dilluns, 8 d’abril de 2013

Bons polítics, millors ciutadans!

Amb els polítics passa com amb el colesterol: n'hi ha de bons i n'hi ha de dolents!

Hi ha polítics la principal motivació dels quals és forjar-se, a través de la política, el seu futur professional. Per ells la política no només esdevé mitjà, sinó també fi. És aquesta una legítima aspiració, només faltaria, però són polítics que més enllà de l'acció al voltant de les seves sigles la seva vida associativa activista més aviat escasseja.

Tenen vocació de servei als altres, però no es despreocupen del servei que la política els fa a sí mateixos: pagar-los el sou! Molts d'aquests comencen essent cadells a les joventuts de llurs partits i la seva aspiració és assolir tard o d'hora un càrrec. No són necessàriament tots dolents, aquests polítics, són polítics professionals. i cal veure fins a quin punt tenen el cul llogat!

Hi ha polítics la principal motivació dels quals és la vocació de servei als altres (sí, encara n'hi ha!), polítics que quan aterren a l'arena de la política fan, si fa o no fa, el mateix que feien abans, i possiblement faran després, a nivell associatiu. comprometre's amb els altres. Són polítics que més que guanyar-se la vida, a la política s'hi deixen la pell, esprement les hores que la seva feina els permet dedicar-s'hi, robant hores a la seva família i robant-se hores a sí mateixos, deixant de banda d'altres activitats...

Per ells la política és un compromís cívic i ciutadà temporal, un compromís més que sumen al que tenen amb el barri, amb el poble, amb la cultura, amb l'esport... No són necessàriament tots bons, aquests polítics, n'hi ha que pel camí també descobreixen que amb la política també poden forjar-se el seu futur professional...

Donant voltes al voltant d'aquest tema, sobre com s'entra i com es surt de la política, sobre quines són les motivacions manifestades i inconfessables dels nostres polítics per a dedicar-s'hi, sobre com hi ha polítics al servei dels ciutadans i polítics al servei de la política, i fins i tot polítics al servei de sí mateixos i els seus interessos, donant voltes sobre els polítics bons i els polítics dolents el diumenge 7 d'abril de 2013 (ahir), a l'emotiva presentació del llibre "Compromís amb Figueres. Un cant a la vida de Josep Casero i Maria Rosa Ymbert" de Joan Armangué se'm va fer molt evident un pensament molt simple, molt senzill: els bons polítics són millors ciutadans.

Per això la Maria Rosa Ymbert i en Josep Casero van ser bons, molt bons polítics; perquè, com respira bona part d'aquest darrer llibre de Joan Armangué va ser el seu compromís amb Figueres, amb els ciutadans i les seves causes, el que va empènyer l'acció política de la Maria Rosa Ymbert i en Josep Casero.

Ja m'agradaria veure quin és el CV de compromís activista cívic, més enllà de la política, de la seva política, de molts dels nostres representants polítics... Afortunadament, però, de bons polítics n'hi ha, i no pas pocs! A vosaltres, només a vosaltres, moltes gràcies i... no defalliu! Sou vosaltres qui dignifiqueu la política!