dimecres, 10 d’abril de 2013

L'amic de l'Iñaki

Possiblement són molts els amics que l'Iñaki ha tingut, fins ara, al llarg de la seva intensa vida.

Amb els primers, ben segur, va compartir jocs i pilotes, gaudint amb passió de l'esport en general i l'handbol en particular. Més amics va fer més endavant, ja retirat de l'elit de l'handbol amb un palmarès impressionant després de formar part del, possiblement, millor equip de la història de l'handbol!

Però els nous amics no veien en l'Iñaki l'excel·lent jugador d'handbol, sinó el Duc de Palma, el marit de la Infanta Cristina i, sobretot, el gendre del Rei!

Ai les amistats perilloses! L'Iñaki, per acció i omissió, ja sap el pa que s'hi dóna!

Els amics de debó ho són quan tu els necessites, no quan ells et necessiten! L'Iñaki , ben segur, ha perdut uns quants amics darrerament, és part del preu dels pecats que ha comès. Però no els ha perdut tots!

Aquests dies un amic de l'Iñaki, Valero Rivera, qui va ser el seu entrenador al Barça durant tota la seva trajectòria al Barça, li ha ofert feina. Quan més repel·leix els suposats amics en Valero Rivera li ha atansat la mà per dir-li: no ets perfecte, t'has equivocat, però aquí tens un amic.

Que pagui pels seus pecats de grandesa i misèria, l'Iñaki, que no es lliuri de la justícia i repari el mal que ha fet. Que caigui sobre ell el pes de la justícia! Però més enllà de les derivades judicials de l'Iñaki per mi el destacable d'aquest darrer episodi d'aquest sainet és el gest de l'amic de l'Iñaki, davant del qual només puc dir: "ole tu" Valero!

Aquest gest m'ha fet pensar en la frase que diu: estima'm quan menys m'ho mereixi, serà quan més ho necessiti!

No sé quants amics conserva l'Iñaki... però és evident que com a mínim en té un, i això, moltes vegades, ja és tenir molt!