No et suïcidis

"No et suïcidis", li canta Adrià Puntí a la "Nina ensucrada", que abans haurà de fer l'amor, haurà de fer-ho amb ell...

Adrià Puntí és un dels millors talents que la música de casa nostra ha donat mai, i és també un dels músics que més ha cantat sobre la salut mental.

Tenim per exemple "El boig del telèfon roig", cançó que li dedica a un dels personatges que, recordo, de petit em feia por i em despertava la curiositat a parts iguals, i que de més gran vaig entendre que, a banda d'inofensiu, la seva estampa passejant per Girona amb un telèfon d'aquella època va ser, paradoxalment, premonitòria. Avui els bojos som nosaltres...

I si hi ha una cançó d'Adrià Puntí que m'agrada especialment, i que també versa sobre la salut mental, és "Mirall capgirat".

Escoltar-la és com assistir a una dissecció de l'ànima (fins i tot la pròpia; commou), amb un Adrià Puntí taxidermista que no només retrata l'interior, també com aquest "dintre tot ben corcat" ressona a cos enfora ("si em moro a casa què direu"), i com "l'àvia se'n riu"...

"No perfumis més aquest calaix pudent", diu la cançó, i dies com ahir, Dia Mundial de la Salut Mental, ens han d'ajudar a no ensucrar-la, sinó a parlar-ne obertament, sense defugir el dolor, que hi és, sense defugir el temor, inevitable. Què és, sinó, afrontar la vida?

"No et suïcidis", diu la cançó d'Adrià Puntí, i és això el que m'agradaria dir-li, en un diàleg impossible, al meu besavi Benvingut, que es va llevar la vida amb 25 anys, l'1 de març de 1907...

No et suïcidis...

Photo by Yami Altamirano. on Foter.com / CC BY-NC-SA

"Enmig de la carretera de Salt
hi corre una nena, és el meu desig
té les cames com una nina de
mel i de mató

No et suïcidis
hauràs de fer l'amor
no et suïcidis
hauràs de fer-ho amb mi"

Així comença "Nina ensucrada", cançó d'Adrià Puntí que va publicar l'any 1993 dins el disc Borinots dels mítics Umpah-Pah.

"No et suïcidis", diu la cançó, i inevitablement brollen de la nostra memòria escenes que hem llegit en llibres, o vist en pel·lícules, de persones que, a vegades sense fortuna, intenten desesperadament dissuadir el decidit suïcida...

El suïcidi és pertorbador, doncs ens enfronta contra nosaltres mateixos i, entenc, al dolor d'una vida que és més dolorosa que el que es pot arribar a sentir occint-la.

Setmanes enrere l'Organització Mundial de la Salut (OMS) feia públiques una sèrie de dades sobre el suïcidi, totes elles realment alarmants! D'entrada fa vertigen pensar que prop de vuit-centes mil persones es suïciden cada any, tenint present a més que són moltes més les temptatives de suïcidi, i que un suïcidi no consumat representa el factor de risc més important.

I si el nombre de persones que es suïciden cada any fa feredat, més en fa ser conscient que el suïcidi és la segona causa principal de defunció de joves de quinze a vint-i-nou anys.

I una darrera dada per a la reflexió: el 79% dels suïcidis es produeixen en països amb ingressos mitjans i baixos, pel que també té una dimensió socioeconòmica rellevant.

El suïcidi ens pertorba i potser és per això que no en parlem; és tema tabú del que, al llarg de molts anys, no s'ha volgut parlar, ha estat un tema silenciat en part per culpa, en part per vergonya, i potser també per evitar-ne més per "simpatia" o mimetisme. No parlar-ne, és evident, no els ha aturat...

Avui en dia la concepció social del suïcidi s'està transformant, parlant menys de culpa i més de malaltia, i sobretot parlant-ne d'una forma més oberta, sobretot en clau de prevenció. Perquè sí, el suïcidi es pot prevenir!

I és amb aquesta valentia, amb aquesta voluntat que el Dia Mundial de la Salut Mental d'enguany es dedica a la prevenció del suïcidi, posant l'accent en la necessitat de parlar-ne.

Necessitem parlar-ne globalment i, sobretot, és necessari parlar-ne amb qui ha manifestat fer-ho alguna vegada, i parlar-ho si som nosaltres els qui considerem que ja no paga la pena viure...

No et suïcidis, abans parla, amb qui sigui però parla!

Muriel Casals, somriure i serenitat

D'haver estat pare solter (?) és altament probable que, de tenir-ne alguna, una filla meva s'hagués dit Muriel; cap de les tres que tinc com a pare feliçment casat se'n diu, però ei, que m'encanten els tres noms que tenen les meves filles!

S'hagués dit Muriel pel personatge que Toni Colette va interpretar a la pel·lícula "La boda de Muriel", pel·lícula i personatge que vaig trobar entranyables...  També m'agrada molt la cançó Muriel d'Adrià Puntí, tot i que la Muriel d'en Puntí no és una dona, sinó un violí!

Sí, ja sé que el nom no fa la cosa, però no són tantes les Muriels que se'ns creuen a la vida d'una o altra manera: una altra Muriel és la Villanueva, guanyadora del Premi Casero 2011.

Aquests dies ens dol el dol per Muriel Casals i, més enllà de la proximitat o la distància ideològica, tots (excepte els de sempre) hem sentit la seva pèrdua.

Dues de les paraules que més s'escriuen, es llegeixen i comparteixen aquests dies per definir Muriel Casals són serenitat i somriure. 

La seva llarga trajectòria de treball i lluita per la recuperació democràtica i la llengua i cultura catalanes Muriel Casals ha estat notable, però sobretot serà recordada per ser una de les cares visibles de la mobilització del procés, des de la presidència d'Òmnuim Cultural i, a darrera hora per la seva implicació a la candidatura Junts pel Sí i la seva condició de diputada.

Potser no era qui més agitava les masses, qui amb els seus discursos les feia vibrar, el seu era un altre caràcter i, per tant, jugava un altre paper, sens dubte no menys important. La seva serenitat, el seu caràcter més tranquil, la manera com s'explicava i transmetia les coses, resultava sovint més convincent que l'excitació excessiva d'altres, o si més no generava menys animadversió i rebuig, i aquest era, penso jo, la clau del seu paper, també necessari, en el procés.

El seu somriure també s'ha destacat molt, i no és d'estranyar, doncs ja sabem (atenció, que ara arriba una d'aquelles freses que bé et motiva, bé et fa venir basques!) que el somriure és la distància més curta entre dues persones.

No és fàcil que el somriure ens defineixi quan, més aviat, molts circulem pel món amb apàtiques cares, quan no de pomes agres. Durant molts anys em va costar molt somriure a les fotografies, i repassant els àlbums de fotos sembla que durant un període de la meva vida visqués amargat, tot i que no era així! Però això, al cap i a la fi, és el que transmeten algunes fotografies!

Amb el seu somriure Muriel Casals era més frontissa que frontera, i és per això que era, també, tan important i necessària. Qui sabrà jugar, de manera natural, el seu paper? De manera natural apareixerà algú, sens dubte, com sempre sol passar, que sabrà jugar aquest paper més conciliador, temperat i esperançat.

I inevitablement tots, excepte els de sempre, trobarem a faltar el seu somriure i serenitat.

#MinutsMusicals amb Muriel, d'Adrià Puntí

Muriel

No fou per desídia, un exili ben concertat
homicidi, incontinències en primer grau.
Catequesi amb sorna, un neòfit practicant,
saps prendre el pèl, saps el que vols, saps el que et fas.

Sense rancúnies, sense encomanar-te els mals,
sense dir-te el nom del pare, tu a lo teu, jo a lo meu.
Confessionaris, somnis de bastaix,
clues, cloïsses, llagues al coll.

Muriel

Un violí d'alt càrrec car, nyigui-nyogui en voga rovellat.
Tocarem el vals dels morts, tots junts, tots dos,
ballarem els vals dels morts.

Un parricidi en voga, comptes més que bruts,
beneficis tots més rentables al cent per cent, becaris
falses promeses clues, sofregits bastards, tot per tu.
tot teu, un bon sou.

Contes de velles, sense cap regle de tres,
subsidiaris totes et ponen tot et va bé, cerebral.
Cara dura, petit angelet petit,
cau la vergonya, excuses, amics pedants...

Sense rancúnies, sense encomanar-te els mals,
sense dir-te el nom del pare, tu a lo teu, jo a lo meu.
Confessionaris, somnis de bastaix,
clues, cloïsses, llagues al coll.

Muriel, Muriel

Un violí d'alt càrrec car, nyigui-nyogui en voga rovellat.
Ei, tocarem el vals dels morts, tots junts, tots dos,
ballarem el vals dels morts, , tots junts, tots dos
tocarem el vals dels morts, tots junts...

Muriel, Muriel

Adrià Puntí

Si no el vau veure quan el van emetre per televisió no us perdeu el documental que Televisió de Catalunya va emetre dies enrere. Imprescindible!

Que et duri la bona sort! #MinutsMusicals amb Adrià Puntí

Ull per ull

Perdo la por
però em tremola el pols
qüestió d'orgull
m´aixeco i no puc
un bon trau just al mig del cervell
ull per ull, dent per dent
qui sap si tots som mecs
comissari a sou
no hi haurà ni un pam de net

Cauen guspires
plou però no et mulles
potser no et cal sopluig
un déu fent virolles
qui no plora no mama ni beu

Ull per ull, dent per dent
qui sap si tots som mecs
comissari a sou
no hi ha ni un pam de net
no hi haurà un pam de net.

Cops de puny
ulls de vellut
guerra de botonets
per orgull tu ets sents sol
no vindrà d´un pam
per orgull tu et sents sol
no vindrà...

Fora complexes
prou de modèsties
no et caldrà fer-te el gran
mala memòria
falses històries d´un nen d´abans

Rau la por
la sang et cou
llàgrimes plorant
des de sempre has estat un cucudrilu merdòs.
que et duri que et duri, que et duri...
la bona sort
que et duri, que et duri, que et duri...

La gent mirant tots embadalits
tu ets sents sol
ningú fa un pas
escanyolit mirant
no et mouràs ni un pam,
sense moure el nas.

Adrià Puntí

Sobretot si avui no t'ha tocat la loteria et desitjo que et duri, que et duri la bona sort! La veritable bona sort!