dilluns, 12 d’octubre de 2015

Hispanitat: res a celebrar?


Amb això dels pobles, els països, les nacions i els estats passa com amb les famílies: per més llaços que hi tinguis a vegades és preferible mantenir distàncies, quan no directament mantenir-se'n al marge.

És evident que sempre és desitjable que els pobles, els països, les nacions i els estats que tenen un passat en comú (també entre els que no el tenen) mantinguin relacions cordials i respecte i, si s'escau, d'amistat, aquelles que permeten, per exemple, puntuar alt al Festival d'Eurovisió.

Pensava tot això dies enrere, veient al calendari la proximitat del dia d'avui, Dia de la Hispanitat, festa nacional d'Espanya a l'ús, com a Catalunya tenim la Diada (una derrota), a Estats Units el 4 de juliol (una declaració d'independència) o a França el 14 de juliol (l'inici d'una revolució).

El Dia de la Hispanitat commemora un descobriment, però més que el descobriment en sí el que recorda és una conquesta i, amb aquesta, la creació d'un imperi que, com la resta, també va tenir el seu declivi. De fet hi ha qui diu que la hipotètica independència de Catalunya seria un episodi més (el darrer?) d'aquest declivi imperial espanyol.

Amb la mateixa naturalitat que vivim la nostra Diada com un dia d'exaltació nacional, de la nacionalitat catalana, i demanem respecte per a celebrar-ho (de manera respectuosa) també podem entendre que els espanyols (també els catalans que se'n sentin, naturalment!) visquin el dia d'avui com un dia d'exaltació nacional, de la nacionalitat espanyola!

És precisament des d'aquest respecte que de la mateixa manera que en general un espanyol, també un català, no celebra el 4 de juliol, un espanyol que no sigui, ni es senti català, no celebri la Diada, i sí, un català que, tot i ser espanyol no se'n senti, consideri que avui, Dia de la Hispanitat, no hi hagi res a celebrar!

No seré jo qui digui que no hi ha res a celebrar avui, cadascú que celebri el que vulgui, però penso que el dia d'avui sí és un dia per a recordar, per a reconèixer i per a refer entre els diferents pobles, països, nacions i estats que configuren aquest magma geopolític i cultural anomenat hispanitat.

Recordar un passat, que no sempre va ser gloriós per a tots iguals, reconèixer que al llarg dels anys hi ha hagut cruïlles inevitables que han generat camins divergents, però que malgrat tot sempre hi ha espai per a refer, des del respecte, el reconeixement de la diferència, la singularitat i la diversitat, ponts i vincles, en cas que aquests s'hagin malmès, o directament trencat.

Que Espanya i els espanyols celebrin com vulguin el dia d'avui, però seria un greu error quedar-se només en el record d'una conquesta i en la nostàlgia de la grandesa i unitat d'un imperi que no tornarà mai.