Defineix el diccionari la cautela com la "prudència davant un perill provable".
Ara entenc això de la suspensió cautelar de la consulta del 9N, doncs bé deu saber el govern espanyol i el propi Tribunal Constitucional que de celebrar-se Espanya corre un perill probable, que no és ni tan sols la independència en sí mateixa, sinó el desig manifest i recomptat d'assolir-la.
La suspensió cautelar de la llei de consultes i el decret de la consulta del 9N per part del Tribunal Constitucional fan actuar també amb cautela al govern català i als partits pro consulta, cautela que es tradueix, en aquest cas, en anunciades reunions secretes i declaracions en les que declaren que no tenen res a declarar...
En una partida d'escacs hom no només ha de calcular els propis moviments, també ha de preveure els possibles moviments del contrari; entenc que en aquesta partida cap de les dues parts no retransmetin en viu i en directe tots els moviments que fan i, encara menys, anticipin els que pensen fer, però a vegades tinc la sensació que la cautela no és més que un argument i ingredient més per fer bullir l'olla.
No entenc perquè les reunions dels partits pro consulta han de semblar secretes, quasi clandestines, quan el més normal és que es trobin i reuneixin sovint, doncs és molt el que han de parlar, discutir i acordar per seguir mantenint la unitat; la notícia seria que no es reunissin!
Fins ara la cautela ha permès als partits pro consulta, i sobretot al govern català, moure's en el camí de la vaguetat, però arribarà un dia, qui sap si aquesta mateixa setmana, que el govern haurà de parlar clar i català sobre la consulta del 9N i respondre sense vaguetats, amb un Sí o un No, si la consulta es farà, i en cas de respondre afirmativament, si amb totes les garanties democràtiques.
Malament si la cautela del govern de la Generalitat respon al perill probable d'unes eleccions anticipades...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada