Una vegada més m'he
perdut! Ho sé, el problema és meu, segur que
se m'escapa algun d'aquells
detalls aparentment insignificants, però finalment
vitals!Em semblava que això del
referèndum ja era una pantalla passada, que el
9N, bé el
nou 9N, havia jugat aquest paper i que el
mandat del
27S, reblat dolorosament pel clau del
pas al costat del
president Mas, dibuixava un escenari de 18 mesos per preparar tot allò necessari per
culminar el procés amb unes
eleccions constituents.
Entenc que
d'haver-se aprovat enguany els pressupostos això és el que
s'hagués fet, no? Entenc, doncs, que el manteniment de
l'esmena de la CUP als pressupostos va
trencar (mutar o mudar?)
l'acord d'estabilitat parlamentària signat amb sang entre
Junts pel Sí i la
CUP i va abocar, per decisió pròpia, al
president Puigdemont a la
qüestió de confiança.
Va ser llest Puigdemont aleshores i ho ha estat també ara
mutant (o mudant?) el
full de ruta plantejant el
referèndum o referèndum, doncs amb aquesta jugada política:
- Recupera el control del procés i es consolida com a nova figura alfa del mateix
- Passa la pressió (de nou)
a la CUP, vinculant el pressupost (que, ara sí, s'aprovarà) al referèndum
- Segueix mantenint el pols amb el govern espanyol, a qui interpel·la directament
- Guanya uns mesos més allargant els 18 inicials (per desesperació dels que fa temps que tenen pressa!)
No puc evitar, però, una certa sensació de "
déjà vu", doncs pel
9N també es va preparar un
embolcall legal (llei de consultes, 2014) com ara amb el
referèndum es faran les
lleis de desconnexió, però ningú discuteix que com la
llei de consultes les que
properament aprovi el Parlament de Catalunya seran també
impugnades pel
govern espanyol i castigades de facto pel
Tribunal Constitucional:
referèndum o referèndum, diu Puigdemont, recurs o recurs, replica Soraya! Ja ho sabem això de saltar-se la llei
Diu el
president Puigdemont que el
referèndum no serà un nou 9N perquè, entre d'altres coses, la
pregunta serà diferent (
per sort!): serà
binària; però per sobre de tot
el que hauria de fer diferent el
referèndum del 2017 del procés participatiu del
9N és i serà la
determinació del govern, i de la majoria del
Parlament de Catalunya, de
tirar pel dret, és a dir, de
desobeir l'estat espanyol,
saltar-se la llei (espanyola) per fer
legal el referèndum! De fet potser ni caldrà
esperar al referèndum, com
pronosticava Vicent Partal, veurem què passa amb la
presidenta del Parlament,
Carme Forcadell; amb ella pot arribar la
primera desobediència!No sé,
mig perdut hi dono voltes i tinc la sensació que
l'esmena a la totalitat de la CUP al
pressupost 2016 no ha estat el
motiu per
variar el
full de ruta, sinó
l'excusa perfecta. Més aviat sembla que
hi ha la necessitat de tornar-nos a comptar i el risc de fer-ho amb unes (noves)
eleccions al Parlament de Catalunya, per més
plebiscitàries que es puguin plantejar, és
massa elevat, doncs obre
massa interrogants d'entrada (reedició de
Junts pel Sí?,
Colau possible
candidata?...).
La
necessitat de recomptar-nos de nou em sembla que
neix d'una doble fragilitat del
procés: que
no té el
suport majoritari de votants (però serà qüestió de temps...) i la
inestabilitat parlamentària d'un
govern en mans d'una
CUP massa vegades
imprevisible (investidura i pressupost).
O referèndum o referèndum? Avui
no veig clar ni un (el pactat amb l'estat)
ni l'altre (l'unilateral). De fet avui encara estic
més perdut, però no us preocupeu per mi, ja ho he dit al principi:
el problema és meu, segur que se m'escapa algun d'aquells
detalls aparentment insignificants, però
finalment vitals!
