O referèndum o referèndum?

Una vegada més m'he perdut! Ho sé, el problema és meu, segur que se m'escapa algun d'aquells detalls aparentment insignificants, però finalment vitals!

Em semblava que això del referèndum ja era una pantalla passada, que el 9N, bé el nou 9N, havia jugat aquest paper i que el mandat del 27S, reblat dolorosament pel clau del pas al costat del president Mas, dibuixava un escenari de 18 mesos per preparar tot allò necessari per culminar el procés amb unes eleccions constituents.

Entenc que d'haver-se aprovat enguany els pressupostos això és el que s'hagués fet, no? Entenc, doncs, que el manteniment de l'esmena de la CUP als pressupostos va trencar (mutar o mudar?) l'acord d'estabilitat parlamentària signat amb sang entre Junts pel Sí i la CUP i va abocar, per decisió pròpia, al president Puigdemont a la qüestió de confiança.

Va ser llest Puigdemont aleshores i ho ha estat també ara mutant (o mudant?) el full de ruta plantejant el referèndum o referèndum, doncs amb aquesta jugada política:

- Recupera el control del procés i es consolida com a nova figura alfa del mateix
- Passa la pressió (de nou) a la CUP, vinculant el pressupost (que, ara sí, s'aprovarà) al referèndum
- Segueix mantenint el pols amb el govern espanyol, a qui interpel·la directament
- Guanya uns mesos més allargant els 18 inicials (per desesperació dels que fa temps que tenen pressa!)

No puc evitar, però, una certa sensació de "déjà vu", doncs pel 9N també es va preparar un embolcall legal (llei de consultes, 2014) com ara amb el referèndum es faran les lleis de desconnexió, però ningú discuteix que com la llei de consultes les que properament aprovi el Parlament de Catalunya seran també impugnades pel govern espanyol i castigades de facto pel Tribunal Constitucional: referèndum o referèndum, diu Puigdemont, recurs o recurs, replica Soraya! Ja ho sabem això de saltar-se la llei

Diu el president Puigdemont que el referèndum no serà un nou 9N perquè, entre d'altres coses, la pregunta serà diferent (per sort!): serà binària; però per sobre de tot el que hauria de fer diferent el referèndum del 2017 del procés participatiu del 9N és i serà la determinació del govern, i de la majoria del Parlament de Catalunya, de tirar pel dret, és a dir, de desobeir l'estat espanyol, saltar-se la llei (espanyola) per fer legal el referèndum! De fet potser ni caldrà esperar al referèndum, com pronosticava Vicent Partal, veurem què passa amb la presidenta del Parlament, Carme Forcadell; amb ella pot arribar la primera desobediència!

No sé, mig perdut hi dono voltes i tinc la sensació que l'esmena a la totalitat de la CUP al pressupost 2016 no ha estat el motiu per variar el full de ruta, sinó l'excusa perfecta. Més aviat sembla que hi ha la necessitat de tornar-nos a comptar i el risc de fer-ho amb unes (noves) eleccions al Parlament de Catalunya, per més plebiscitàries que es puguin plantejar, és massa elevat, doncs obre massa interrogants d'entrada (reedició de Junts pel Sí?, Colau possible candidata?...).

La necessitat de recomptar-nos de nou em sembla que neix d'una doble fragilitat del procés: que no té el suport majoritari de votants (però serà qüestió de temps...) i la inestabilitat parlamentària d'un govern en mans d'una CUP massa vegades imprevisible (investidura i pressupost).

O referèndum o referèndum? Avui no veig clar ni un (el pactat amb l'estat) ni l'altre (l'unilateral). De fet avui encara estic més perdut, però no us preocupeu per mi, ja ho he dit al principi: el problema és meu, segur que se m'escapa algun d'aquells detalls aparentment insignificants, però finalment vitals!