Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris pete seeger. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris pete seeger. Mostrar tots els missatges

dissabte, 21 d’octubre del 2023

John Brown's Body. Minuts Musicals històrics


El 9 de maig de 1800 va néixer a Torrington, una ciutat l'estat de Connecticut dels Estats Units, John Brown. Home de fortes conviccions religioses, també tenia fortes conviccions abolicionistes, esdevenint un dels referents de la lluita contra l'esclavitud.

La seva no va ser una lluita precisament pacífica, el maig de 1856 va liderar el que es va conèixer com la massacre de Pottawatomie, matant cinc homes partidaris de l'esclavisme. El seu activisme antiesclavista el va dur a liderar un moviment d'alliberament d'esclaus i, amb aquesta finalitat, l'octubre de 1959 va dirigir l'assalt a l'armeria federal d'Harpers Ferry, Virgínia. En l'atac van morir set persones més.

El seu objectiu era armar esclaus rebels i iniciar una insurrecció i fins i tot havia preparat una Constitució provisional dels Estats Units lliure de l'esclavitud.

John Brown va ser capturat, juntament amb alguns dels seus homes; d'altres van ser executats. Brown va ser jutjat, acusat de traïció i assassinat, i va ser condemnat a mort.

El 2 de desembre de 1959 va ser executat a la forca a Charles Town, Virgínia. El seu assalt, detenció, judici i execució van tenir una gran repercussió a la premsa i la seva mort va tenir un gran impacte, esdevenint un heroi i màrtir pel moviment abolicionista; se li atribueixen, abans de morir penjat a la forca, aquestes paraules: "és un crim que facin pagar un home pels actes que un home lliure no pot evitar cometre".

Heroi i màrtir per uns, els abolicionistes, boig i terrorista pels altres, els esclavistes, el seu cas va incrementar encara més les tensions secessionistes que van desembocar, mesos després, en la Guerra Civil estatunidenca, o Guerra de Secessió. Entre els soldats de la Unió es va fer especialment popular una marxa en honor seu, "John Brown's Body", esdevenint himne del moviment.

Aquesta popular cançó ha arribat als nostres dies, entre d'altres, a través de la veu de l'imprescindible Pete Seeger.

dissabte, 6 de febrer del 2021

"Adéu, Sally estimada". Minuts Musicals amb nom propi

Aquesta setmana passada a molts no ens va passar desapercebuda la commemoració del 75è aniversari del naixement del cantant de folk Xesco Boix; a casa guardem un disc de vinil dedicat del seu puny i lletra.


"Per en Bernat i en Roger, amb qui vam cantar a l'Escola Natzaret. M'hi he trobat molt bé cantant aquí. A veure què passa d'aquí 15 anys, nois. ¿Qui sap?. Ben vostre. Xesco"

Però aquest no és el darrer record inesborrable que tenim d'ell.

En una vella cinta de casset hi conservem una gravació, d'encara no vuit minuts, que vam fer a Cantallops a finals dels anys setanta; la cinta duu per títol "Veu d'en Just", ja que és de les poques, sinó l'única gravació que tenim de la seva veu.

En aquesta cinta sobretot hi sortim el meu germà i jo cantant, bé, el meu germà cantant i jo fent el que puc... També canta el meu pare, en Just Manuel Casero Madrid, i de fons es senten les veus de la meva mare, que també les taral·leja, del meu oncle, que era qui gravava, i dels meus avis. La cinta és un petit tresor sonor, revaloritzat sobretot per la veu d'en Just, curiosament coetani d'en Xesco Boix.

Una de les cançons que el meu germà canta és "Adéu, Sally estimada", una cançó molt viatjada, com tantes altres de populars, que a casa nostra va arribar de la, la guitarra i la veu d'en Xesco Boix.

La cançó original no es diu "Adéu, Sally estimada", sinó "Hieland Laddie" (o també "Highland Laddie") , i en Xesco la va adaptar de la versió que en va fer el gran Pete Seeger. "Hieland Laddie" és una popular cançó marinera escocesa i, com tantes altres, té diferents lletres i versions.

La cançó cantada pel meu germà, en la gravació casolana, és la que dies enrere vaig fer servir per obrir el vídeo commemoratiu del 40è aniversari de la mort del meu pare, i avui la versió d'en Xesco Boix pot servir, també, per a retre-li homenatge, ara que hem recordat el 75è aniversari del seu naixement...

 

Afegim-hi també la versió de Pete Seeger!

dijous, 8 de desembre del 2016

Dinamitem ponts, i aqüeductes!


"Què se n'ha fet d'aquelles flors", cantava Pete Seeger en una cançó que, com tantes altres del folk americà, van adaptar-se al català per formar part, també, del nostre imaginari col·lectiu!

"Què se n'ha fet d'aquelles flors,", cantava Pete Seeger, i en una de els seves estrofes la cançó seguia així:
"les noies en van fer un pom.
Qui sap si tornaran. Qui sap si mai tornaran
"

Què se n'ha fet d'aquella promesa que, des del faristol del Congrés de Diputats va fer Mariano Rajoy el llunyà 2011, en ple discurs de la seva primera investidura com a president?

Què se n'ha fet d'aquella promesa (d'eliminar els festius intersetmanals, els ponts i aqüeductes),
ell en va fer un discurs.
Qui sap si tornarà. Qui sap si tornarà.

Com tantes altres promeses de Rajoy, i de tants altres polítics de tots els colors, aquesta tan necessària ha caigut en l'oblit, al fons del pou de les promeses incomplertes, d'aquelles que aixequen aplaudiments dels teus, titulars als mitjans però que s'esvaeixen quasi sense deixar rastre...

Però aquesta setmana ens n'hem recordat, d'aquella promesa, doncs aquesta setmana, amb els festius de la Constitució i la Immaculada Concepció just entre tres dies feiners ens ha trasbalsat, qui més qui menys, a tots!

Ara que estem posant a prova un nou model horari (sempre més fàcil d'aplicar al sector públic que al privat) també podríem prendre'ns més seriosament el tema dels ponts i aqüeductes que al llarg de l'any generen els festius, i per una vegada ser valents i desplaçar-los als dilluns o als divendres! Ara és l'hora de dinamitar ponts i aqüeductes!

Aquelles flors, per cert, com aquella promesa simplement s'han marcit...

dissabte, 29 d’octubre del 2016

Minuts Musicals retrobats amb Pete Seeger i "Oh, Susanna"


Susana Díaz ha esdevingut, per mèrits propis, la dolenta d'aquesta pel·lícula de sèrie B que ens projecta aquestes setmanes el PSOE: ella és la Reina de Cors, la Cruela de Vil, la Malèfica...

Decidit a dedicar-li uns minuts musicals vaig tenir la temptació de recuperar la cançó infantil "Susanita tiene un ratón" però, per no perdre la pàtina de qualitat musical d'aquesta secció, finalment vaig optar per la tradicional americana "Oh Susanna", que bé podria cantar-li Pedro Sánchez Pérez-Castejón (que rima amb "ratón"!): "Oh Susanna, no ploris més per mi..."

Em temo, però, que no són precisament de tristesa les llàgrimes que Susana Díaz deu haver vessat aquests dies, si és n'ha vessat alguna...

En fi, que de tota aquesta història el millor és la cançó, com d'algunes pel·lícules ho és la banda sonora, i més si ens la canta, banjo en mà, Pete Seeger!





I la setmana vinent, més retrobaments musicals!

dissabte, 31 de gener del 2015

#MinutsMusicals de versions amb "Red River Valley"


A finals dels anys seixanta i principis dels setanta del segle passat la cançó catalana mirava en moltes direccions cercant models i inspiració; una de les mirades es dirigia al folk americà, que tenia en Pete Seeger, Bob Dylan, Peter Paul and Mary i Joan Baez els seus màxims exponents.

No van ser pocs els cantants i músics que van adaptar i traduir cançons del folk americà; fent un repàs a la discografia de grups com Falsterbo 3 o el Grup de Folk en podem trobar una bona mostra.

La cançó de la versió d'avui forma part d'aquestes cançons americanes que, una vegada adaptades al català, ens les hem fet nostres a base de cantar-les en  a l'esplai, a l'escoltisme, a l'escola...

"Red River Valley" és una cançó popular americana d'origen incert; hi ha qui li dóna l'origen d'espiritual negre, d'altres de cançó tradicional folk de l'oest americà... Es té constància de la cançó des de finals del segle XIX i la lletra explica la tristesa d'una dona que s'acomiada del seu estimat; sembla que la composició de la cançó es situa en l'època de l'expedició Wolseley a Red River Valley, al nord dels Estats Units d'Amèrica...

Diversos cantants americans van gravar-la, essent una gravació de la meitat dels anys vint del segle passat la primera de la que es té constància. D'entre els molts músics que l'han cantat m'agrada especialment la interpretació de Woody Guthrie, un cantant de folk americà i una de les grans influències de Bob Dylan.

Precisament Woody Guthrie va fer una adaptació d'aquesta cançó ("Jarama Valley") fent referència a la Guerra Civil Espanyola i a la participació de les Brigades Internacionals a la batalla de Jarama. Però no és aquesta la versió que ens interessa avui!

La versió catalana és fruit de l'adaptació que en va fer Joan Soler i Amigó i entre d'altres la va cantar i gravar el Grup de Folk.

La lletra de la versió catalana té tres estrofes en comptes de les dues de la versió original, i manté, com aquella, el to trist i melangiós de comiat, ja des de la primera frase (trobarem a faltar el teu somriure).

Avui fa 34 anys que el meu pare, Just M. Casero, ens va deixar a l'edat de 34 anys... L'endemà, l'1 de febrer de 1981, "La Vall del Riu Vermell" es va cantar al final de la cerimònia d'enterrament del meu pare, qui naturalment coneixia i havia cantat la cançó i malauradament aquell dia, el del nostre comiat, li feia justícia des de la primera nota i estrofa fins a la darrera!

A mi aquesta cançó sempre em fa pensar en aquell dia i el meu pare, però si tu també la coneixes aquesta cançó ben segur et portarà records d'algú estimat que, d'una o altra manera, és lluny d'aquí...

Escoltem doncs, amb les emocions i els records a flor de pell, "La Vall del Riu Vermell" de la veu i guitarra de Woody Guthrie primer, i del Grup de Folk després!





També pots escoltar aquestes versions en aquesta llista de reproducció de Spotify!



I la setmana vinent, canviant radicalment de registre, en endinsarem al grunge amb "Smells Like Teen Spirit" de Nirvana versionada per una gran veu femenina, potser no prou coneguda!

dissabte, 29 de novembre del 2014

#MinutsMusicals de 1974 "Don't let me be misunderstood" de The Eric Burdon Band


"La casa del sol naixent" és una de les cançons més boniques que he escoltat i cantat mai; una cançó tradicional americana que l'any 1964 va popularitzar amb gran èxit el grup britànic liderat per l'incombustible Eric Burdon, "The Animals".

"The House of the Raising Sun" és una joia musical, però, que abans de ser versionada per "The Animals" ja l'havien interpretat i gravat anteriorment Pete Seeger a finals dels anys '60, Joan Baez, l'any 1960 i Bob Dylan l'any 1961 als seus respectius primers discs.

Però no és d'aquesta meravellosa cançó que vull parlar-vos avui, sinó d'Eric Burdon, a qui aquesta cançó va situar-lo, al capdavant de The Animals, en un dels llocs destacats del rock a la meitat dels anys '60 del segle passat.

Deu anys després de publicar el seu primer disc, que com sol ser habitual duia per títol el propi nom del grup, "The Animals", Eric Burdon ja feia uns anys que havia deixat "The Animals" enrere i feia evolucionar la seva música cap a sonoritats més dures i metàl·liques amb "The Eric Burdon Band", després de festejar amb gran encert amb el funky amb el cèlebre i per mi celebrat treball "Eric Burdon Declares War".

Però a la vida d'un músic no tot són flors i violes i si d'un disc no està especialment satisfet Eric Burdon és precisament del que es va publicar ara fa 40 anys, l'any 1974, "Sun Secrets" fruit d'unes gravacions d'estudi fetes l'any anterior i que la discogràfica va publicar sense la seva autorització... coses de la indústria de la música!

Entre les cançons del disc hi ha una reinterpretació d'un dels grans èxits dels inicis de "The Animals", "Don't Let Me Be Misunderstood"; en aquesta ocasió el tema perd innocència i s'endinsa a musicalitats properes a Hendrix i al rock dur, essent difícil reconèixer el propi Eric Burdon, tot i que s'ha de reconèixer que si quelcom defineix Burdon és el seu eclecticisme!

Gaudiu-la!



Don't let me be misunderstood

Baby, do you understand me now
Sometimes I feel a little mad
But don't you know that no one alive
Can always be an angel
When things go wrong I seem to be bad
But I'm just a soul whose intentions are good
Oh Lord, please don't let me be misunderstood

Baby, sometimes I'm so carefree
With a joy that's hard to hide
And sometimes it seems that all I have do is worry

Then you're bound to see my other side
But I'm just a soul whose intentions are good
Oh Lord, please don't let me be misunderstood

If I seem edgy I want you to know
That I never mean to take it out on you
Life has it's problems and I get my share
And that's one thing I never meant to do
Because I love you

Oh, Oh baby don't you know I'm human
Have thoughts like any other one
Sometimes I find myself long regretting
Some foolish thing some little simple thing I've done
But I'm just a soul whose intentions are good
Oh Lord, please don't let me be misunderstood
Yes, I'm just a soul whose intentions are good
Oh Lord, please don't let me be misunderstood
Yes, I'm just a soul whose intentions are good
Oh Lord, please don't let me be misunderstood

I finalment, com que no vull que em malinterpreteu, jutgeu vosaltres mateixos escoltant l'original, llençada com a senzill deu anys abans, l'any 1964!



dissabte, 1 de febrer del 2014

#MinutsMusicals del 1974 amb "Well may the world go" de Pete Seeger


El passat 27 de gener de 2014 s'apagava una de les veus més polítiques i compromeses del panorama musical nord americà i mundial, del segle XX: Pete Seeger.

Armat amb una guitarra o un banjo de cinc cordes cançons seves com  "Where Have All the Flowers Gone?" o "If I Had a Hammer (The Hammer Song)" van esdevenir himnes i ho són avui encara, com "We Shall Overcome", cançó protesta pels drets civils que ell va ajudar a popularitzar prenent-la del gospel i passant-la pel seu folk.

Per avui, però, recuperem una cançó, "Well may the world go",  publicada l'any 1974 dins el disc "Banks of Marble and Other Songs", una cançó que ens diu que el món seguirà quan ell sigui lluny...



Well may the world go

Well may the world go,
The world go, the world go,
Well may the world go,
When I'm far away.

Well may the skiers turn,
The swimmers churn, the lovers burn
Peace, may the generals learn
When I'm far away.

Sweet may the fiddle sound
The banjo play the old hoe down
Dancers swing round and round
When I'm far away.

Fresh may the breezes blow
Clear may the streams flow
Blue above, green below
When I'm far away.

Pete Seeger

Per lluny que segueixis, Pete Seeger, portarem les teves cançons ben a prop, ben endins!