdues remuntades s'assemblen, però tenen components diferents, molt diferents pel que fa als aspectes esportius, anímics i a les urgències d'ambdós clubs!
Esportivament el Real Madrid ho té més bé, el gol de Cristiano Ronaldo al partit d'anada fa que la seva "remontada" estigui més a l'abast, essent el 3-0 el camí més curt per la final de Wembley.
Esportivament el Barça ho té realment magre, no només per no haver marcat a l'anada, sinó perquè amb prou feines va xutar a porteria; la remuntada exigeix quelcom que el Barça ha fet poc enguany: guanyar 5-0 davant un equip que es caracteritza per haver encaixat poquíssims gols.
El Real Madrid es va recuperar anímicament de la derrota per 4-1 contra el Borussia de Dormunt en el que va durar la dutxa! Tots els jugadors blancs van sortir del vestidor alemany arengant a l'afició que la "remontada" és al seu abast, invocant l'esperit de "Juanito"!
El Barça va sortir derrotat del camp i seguia derrotat després de la dutxa; la remuntada és més utopia que desig, i s'ha alimentat sobretot per la inèrcia generada pel màxim rival, el Real Madrid. Només l'aparició de Messi a San Mamés, revolucionant un nou partit gris dels blaugrana, sembla haver esperonat un xic la culerada!
Ben cert és que esportivament el Real Madrid té més a l'abast la "remontada" que el Barça la remuntada, i que els blancs semblen tenir més fe que els blaugrana davant la possibilitat d'aconseguir-la i capgirar llurs eliminatòria.
Però aquesta realitat n'amaga una altra que es va fer evident al mateix post-partit del partit d'anada del Barça i del Real Madrid: les urgències d'ambdós clubs.
El Barça té la lliga pràcticament al sac i els jugadors així ho van fixar en el seu discurs després de la dolorosa derrota contra en Bayern de Munic: "ara l'objectiu sobretot és assegurar el títol de Lliga".
Amb la Lliga quasi guanyada, i sobretot guanyant-la amb total autoritat, i arribant a semifinals de la Copa del Rei i per sisena vegada de la Lliga de Campions la temporada es pot valorar com a molt positiva, més si tenim present la situació atípica i extraordinària viscuda al cos tècnic per la malaltia de Tito Vilanova.
El Real Madrid, Supercopa d'Espanya a banda, té de moment una final per jugar, la de Copa del Rei. La "décima" no és un objectiu, ni una fita a assolir, és una necessitat, una urgència necessària per a poder valorar positivament una temporada, sembla que la darrera de Mourinho, molt irregular dels blancs.
Només guanyant la Lliga de Campions el Real Madrid pot fer ombra al Barça aquesta temporada, malgrat hagi vençut als duels directes. I sobretot, no guanyant la "décima" faran encara més bona la temporada dels blaugrana!
El Real Madrid ho té millor esportivament i té més fe en la "remontada"; veurem si la pressió per les urgències de l'equip i el club els empeny a seguir endavant o els fa caure d'Europa.
El Barça, que ho té pitjor esportivament i té menys fe en la remuntada sembla tenir només l'obligació de competir, de ser competitiu, com no va ser la diada de Sant Jordi, davant el seu rival; no cal ni tan sols que guanyi el partit...
Seran Real Madrid i/o Barça capaços de contradir Gary Lineker? Avui i demà sortirem de dubtes!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada