dimecres, 4 de juny de 2008

Josep Casero Madrid. 5 anys d'absència

Josep Casero, que era el meu padrí, i un servidor el 26 de juliol de 1998, el dia del meu casament

El 4 de juny de 2003 va ser un dia especialment trist, dolorosament agre per la mort de Josep Casero, el meu tio, germà gran del meu pare, Just M. Casero.

Quatre anys i onze dies després de la seva mort la ciutat de Figueres el va homenatjar dedicant-li una plaça al barri on vivia. Aquell 15 de juny de 2007 a la tarda s'inaugurava la Plaça Josep Casero Madrid, en el què seria el darrer acte públic de Joan Armangué com a alcalde de Figueres.

La meva tia Engràcia, vídua de Josep Casero, em va demanar si en l'acte d'inauguració de la Plaça podia parlar en nom de la família. Vaig acceptar, molt agraït i emocionat, la seva petició, i vaig preparar un text que vaig llegir.

Avui, que fa cinc anys que l'enyorat Josep Casero ens va deixar, recupero aquell escrit:[Parlament Roger Casero Inauguració Pl Josep Casero Figueres 15 de juny 2007.pdf]

Benvolguts veïns, amics i familiars,
en nom de les famílies Casero Díaz i Casero Madrid volem expressar el nostre agraïment a l´Ajuntament de Figueres, al Govern de la Ciutat i, en especial, a l´Alcalde Joan Armangué, pel gest de posar el nom de Josep Casero a una plaça de Figueres, gest que honora la vida del nostre enyorat Josep.

En Josep Casero era un home lluitador, un home valent i amb una gran fortalesa. Es va fer gran massa aviat, es va fer gran en una època en què els infants com ell ignoraven els plaers i els jocs de la infantesa. Ell no només era el germà gran, va fer i feia de germà gran: germà de la Lali, germà de la Maria, germà de la Darlinda i germà gran, també, d´en Just. En Josep era d´aquelles persones que quan el tenies a prop transmetia una gran sensació de protecció, de seguretat, d´estar salvat de qualsevol mal.

No hi ha Just M. Casero sense Josep Casero. En Just, el meu pare, va poder estudiar gràcies al seu talent, però també gràcies al sacrifici i esforç de la seva família, de tota la seva família, i en especial, d´en Josep. En Just va traçar una trajectòria professional i política forjada entre la seva infantesa i joventut a Figueres, però també a Girona. En Just va créixer a Figueres i es va fer gran a Girona. Més important, per Figueres, ha estat en Josep Casero. Josep Casero és un home de Figueres, Josep Casero és història de Figueres. El seu treball al barri, el seu treball a l´Ajuntament, el seu treball, en definitiva, des del barri, des de l´Ajuntament, des del PSC i des de les entitats amb i per la ciutat, va ser un treball d´un home de fortes conviccions d´esquerres, d´energia inacabable i compromès amb els qui, com ell, s´havien alimentat de més pols que pa. Vosaltres, els figuerencs i figuerenques, ho sabeu i coneixeu més bé que jo.
Molts són els personatges il•lustres que donen nom als carrers i places de Figueres; amb aquesta plaça, i la Plaça d´en Just, la ciutat reconeix l´important paper que van tenir, per al nostre país, també per Figueres, la immigració iniciada a partir dels anys cinquanta. Un paper anòmin, que s´interpreta moltes vegades a desgrat, el paper dels fills de la misèria que ho perden tot menys l´esperança de seguir lluitant per un futur més digne, per lliurar de la misèria els seus propis fills. Som el què som, els meu cosins i les meves cosines i jo mateix, també els nostres fills i filles, gràcies a la lluita dels nostres pares i mares. Gràcies Josep i gràcies als qui avui encara ens veieu créixer.

Engràcia, m´honora moltíssim poder parlar en nom teu i de la teva família, que és la meva, en la inauguració de la Plaça d´en Josep. Aquests dies he pensat molt en ell, aquests dies ell m´ha donat molta força, la força de qui, malgrat tot, mai es sent vençut, perquè en cada derrota s´amaga sempre més d´una victòria. Aquest, Engràcia, és l´esperit del meu tio Josep, del nostre Josep. Com ell amb la mort del seu pare, l´avi Josep, com ell amb la mort del seu germà, en Just, avui nosaltres, també tu, no defallirem per més tristesa que ens evoqui la seva enyorança. Mantenim amb orgull i humilitat, i amb un profund sentiment, el record d´en Josep, perquè els néts que no l´han conegut el coneguin, tal i com era, a través nostre, amb serenor, amorosament.

Engràcia, Josep, Jerussa i Noemí: en Josep Casero és vostre, el marit, pare i avi que tots enyorem; és nostre, de la família Casero, el germà, el cunyat, el nostre tio Josep. Però amb amb aquesta plaça portant el seu nom, en Josep Casero és del barri, de la ciutat, de Figueres. Que tots els figuerencs, passejant per la Plaça Josep Casero, trobin en aquest indret un sospir d´esperança pels qui, malgrat haver-la perdut, en conserven tan sols un bri per seguir lluitant...

Moltes gràcies, Visca Figueres i Visca Josep Casero!
Roger Casero Gumbau
.

--------------------------

pd1: Josep Casero va morir abans que jo prengués possessió com a regidor socialista de Sarrià de Ter. Malgrat no ho va viure, la meva tia Engràcia em va dir que estava molt content i orgullós que jo fos regidor... ell també ho va ser, a l'Ajuntament de Figueres. Precisament la inauguració de la Plaça Josep Casero es va fer el dia abans de la constitució dels ajuntaments fruit de les eleccions del 27 de maig de 2007.
pd2: Els Casero a Benvinguts Absents (II), de Joan Ferrerós.
Fragment: El nom Casero a Figueres evoca dos germans: el gran, Josep Casero, pintor de cases i membre des dels orígens de l’associacionisme veïnal de la ciutat, i el petit, Just Manuel Casero, exseminarista, periodista i polític
(...) Josep, l’altre membre dels Casero que s’ocupà de les ‘coses del comú’, féu una vida més discreta: la seva projecció pública fou des de l’Associació de Veïns de Juncària Parc –el darrer barri figuerenc, anant a Llers a la dreta des de la regidoria municipal figuerenca, assolida a través de la llista electoral socialista.

pd3: si la creu del 4 de juny de 2003 va ser la mort de Josep Casero, la cara, l'altra cara de la moneda d'aquell dimecres 4 de juny de 2003, va ser el naixement de la primera filla del meu germà. Avui, doncs, la Tura fa cinc anys [flikr]. Moltes felicitats!.