Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris tardor. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris tardor. Mostrar tots els missatges

divendres, 25 de setembre del 2026

Autumn. Minuts Musicals de cançons amb el mateix títol

 
Al llarg de la història de la música ens trobem amb cançons que, tot i no tenir res a veure entre elles, comparteixen exactament el mateix títol. No són versions, sinó creacions independents nascudes en moments i circumstàncies diferents que conviuen sota una mateixa etiqueta.

Amb la secció "Minuts Musicals de cançons amb el mateix títol" en compartiré algunes, com avui, amb "Autumn".

La tardor és probablement l'estació que més fàcilment associem amb el pas del temps: les fulles transiten del verd a les tonalitats ocres i marrons, colors càlids que donen caràcter i personalitat a aquesta estació, els dies irremeiablement s'escurcen i el fred torna després de l'estiu...

Bé, potser caldria puntualitzar un parell de detalls, avui dia: les fulles ja fa dies que transiten cap a tonalitats marrons a causa de l'estrès hídric que pateixen, i no, de moment les temperatures no baixen, i per més que ja siguem a la tardor astronòmica, la temperatura segueix essent estival.

Més enllà d'aquestes qüestions, la tardor és una estació que també ha inspirat moltes cançons, entre elles aquestes quatre que parlen de la tardor, però cadascuna des de llocs i estils ben diferents.

La de The Edgar Winter Group, publicada el 1972, és una balada suau que relaciona l'arribada de la tardor amb la pèrdua d'un amor. La tardor es converteix així en una estació de tristesa i solitud.

La dels Strawbs, de 1974, és una peça de rock progressiu dividida en tres parts que fa de la tardor el que és, l'estació de transició entre l'estiu i l'hivern.

També de 1974 i de rock progressiu és la de Camel, una cançó que descriu la tardor icònica de fulles que cauen, núvols, pluja i canvis en el paisatge.

I, finalment, la de Joanna Newsom, una cançó d'estil folk de més de vuit minuts, més despullada amb  veu i arpa, en què la tardor es barreja amb els records, el retorn a casa i el pas del temps.

Quatre “Autumn” i quatre maneres diferents de mirar i cantar la tardor.





dilluns, 16 d’octubre del 2023

Benvinguda tardor


El 12 d'octubre vaig fer la darrera remullada de l'any. Altres anys per aquesta mateixa data també havíem anat a la platja, però rarament ens banyàvem.

L'aigua era freda, però no excessivament, no d'aquella manera que et glaça el cor i et petrifica el cos, no d'aquella manera que et fa esglaiar quan l'aigua t'arriba a l'alçada del melic. Vaig entrar-hi més o menys amb el ritual de sempre: a poc a poc fins a la cintura, remullada de cara i cap i, finalment capbussada.

Aquesta darrera remullada va ser, simbòlicament, el comiat de l'estiu, tot i que ja fa dies que astronòmicament el vam deixar enrere. A reveure estiu, benvinguda tardor!

Aquest dissabte, finalment, vaig entrar a la tardor, tot i que astronòmicament ja fa dies que hi som. Hi ha senyals evidents del meu canvi d'estació, com els pantalons llargs del pijama (no encara la samarreta) i la retirada del calçat d'estiu, incloses les sabatilles d'estar per casa.

La temperatura ha tardat més, però els dies, més curts, ja són de tardor. Aquesta asincronia estacional no sembla gaire normal i no sé si és antinatural, però segur que no és bona ni per nosaltres ni pel planeta.

Alguns dels ors de fulles dels camins forans ho són més per les fulles mortes dels arbres secs, assedegats per la sequera, que no per la caducitat tardoral de les fulles... Els temps estan canviant, cantava Dylan, i el temps està canviant...

dimecres, 4 d’octubre del 2023

Entre la tardor que no arriba i l'estiu que no se'n va


No sé vosaltres, però jo, entre la tardor que no arriba i l'estiu que no se'n va m'he quedat a mig canvi d'armari.

Durant uns dies que va fer més fred, ja a la tardor astronòmica, vaig començar a fer el canvi d'armari amb els pantalons, retirant totes les bermudes i recuperant els pantalons llargs; després vaig seguir amb les samarretes, endreçant els polos d'estiu i traient les samarretes curtes d'interior i les de màniga llarga...

Dies després vaig haver de recuperar algun polo d'estiu i, en cas de seguir així, els hauré de desfer el canvi d'armari i tornar a treure tots i endreçar de nou les samarretes llargues, que com a molt només fan servei a primera hora del matí, i encara.

Tinc pendent el canvi dels pijames i de les sabates; amb els pijames generalment faig una transició de pantalons llargs i màniga curta, però encara vaig amb les calces curtes; pel que fa a les sabates, tot i que ja no em poso les sandàlies, encara no les he retirat i endreçat, tot i que aquí, ho reconec, és més una qüestió de mandra que de temperatura...

El cas és que ja som a octubre i el fred no hi és, i se l'espera! A Girona d'aquí a un mes serem en plenes Fires de Sant Narcís i aquest pas les castanyes les demanarem més com a gelat que torrades i calentones.

Totes aquestes anomalies climàtiques, entenc, tenen conseqüències planetàries més greus que l'alteració del meu canvi d'armari, però la impressió és que, en general, nosaltres seguim fent la viu-viu, que quan el món se'n vagi a la merda ja no hi serem. El cas és que el món ja se n'hi va ara, a la merda, però potser encara no ho sembla prou, tot i les evidències en forma de fenòmens meteorològics extrems, de l'augment global de la temperatura, etc.

Potser l'error és acabar normalitzant que l'estiu i l'hivern s'allarguin i que la tardor i la primavera s'aprimin, a risc que desapareguin. Entre la tardor que no arriba i l'estiu que no se'n va haurà de venir un poeta i reescriure el poema "Girona a la tardor" de Josep Maria de Sagarra.

dijous, 3 de novembre del 2022

Halloween es queda


No sé si en Marrameu torra castanyes segueix a la vora del foc, però ja fa uns anys que no li'n peta cap als morros, que abans de la castanya el Halloween l'ha mort!

El cinema i les sèries fa anys que van plantar la llavor i, com amb altres celebracions d'importació americanes, la publicitat i el consumisme han fet la resta. El Halloween ja forma part de les nostres celebracions familiars a casa i populars als carrers, coexistint amb la depauperada castanyada, menys atractiva comercialment, menys divertida, més carrinclona...

Podem lamentar-nos-en i maldar per aquesta assimilació, però tard o d'hora arriba el dia que una cara coneguda i amiga, convenientment pintada per a l'ocasió, truca a la porta de casa i et dispara l'inevitable "truc o tracte!"

Potser en comptes d'omplir-los la carbassa de llaminadures caldria fer-ho de castanyes, fusionant així les dues tradicions, la nostrada i la importada. Al capdavall la castanyada es mantindrà viva mentre hi hagi qui vulgui celebrar-la, com el català mentre qui el vulgui parlar o el tió qui el vulgui seguir picant mentre li tanquem la xemeneia al Pare Noel.

Halloween es queda perquè, d'una o altra manera (per acció o omissió, per activa o per passiva), això ho hem volgut, i ja ho diu la dita i la saviesa popular, si no pots amb l'enemic, uneix-t'hi. Diuen que l'altre dia van veure en Marremeu torra castanyes, que matem any rere any des de fa dècades i dècades a cops de castanyes, celebrant el Halloween a la Zombie Walk de Girona...

dimarts, 25 d’octubre del 2022

Matins mandrosos de tardor, o tardes d'hivern que s'enfosqueixen?


Quarts de vuit del matí i el sol amb prou feines despunta, romanceja entre llençols i els núvols que l'acompanyen encara ho fan tot més fosc, més depriment. Aquests dies, des de fa unes setmanes, que el dia es desperti és un suplici! El dia es lleva lent i mandrós...

Enlairar la persiana de l'habitació, amb la il·lusió que la primera claror del dia la il·lumini, i comprovar que encara fosqueja convida a baixar-la i a arraulir-se morrut de nou al llit, entre els llençols, tot dient-li al dia: quan t'il·luminis ja m'avisaràs!

A finals d'aquesta setmana, amb el canvi d'horari, es farà clar més d'hora i  el dia podrà mostrar-nos la cara a una hora raonable. És clar que tot té un però i el canvi d'horari no n'és una excepció.

Si les hores del dia són la flassada, ja sabem que si l'estiro amunt s'escurça d'avall i la torna d'un matí més clar d'hora ben d'hora és una tarda que s'escurça, pel que fa a la claror, i el que em deprimirà a partir de la setmana vinent seran les tardes fosques a cap hora...

Sincerament, no sé què em deprimeix més, si els matins mandrosos de tardor o les tardes d'hivern que s'enfosqueixen precipitadament... Bé, em sembla que sí que ho sé, les tardes superen els matins, i en qüestió de setmanes, ho sé, ja me'n lamentaré!

dimarts, 16 de novembre del 2021

Castanyada


Poc a poc anem arribant; el lloc és un ombrívol petit paradís a tocar de la riera d'en Xuncla, a prop del nucli urbà de Sarrià de Ter i, alhora, prou lluny com per tenir la sensació d'endinsar-se en un altre món, al bell mig de la natura. En certa manera hi entrem, en un altre món.

Entrem en el món que l'avi patern de la Sira, a qui no vaig conèixer, va imaginar i construir per al gaudi de la família, especialment a l'estiu, envoltats de natura; un lloc de trobada i de celebració que la família encara manté amb el mateix ànim i esperit, i que segueix essent testimoni, i escenari, de nombroses trobades familiars, també la de la castanyada.

La tarda, que es fa curta i de seguida s'enfosqueix, convida a entrar dins la petita barraca i començar a encendre la llar de foc, mentre amb precisió quirúrgica fem un tall a les castanyes que en qüestió de minuts, ja cuites, embolcallarem amb paper de diari per mantenir-les calentes.

Però ja sabem que la castanyada no només va de castanyes, i la pila de torrades és cada vegada més alta, i l'embotit comença a circular per la taula, i les galetes ja fa estona que són obertes, i les coques, casolanes, esperen pacients l'hora de maridar amb la ratafia i la garnatxa...

Perquè la castanyada és tan sols el pretext, estacional, per a trobar-nos i compartir taula, i ja sabem que compartir taula és  compartir quelcom més que menjar, que castanyes... 

El millor de la castanyada, com de l'alberginiada i tantes altres trobades familiars, és amb qui et menges les castanyes! 

dijous, 28 d’octubre del 2021

A Fires em convides!


Girona serà, aquests dies, un espectacle de llums i de colors! La tardor hi posarà els colors, que sempre embelleixen la ciutat per aquesta època; les atraccions hi posaran la llum, amb la voluntat de recuperar, juntament amb la música de les barraques i altres activitats, el temps perdut.

Fa temps que a Girona no tenim unes Fires normals, i tampoc tinc clar que aquestes ho acabin essent, tot i que, possiblement, s'hi assemblaran força.

Avui comencen les Fires de Sant Narcís de Girona i deixeu-me destacar un acte que, com tants altres, recuperarem després que ara fa un any es suspengués in extremis, just la vigília de celebrar-se: el lliurament del Premi de Novel·la Curta Just M. Casero.

L'any passat es va suspendre l'acte del 40è Premi Casero, que havia de ser una celebració especial en motiu de l'aniversari rodó... La commemoració que no vam poder fer l'any passat la farem enguany, posant en valor la vessant d'escriptor de Just Manuel Casero Madrid. L'acte serà el dissabte 30 d'octubre a dos quarts d'una a la sala La Planeta; veurem com va...

Veurem com van les Fires, com van les Barraques i la resta d'activitats, i veurem com sobreviu Girona, i sobretot els gironins i gironines, als problemes de mobilitat que, em temo, enguany s'incrementaran. Sense part de l'aparcament de la zona de La Copa, i sense un dels aparcaments dissuasius del nord de la ciutat, a Fontajau, sembla que tindrem col·lapse assegurat i que aparcar a Girona serà missió impossible. Ja ho ha estat aquesta setmana...

Però no voldria ser aixafa guitarres, que els que vindran són dies per a gaudir, que, com va dir el poeta, "Sota les Voltes, la ciutat encesa, / és estrident de riures i fanals..." 

Bones Fires!

dilluns, 18 d’octubre del 2021

Les sabatilles d'hivern


Aquests dies a casa estic presentant la nova temporada de tardor - hivern, i vaig desfilant, tot sol i sense públic, davant el mirall de la meva habitació. La col·lecció no és nova, sinó la de les temporades anteriors, que novament abandonen el fons de l'armari després de la seva particular hibernació estival.

Anys enrere, quan era petit, el quid de la qüestió del canvi de temporada era si la roba em quedava curta, però ja fa molts anys que del que es tracta de mesurar, aquests dies, és si els botons de camises i pantalons corden sense deixar-me sense alè, o sense el risc d'esdevenir perillosos i improvisats projectils!

Ja m'he acomiadat dels pantalons curts i els polos i camises de màniga curta, a reveure!, al mateix temps que dono la benvinguda als jerseis gruixuts i de llana, que ja escalfen a la banda per quan vingui la primera i inesperada (que boig el món, que boig el temps!) onada de fred.

Dies enrere vaig fer el mateix amb el calçat. Sandàlies, xancletes i sabates fresques van abandonar el sabater, com qui abandona l'acadèmia fins a la propera temporada, i al seu lloc ja esperen tanda les sabates que millor suporten les inclemències del temps. També fa dies que ja calço les sabatilles d'hivern, més tancades i càlides, que de fet són les que marquen l'inici del canvi de temporada.

Amb les sabatilles d'hivern als peus, la primera flassada (el nòrdic prim) al llit i el llenyer farcit la fred ja pot trucar a la porta...

divendres, 14 de maig del 2021

Les cites dels llibres. "Autobiografia de Girona", de Joan Boadas i Raset i Anna Gironella i Delgà


Hi ha dos moments, cada any, en els que Girona llueix de forma especial: les Fires de Sant Narcís i el Temps de Flors. La tardor i la primavera li escauen especialment bé, i en aquests esdeveniments estacionals Girona llueix les seves millors gales.

Aquest any de moment hem recuperat el Temps de Flors, veurem si també recuperarem les Fires... És clar que Girona és molt més, i l'hivern i l'estiu tampoc la desmereixen!

Són molts els llibres que s'han publicat sobre Girona, de tota mena i estil, i alguns els tinc a casa... Fullejar i llegir un llibre sobre Girona és una manera de passejar-s'hi, i sobretot de descobrir-la, i no només la desapareguda!

Es darrer llibre de Girona que va arribar a casa és la seva autobiografia, un extraordinari llibre que en repassa el seu passat a través dels documents de l'Arxiu Municipal de Girona, un relat històric de la ciutat a càrrec dels arxivers Joan Boadas i Raset i Anna Gironella i Delgà.

El llibre s'obre amb aquesta cita del poeta gironí Narcís Comadira:

"La tardor és el temps de la memòria. Hi recordem els que ens han deixat i els que ens van deixant i accentuant la nostra solitud". Narcís Comadira.

Els llibres també són memòria, i els del futur potser també recolliran i recordaran tot el que aquesta primavera, en aquest temps de flors, estem vivint...

dimarts, 15 de desembre del 2020

Turmells nuus, o quan jo començo a repapiejar...


Quan necessito escurçar la vora d'uns pantalons acabats de comprar recorro a la meva mare (les mares al rescat!) i ella, agulles en mà, marca la vora per on haurà de tallar, primer, i cosir després; la meva mare generalment tira llarg, i si alguna vegada jo tiro amunt m'adverteix del risc de semblar en "Pepito va de curt!"

No sé qui, i amb quin interès, ha posat de moda això d'anar amb pantalons que no arriben als turmells combinats amb mitjons que no els tapen, deixant aquesta part final de la cama al descobert, a les portes de l'hivern!

Aquests dies que refresca més, m'hi fixo i no paro de veure noies (i nois) amb aquest "outfit", que en diuen, i fins i tot he vist dones i homes (aparentment) més grans que jo refredant-se els turmells! El súmmum és que, a més, hi ha qui duu els pantalons estripats o esparracats!

Això sí, duen el tors abrigat amb jaquetes i anorac de plomes, i entenc que a sota hi duen alguna samarreta, qui sap si tèrmica, i un jersei o una dessuadora, tant li fa... Tant d'abric cintura amunt, i cames avall van mostrant la part baixa de les cames i els turmells i, dedueixo, passant fred!

En fi, no sé si és pitjor qui ho ha posat de moda, o qui la segueix tot i fer (i entenc que passar?) fred! Que no tenen mitjons llargs? O unes bones (i càlides) botes?

És clar que el problema dec ser jo, que ja em faig gran (i repapiejo) i em costa d'entendre aquestes modes; i com diria la meva mare, quan veig els turmells nuus a pocs graus sobre zero, jo també penso que semblen en "Pepito va de curt!"

dimarts, 27 d’octubre del 2020

Girona sense Fires


Aquesta tardor la "noria" no girarà per sobre els centenaris plàtans de la Devesa de Girona, ni sobre les seves marcides fulles s'hi instal·laran les atraccions que, ja de fa uns dies, il·luminarien la ciutat i les ninetes dels ulls de la mainada...

I sí, ja sé que això de dir-ne "noria" és un barbarisme, que el correcte és dir-ne roda ("atracció de fira que consisteix en una gran roda giratòria vertical proveïda de seients o cabines mòbils en tota la seva llargada"), però roda fa tan poc de Fires...

A l'absència de les barraques ja ens hi vam avesar l'any passat, i enguany al seu lloc s'hi ha instal·lat el circ, l'única evidència que ens recorda, i mínimament transmet, que aquests són dies de (no) Fires. El circ i el Premi Casero i la Proposta de Poesia que organitza la Llibreria 22!

Ni la Fira de Mostres (el Certamen), ni la d'alimentació i artesania, ni la d'art ni cap altra fira haguda o per haver es farà present aquesta tardor a Girona, que sense el formigueig habitual de Fires aquests dies fins i tot es troben a faltar les molestes retencions de trànsit al voltant de Correus.

La Girona sense Fires fa que la tardor sigui encara més trista, més trista que l'aigua de Tots Sants que camina sota el pont.. Ni sota les Voltes hi haurà la ciutat encesa, ni estrident de riures i fanals... I per si tot això fos poc, amb el toc de queda només ens restarà, paraula de Segarra, esperar l'hora, a les 10 de la nit, d'estimar i llanguir...

divendres, 9 d’octubre del 2020

El refrany de la setmana, sobre les magranes


Les fruites de tardor són com els seus colors, colors càlids com la sensació que tenim quan encenem de nou, sinó aquests dies ben aviat, la calefacció i la llar de foc...

"Per l'octubre, la magrana madura", i no em negareu que la magrana, a banda d'un suculent plaer al paladar, és un festival de colors!

I sí, ara les magranes ja són al seu punt, que "per Sant Francesc maduren les magranes i les figues tardanes", i són ideals per donar una nota de color (i de sabor) a les amanides, o bé per anar picant, gra a gra i pacientment, a les postres... O sou més d'arreplegar-ne un grapat i omplir-vos-en la boca?

Si ja ho diu el refrany, "val més taronja i magrana que passar gana", però tingueu present, també , que "si et vols morir, menja magrana i vés-te’n a dormir", que "la magrana al matí és or, al migdia plata i al vespre mata"...

La magrana és una fruita que fa il·lusió, potser perquè és molt diferent de la resta de fruites de la tardor, potser perquè obrir-la és el més semblant a obrir un cofre del tresor, amb les seves suculentes llavors hexagonals i intensament vermelles, aplegades fent pinya, una altra de les meravelloses curiositats de la natura.

A casa ja tenim ganes d'estrenar la temporada de magranes i que les seves llavors ens explotin, quin plaer, a la boca!

divendres, 2 d’octubre del 2020

El refrany de la setmana, sobre el mes d'octubre


"Me llaman Octubre, no pretendas saber más de mí"... canten Love of Lesbian en una breu i bonica cançó. L'octubre és el mes més característic de la tardor, que el setembre estiueja molt, i el gèlid novembre tendeix a confondre's amb l'hivern...

L'octubre és un mes frontissa, el que ens fa transitar de la calidesa de l'estiu a la fredor de l'hivern ("octubre, octubret, s'enduu la calor i ens porta el fred"), també el que ens fa fer el canvi d'armari, també el canvi d'hora, i el que ens fa encendre la calefacció i la llar de foc ("octubre, octubrot, fuig de l'ombra i busca el foc")...

A l'octubre els colors de la tardor ja s'imposen, també els seus fruits ("per l'octubre, la magrana madura", "per l'octubre, cauen cabells i castanyes, i creixen banyes"), també s'imposen les seves boires ("octubre bromós, hivern ruïnós") i irremeiablement el mal temps, que "per l'octubre el temps renega". I si "a l'estiu tota cuca viu", "si a l'octubre fa fred, mor el cuquet".

En resum, "el fred d'octubre fa créixer la llana", no només la de l'ovella, també la dels jerseis que ens vesteixen i escalfen, que "malalt que no passa l'octubre no es cura".

"Obstinado en mantenerte como un viento a mi lado", segueixen cantant Love of Lesbian, "yo te convertí en Noviembre, así es mi calendario"...

divendres, 25 de setembre del 2020

El refrany de la setmana, sobre la tardor


"Per la tardor no feu festa major", diu el refrany, i enguany sembla que a Girona ho complirem amb escreix a les migrades i retallades Fires de Sant Narcís...

La tardor és una estació molt fotogènica, amb els seus ocres i els seus ors de fulles pels camins forans...

També és l'estació que més enfosqueix els dies, i potser és per això que hi ha qui, amb els seus cels roses, malves i ametistes, la troba especialment trista: "la tardor porta tristor"...

Trista i fins i tot dramàtica ("a la tardor, la foscor fa por") la tardor és especialment nociva per a la salut, i el refranyer català en dóna fe i testimoni en aquesta lletania de terribles refranys: "calentures de tardor, parentes de la mort", "malalties tardorals, llargues i mortals", "febres setembrals, o llargues o mortals" o "malaltia de novembre no té cura i paga amb la sepultura"...

Entre una cosa i l'altra, entre la pandèmia i la tardor, amb la pandèmia a la tardor, ja ens podem calçar!

Calçar? "A la tardor, el dia porta espardenyes", espardenyes de calçat, tot i que no sé si, després de veure tot el augura la tardor, ens serviran per gaire!

dimecres, 25 de setembre del 2019

L'estiu no és meu

Photo on Foter.com
L'estiu és teu, versa el lema de les activitats de lleure que organitza la Generalitat de Catalunya, però en realitat no és veritat!

L'estiu, com la resta d'estacions, no és teu ni meu, doncs tothom se l'apropia i l'utilitza a conveniència.

I les conveniències poden ser moltes i variades, i fins i tot contradictòries. Hi ha qui per estiu entén només les vacances, només les seves vacances, suposo que amb independència dels dies o setmanes que durin, de manera que quan ja han finat ha finat també l'estiu, per més dies o setmanes que li restin.

Fins i tot hi ha qui el prorroga més enllà, com l'anunci d'una escola d'estiu de no sé quina organització, que vaig veure anunciada abans d'ahir al diari, prevista per aquest cap de setmana, astronòmicament el primera de la tardor.

I és ben cert que hi ha l'estació astronòmica i la meteorològica, no sempre coincidents, i també hi ha la que, vés a saber per quins motius, ens interessa a cadascú de nosaltres.

L'estiu s'ha acabat, em va dir algú setmanes enrere, i vaig deduir que es referia essencialment a les seves vacances, per l'enyorança amb la que me'n parlava; tot i que tal vegada es referia al seu, d'estiu, a l'estiu de la seva vida, i que ara que ja s'havia endinsat a la quarantena, començava a transitar per la seva particular tardor...

L'estiu no és meu ni teu, i ni tan sols és seu, doncs a voltes la primavera i la tardor s'hi disfressen, no sé si per vici, per caprici o pel canvi climàtic!

Així que avui ja no sé si dir-vos bona tardor, o desmentir-vos vilment quan torneu a afirmar que l'estiu s'ha acabat!

dilluns, 24 de setembre del 2018

Girona i la tardor


Diuen que aquesta estació que tot just hem encetat, encara que ens sembli que aquests dies reeditem l'estiu, és la que millor se li escau a Girona.

Alguna influència deu tenir-hi la postal, en forma de poema, que ens va dibuixar i immortalitzar Josep Maria de Segarra, un poema que ens descriu els colors i l'estat d'ànim d'una ciutat i la seva arquitectura en un dels seus punts àlgids, les Fires de Sant Narcís!

No li manca raó a Segarra, Girona a la tardor embelleix especialment, com ho fa a la seva manera un altre indret mitològic, la Garrotxa en general i la Fageda d'en Jordà en particular, dibuixada de poèticament de verd en aquest cas per Joan Maragall; Girona embelleix per l'ocre que venç a la Devesa i per la darrera alegria que en dóna Sant Narcís i les seves Fires, que ens permeten allargar el dia fins i tot quan, al contrari de l'estiu, ja s'ha fet de nit!

La tardor, però, també és una estació d'enyorança i aquesta es fa present, sobretot, quan el brogit de la ciutat pren aquella desesperant normalitat: cues a la frontissa del Güell, retencions a la carretera Barcelona, fosc a cap hora... l'enyorança d'una Girona d'estiu que, tot i que també farcida de turistes, esdevé menys estressant, més accessible i transitable.

I per turistes la primavera, i d'uns anys ençà el Temps de Flors, esdevenint que representa, possiblement, la major prova d'estrès i resistència que ha de suportar i superar la ciutat.

De totes les Girona la de la tardor també és la que més m'agrada; Girona a la tardor és quasi només pels gironins, i per Tots Sants també per la gent de comarques, gironins i gironines per extensió, per simpatia, per proximitat, per parentiu, per pertinença...

Girona i la tardor combinen molt bé, i entrar-hi des dels barris del Pont Major i Pedret, a qualsevol hora del dia, un autèntic regal!

Benvinguda sigui la tardor, especialment si arriba a Girona!

dissabte, 8 d’octubre del 2016

Minuts Musicals retrobats amb Love of Lesbian i "Me llaman Octubre"


Ja fa uns dies que som a l'inevitable inestable i melancòlic mes d'octubre, mes de tardor com cap altre d'aquesta, per molts, depriment estació.

L'octubre ens escurça les tardes i ens enfosqueix els vespres, ens despulla els arbres i ens fa recuperar la càlida sensació d'abric dels jerseis que crèiem tenir oblidats a l'armari.

L'octubre és un aiguabarreig emocional i sensitiu que transforma en groc, ocre i marró els colors vius de l'estiu...

"Me llaman Octubre", canten Love of Lesbian en una de les seves cançons de desamors, una petita peça musical d'encara no dos minuts que, com l'octubre, no troba maniobra possible per escapar, oblidar i amagar-se...






I la setmana vinent, més retrobaments musicals!

dijous, 8 d’octubre del 2015

Senyals de tardor

La tardor fent de les seves... Foto: Roger Casero
Amb la mateixa precisió que les orenetes anuncien l'arribada del bon temps, un altre fenomen anuncia la seva fi; no em refereixo, en aquest cas, a la caiguda de fulles que despulla els arbres, sinó a un fenomen menys bucòlic, més costumista, si voleu: l'aparició de les mantes al sofà!

Dies enrere les mantes van aparèixer, de nou, a la sala d'estar de casa: jo encara amb pijama d'estiu i ja hi ha qui s'hi enfunda! Les fredoliques de casa s'hi endinsen cercant aquella agradable calidesa que a mi, sobretot una manta, la que més escalfa, em produeix una terrible somnolència!

La tardor és una estació de transició, de canvis, com la primavera, però al contrari d'aquesta la tardor ens convida al recolliment, a tancar les finestres i entelar-les amb el baf del nostre alè per dibuixar-hi el que amb el temps primaveral dibuixem a la sorra de la platja, quan la trepitgem amb els pantalons arremangats...

Aquests dies ja percebem que les tardes no són tan lluminoses, tampoc tan llargues, i lamentem que els Sol ens abandoni tan aviat. I més aviat que ens abandonarà, cada dia més i fins ben  avançat l'hivern, quan d'aquí a tres setmanes s'imposi de nou el canvi d'horari; aleshores s'enfosquiran les tardes quan aquestes ni tan sols arriben al vespre i nosaltres deixarem anar un melancòlic sospir de resignació!

Aquests dies jo també m'acomiado de la roba d'estiu, de les bermudes, dels polos i camises de màniga curta, de les sandàlies i els banyadors; mentre la roba estival inicia la seva particular hibernació prenen vida, de nou, els pantalons de pana, els jerseis i els polos i camises màniga llarga; els anoracs encara hauran d'esperar, que ara és temps per les jaquetes de mig temps, aquelles que fan el seu agost a la tardor i la primavera i que ens ajuden a suportar millor el canvi d'armari!

Com qui fa caure els fulls del calendari, la caiguda de les fulles de tardor ens anuncia dia rere dia la proximitat de les Fires d'aquella Girona a la tardor que Segarra ens va regalar per sempre, Fires que darrerament mantenen l'interrogant de saber si les viurem, sota els centenaris i despullats plàtans de la Devesa, lleugers de màniga o amb més d'una flassada a sobre, abrigats per capes com una ceba!

Ahir al vespre finalment vaig sucumbir al càlid poder d'una manta al sofà de casa; he arribat, jo també, a la tardor!

dissabte, 22 de setembre del 2012

#MinutsMusicals recordant l'estiu amb Antònia Font

Avui que ja no és estiu, avui que ja és tardor... en s'estiu!

 

En s'estiu

Aquí damunt m'engronsen ses ones,
sa barca va on vol,
es penya-segat de pedra roja
m'admira i me fa por,
he vengut a pescar la mar
però he enrocat
i sense voler he pescat sa Terra.

Es sol d'agost m'esclafa sa cara
i jo somric al vent
que me refresca adesiara,
no puc estar més content,
just devora Tramuntana
estirat damunt sa barca,
què som de dolent!

Com si res passen ses hores,
encenc un cigarret.
Res d'aquest món no m'importa,
jo només vull ser un trosset
de natura en miniatura,
me fondré davall ses ones
com un glop d'aiguardent.

I és que estic de puta mare
d'ençà que és en s'estiu,
gairebé no recordava
el que és viure tranquil.

I és que estic de puta mare
i jo me vull morir
allargat damunt sa barca
amb un tassó de vi.

Aquí damunt m'engronsen ses ones,
crec que m'he adormit,
el volantí tremola a estones.
Això és un paradís
de silenci que m'envolta,
botaré per damunt ses ones
com ho fan els dofins.

Faré que tota sa meva vida
sigui un viatge com aquest,
en de dia trec sa barca,
en sa nit arròs de peix.
No puc demanar res més,
he resolt tots els problemes
dient tanmateix.

I és que estic de puta mare
d'ençà que és en s'estiu,
gairebé no recordava
el que és viure tranquil.

I és que estic de puta mare
i jo me vull morir
allargat damunt sa barca
amb un tassó de vi.

I és que estic de puta mare
d'ençà que és en s'estiu,
gairebé no recordava
el que és viure tranquil.

I és que estic de puta mare
i jo me vull morir
allargat damunt sa barca
amb un tassó de vi.

Antònia Font

dissabte, 24 de setembre del 2011

#MinutsMusicals amb l'almanac de #tardor dels #TheKinks!



Autumn Almanac

From the dew-soaked hedge creeps a crawly caterpillar,
When the dawn begins to crack
It’s all part of my autumn almanac
Breeze blows leaves of a musty[mustard? ]-coloured yellow,
So I sweep them in my sack
Yes, yes, yes, it’s my autumn almanac

Friday evenings, people get together,
Hiding from the weather
Tea and toasted, buttered currant buns
Can’t compensate for lack of sun,
Because the summer’s all gone

La-la-la-la
Oh, my poor rheumatic back
Yes, yes, yes, it’s my autumn almanac
La-la-la-la
Oh, my autumn almanac
Yes, yes, yes, it’s my autumn almanac

I like my football on a saturday,
Roast beef on sundays, all right
I go to blackpool for my holidays,
Sit in the open sunlight

This is my street, and I’m never gonna to leave it,
And I’m always gonna to stay here
If I live to be ninety-nine,
’cause all the people I meet
Seem to come from my street
And I can’t get away,
Because it’s calling me, (come on home)
Hear it calling me, (come on home)

La-la-la-la
Oh, my autumn armagnac
Yes, yes, yes, it’s my autumn almanac
La-la-la-la
Oh, my autumn almanac
Yes, yes, yes, yes, yes, yes, yes, yes

Bop-bop-bopm-bop-bop, whoa!
Bop-bop-bopm-bop-bop, whoa!

Tke Kinks