dilluns, 16 de desembre de 2013

#SíSí però... els 5 "perquès" no m'agrada #LaPregunta de la #consulta pel #dretadecidir


Conscient de córrer el risc de ser titllat de perepunyetes vet aquí cinc motius pels quals no m'agrada, encara avui, la pregunta de la consulta!

1.- És complexa

Des de la formulació de la pregunta més d'un ha afirmat, i segurament amb encert, que aquesta és una pregunta intel·ligent! No ho nego, però pel meu gust, que era partidari d'una pregunta clara i directa, la trobo massa complexa.

Això de la doble pregunta, responent a la segona en funció del que es respon a la primera, em sembla més propi d'una enquesta o d'un estudi d'opinió que no pas d'una consulta o un referèndum!

2.- És "marxista"

Trobo la pregunta molt "marxista", pròpia de Groucho Marx! La doble pregunta em fa pensar en aquesta cèlebre frase de Groucho Marx: "Vol casar-se amb mi? És vostè rica? Contesti primer a la segona pregunta"

Com en la doble pregunta de Groucho Marx, en la de la consulta pel dret a decidir la resposta clau és la de la segona pregunta!

"Vol que Catalunya esdevingui un Estat? En cas afirmatiu, vol que aquest esdevingui independent? Contesti primer a la segona pregunta!"

3.- Dóna massa variables en el resultat

Davant una sola pregunta amb dues úniques respostes el resultat seria clar: independència sí o no. Essent aquesta doble pregunta més complexa és encara més, molt més complex el seu resultat!

És cert, i d'aquí diuen la intel·ligència de la doble pregunta, que aquesta doble formulació permet a federalistes i "similars" votar "" a la primera i "no" a la segona pregunta, donant certa cobertura, aixi, a les possibles terceres vies...

Però jo em pensava que per fi havia arribat l'hora de mullar-se, de mullar-se de debó!

Sí, es podrà votar per la independència (Sí - Sí) i també en contra de la independència (No), però els "Sí - No" on els situem? Queden al bell mig de tot, o encara pitjor, al bell mig de res, avui encara massa orfes...

4.- No és la que es faria si la consulta fos legal i pactada

La CUP, en la seva valoració posterior a l'acord sobre la pregunta, va dir que no seria aquesta doble pregunta la que ells defensarien si la consulta fos legal o pactada amb l'estat espanyol.

Hi estic d'acord! Conscients que de cap manera l'estat espanyol acceptaria, ni acceptarà, cap pregunta, tampoc la doble, el que calia era pactar-ne una entre els partits, conjuntament amb una data.

Ha primat, i ho entenc, la unitat dels partits clarament a favor del dret a decidir (que no de la independència, que és una altra cosa!) i el resultat ha estat una doble pregunta que, com més d'un ha comentat, fins i tot el PSC podria haver subscrit perfectament!

És per això que, com he dit abans, si del que es tractés de mullar-nos de debó, la pregunta seria clara i directa! Deu ser que encara, políticament, no és el moment!

5.- És moneda de canvi del pressupost 2014?

La fixació de la pregunta, també de la data, sembla que desencallaran l'aprovació dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya pel 2014. No sé si el pacte pel pressupost entre CiU i ERC és anterior a la pregunta o serà posterior, però sembla força clar que sense pregunta i data fixada ERC no donaria suport als pressupostos del govern de CiU.

Si realment és així, si per ERC aquesta és la moneda de canvi, és una llàstima! El dret a decidir i fins i tot la independència del nostre país són massa importants com per ser "mercaderia", moneda de canvi per a aprovar pressupostos a qualsevol preu.

Veurem què passa amb els pressupostos, però de la mateixa manera que lamento que massa sovint (pel meu gust) el PSC perdi la "C", seria una llàstima que ERC desdibuixés, com ho ha fet en altres ocasions, la seva "E"!

, són aquestes les 5 coses que no m'agraden de la doble pregunta, però malgrat aquests 5 "perquès" que ningú dubti que:

1.- celebro que finalment tinguem pregunta i data!
2.- lamento que el PSC no hi sigui, tot i que puc entendre, que no compartir, els seus motius
3.- confio (tot i que encara amb molts dubtes) que la consulta es farà
4.- que vull voler votar, que el 9 de novembre de 2014, si la consulta es fa, aniré a votar
5.- i que sí, que si la consulta es fa votaré si i sí!

La pregunta és la que és i, com passa amb d'altres coses a la vida, amb el temps l'hi acabes veient les virtuts!. Veurem, però, si finalment la podem respondre, podem respondre la doble pregunta!