dimarts, 27 de setembre de 2016

L'hora dels barons!


Qui més ha perdut en aquesta doble cita electoral gallega i basca ha estat Pedro Sánchez, més que el PSOE en ambdós territoris, en caiguda lliure, i fins i tot més que Ciudadanos, que més que perdre no hi ha guanyat res!

Pedro Sánchez no s'hi presentava, en aquestes eleccions, però fins i tot així és qui més hi ha sortit perdent; de fet hi tenia poc a guanyar, ja que a la derrota del partit hi ha qui li atribueix, i li suma, una nova derrota com a líder socialista.

Si en política cal témer pels adversaris, els enemics i els companys de partit a Pedro Sánchez el preocupen especialment aquests darrers, el foc amic dels barons socialistes que fa temps que el tenen en el seu punt de mira, no només per desencallar la governabilitat d'Espanya, sobretot per prendre de nou les regnes del partit.

No m'estranya que Miquel Iceta alci la veu, cridi si cal, esgargamellant-se en favor de Pedro Sánchez, ni que sigui per dir-ho alt i clar, que ell i el PSC fan i faran costat al Sánchez en el seu No rotund a facilitar la investidura de Mariano Rajoy, ni per activa ni per passiva, i en l'eterna proposta d'una reforma constitucional de tall federal. Iceta comprèn Sánchez, també perquè ell té qui també li trepitja els talons, tot i que amb un altres estil: Núria Parlón!

Més que morir matant Pedro Sánchez només està disposat a morir (políticament) negant, negant a Rajoy la clau del govern d'Espanya.

Atrapat entre els mals resultats a Galícia i al País Basc i els barons del seu partit Pedro Sánchez centra ara la seva mirada a la massa líquida de la militància socialista, on espera trobar-hi el suport necessari per seguir comandant el PSOE cap a un futur incert, però futur al cap i a la fi.

D'aquí el moviment que ha fet proposant unes primàries exprés, convocant als qui li pinten la cara en declaracions dia sí, dia també, a que facin un pas endavant i li plantin cara davant la militància per fer-se amb el timó del partit.

Fa bé Pedro Sánchez de posar-se en mans de la militància del PSOE, ara que encara hi ha més militants que barons! I sobretot ara que encara tampoc està clar que les veus crítiques dels barons puguin, i vulguin, cantar a l'uníson!

Ara sí, ara és l'hora dels barons!