Qüestió de confiança

Per molts la CUP ha noquejat el procés, però aquesta afirmació, feta així en calent, no és del tot precisa: ni el procés està fora de combat ni aquest atzucac és només responsabilitat de la CUP. M'explico.

Entenem per procés el que ens ha de dur a la independència, però de la mateixa manera que no hi ha un sol model de dependència, tampoc n'hi ha un d'independència, i el de la CUP és diferent del de Junts pel Sí, com el de CDC és diferent del d'ERC. Naturalment poden compartir un mateix destí, però no sembla que ni els camins per arribar-hi ni el port on atracar hagin de ser necessàriament els mateixos.

La distància ideològica, independència al marge, entre el que representa Junts pel Sí i el que representa la CUP és tan gran com la distància, l'abisme, que hi ha ara entre ells; en condicions normals d'independència, o dependència, i no de procés, l'esmena a la totalitat de la CUP a un pressupost presentat per Junts pel Sí seria el més coherent.

El problema és el miratge que ens hem creat amb això de la unitat dels independentistes (abans dels sobiranistes), que sí, comparteixen un mínim, però divergeixen en molt més. Per una part de la CUP el que aturava, o podia aturar el procés eren, precisament, aquests pressupostos...

És cert que hi havia un acord d'estabilitat parlamentària entre la CUP i Junts pel Sí i que aquest acord, sembla, havia de servir per garantís l'estabilitat sobretot en moments com aquest, però també és cert que quan el president (en funcions) Mas va presentar-lo la percepció era que l'acord tenia un punt d'humiliació a la CUP (els va renyar públicament) per la seva resistència a la investidura.

Si la CUP és (a vegades) indomable pels propis cupaires, com no ho ha de ser per un altre grup parlamentari? Diu Junts pel Sí que més que temeràriament van presentar el pressupost confiats, i potser aquest és el problema, de fet sembla que la confiança ha estat un dels principals problemes.

La confiança és clau en qualsevol projecte compartit, ho sabem els qui tenim parella, els qui tenim companys de feina, els qui tenim amics...  Doncs si el problema és de confiança, què millor que posar-la a prova! I això és precisament el que farà el president Puigdemont: sotmetre's a la confiança del Parlament en general, i de la CUP, no se'ns escapa, en particular.

És clar que la confiança, per anar bé, millor si és mútua i de moment Junts pel Sí, especialment CDC, ja li ha dit els ha dit als de la CUP (i ens ha dit a tothom) que no són de fiar... Tenen quatre mesos per recuperar la confiança mútua, si és que mai l'han tingut, i sobretot la dels electors independentistes!