Aquesta setmana el record de la Núria Terés Bonet ens ha fet pensar i escriure sobre la bicicleta, un element que és, també, molt musical! Musical és el so de la seva cadena, el cric-cric mecànic quan canviem de marxa, o el so constant, com sortint de la boca d'un diggeridou del fregadís de la roda amb l'asfalt dels carrers o el sauló de les vies verdes; fins i tot és musical l'estrident xerric dels frens i, és clar, l'alegre dringar dels timbres: cling-cling!
Hem pensat, parlat i escrit molt sobre les bicicletes, però encara no les havíem cantat!
Quasi podríem afirmar que al món hi ha, com a mínim, una cançó per cada cosa! Sí, la majoria són d'amors i desamors, però també n'hi ha un munt amb la bicicleta com a protagonista, com la que retrobem avui de la mà i la veu de Xesco Boix, una persona, un cantant, un educador com la Núria, que, com ella, va ser tot un referent de lluita i llibertat, i ho és encara!
No em costa gens imaginar-me la Núria, algun dia, en alguna vetllada, o fins i tot pedalant per Girona, taral·lejant aquesta cançó:
La bicicleta cling,cling
La bicicleta cling,cling
Oh ! Que bé que s’hi va
La bicicleta cling,cling
La bicicleta cling,cling
Tot el Món podràs voltar!
I la setmana vinent, més retrobaments musicals!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada