dijous, 14 d’abril del 2011

Enyorada República, desitjada República!


Avui, que fa 80 anys que es va proclamar la Segona República, no puc evitar enyorar un temps que no vaig viure, però que sí he llegit i que sí, possiblement com m'advertia dies enrere un amoic meu, un temps que potser tinc un xic massa idealitzat...

Però no és només per l'enyorança d'un temps, és també, avui, un dia per al desig d'un temps que encara ha de venir, espero, innocent jo, més aviat que tard...

Ho he expressat altrres vegades en un dia com avui i avui també hi torno, amb les mateixes paraules:

Desitjo la república per al meu País, així com per l'Estat del qual en forma part. La desitjo des que tinc ús de raó i, si mai n'he tingut, raonament polític. Penso que serà una prova de maduresa democràtica el dia en què l'Estat Espanyol es plantegi deixar de ser una monarquia parlamentària. (fragment de Desig (utopia?) de República, del 14 d'abril de 2008)

Sense massa por de mullar els llençols m'agrada somiar que si la Guerra Civil i la dictadura franquista no hagués tallat el fil de la IIa República, possiblement avui Espanya no seria només republicana (mmmmmm!) sinó que també seria federal (sí, sí, sí!...). (fragment de Somnis Republicans, del 14 d'abril de 2010)

Tothom, cadascú tria els somnis que vol tenir... els meus per al meu país passen per una Catalunya republicana i federal... I no seré pas jo qui cridi: Mori el Rei! Si abdica ja en tinc prou... Que sigui el darrer Rei i el Príncel Felip, que sigui eternament príncep, si vol també de Girona!

Visca la República!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada