Possiblement el més senzill hagués estat resoldre el tema amb el clàssic:
"Sant Jordi va matar el Drac
amb una espasa de veritat"
Però aquell Sant Jordi de 1984, amb nou anys, vaig voler, sense massa fortuna, fer un poema patriòtic, mereixedor del premi Englantina dels Jocs Florals de l'Escola Montjuïc de Girona.
Tot i que l'inici del poema era prometedor i rimava, la rima es va anar perdent fins arribar a l'alçada de l'ortografia! Amb el pas dels anys la rima no ha millorat al mateix ritme que l'ortografia!
Descartat el valor literari de tal peça, sí que té un valor sentimental personal!
La meva mare va desar en alguna llibreta l'esborrany del manuscrit i el què, amb l'Olivetti de casa, vaig picar a màquina. No ho recordo però confio que la meva mare em corregís les faltes al poema que finalment vaig presentar al concurs escolar...
Catalunya
Catalunya estimada,
mai et deixaré plantada,
perquè no vull ser "traicioner",
perquè per a mi és molt lleig.
Jo t'estimo tal com ets,
però si fossis més gran
tindries més habitants.
I que tothom estimes,
joves petits i grans.
Ets una terra tan bonica
perquè hi ha pla, muntanya i mar.
En fi, us desitjo una bona diada de Sant Jordi!
... i pel que fa a aquest poema... no m'ho tingueu present...
Tenia clar el missatge, no com construir-lo!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada