Ja fa uns dies que som a l'inevitable inestable i melancòlic mes d'octubre, mes de tardor com cap altre d'aquesta, per molts, depriment estació.
L'octubre ens escurça les tardes i ens enfosqueix els vespres, ens despulla els arbres i ens fa recuperar la càlida sensació d'abric dels jerseis que crèiem tenir oblidats a l'armari.
L'octubre és un aiguabarreig emocional i sensitiu que transforma en groc, ocre i marró els colors vius de l'estiu...
"Me llaman Octubre", canten Love of Lesbian en una de les seves cançons de desamors, una petita peça musical d'encara no dos minuts que, com l'octubre, no troba maniobra possible per escapar, oblidar i amagar-se...
I la setmana vinent, més retrobaments musicals!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada