dimecres, 17 d’octubre de 2012

A Catalunya hi ha #pobresa. #17O #diapobresa



Entre els anhels de molts catalans, la majoria diuen les enquestes i estudis d’opinió recents, hi ha la Catalunya triomfant que tornarà a ser rica i plena, un anhel que va prendre cos i forma cívica i popular el passat 11 de setembre, en la gran manifestació de la Diada a Barcelona, i que prendrà cos i forma política i parlamentària el proper 25 de novembre, a les anticipades eleccions al Parlament de Catalunya.

Hi ha qui sosté, amb dades i informes sota el braç, que efectivament la Catalunya triomfant serà més rica i, per tant, és d’esperar que també més plena. No sé si Emili Guanyavents, autor d’Els Segadors, es referia a una riquesa i plenitud econòmiques o espirituals, potser es referia a ambdues, però el cert és que avui Catalunya no només no és rica, tampoc ho són molts catalans.

La pobresa és ben present a casa nostra, on més del 20% de la població catalana viu sota el llindar de la pobresa i 1 de cada 5 llars catalanes té uns ingressos anuals inferiors a 14.000 €. D’altres indicadors de pobresa ens dibuixen un present i futur no massa esperançadors: 1 de cada 4 menors viu en una situació de pobresa i 1 de cada 2 joves menors de 25 anys està a l’atur.

Mentre el nostre país sembla reforçar-se a nivell nacional, segueix trencant-se a nivell social, on les derivades de la crisi econòmica, l’atur i les retallades posen en veritables dificultats l’anhel de justícia social i igualtat d’oportunitats que hauria de perseguir sempre un país democràtic.

El proper dimecres 17 d’octubre es celebrarà el dia internacional contra la pobresa, una commemoració que ningú pot passar per alt. Aquest ha de ser un dia per mirar-nos el país d’una altra manera, per permetre’ns mirar més enllà de la senyera, de l’estelada, per mirar rere la senyera i l’estelada i veure que, efectivament, a la Catalunya real, la d’avui, la de cada dia, la pobresa té cara i ulls, la pobresa té nom i cognoms.

I fixada la mirada, podrem veure que un dels actius del nostre país, de la nostra societat, són les entitats socials, associacions, fundacions i cooperatives que amb vocació, professionalitat, voluntaris i fins i tot recursos retallats segueixen al peu del canó donant suport als qui més ho necessiten, lluitant cada dia contra l’exclusió social, la desigualtat i la pobresa.

Serveixi aquest dia per no perdre aquesta mirada, per no abandonar-la l’endemà, sinó per mantenir-la fins el 25 de novembre i més enllà! I llavors sí, que torni a ser Catalunya més rica i plena perquè sigui socialment més justa i solidària!


Article publicat a l'Intocable Digital el passat 13 d'octubre de 2012.