Minuts Musicals d'amor (?) amb "Love My Way"

"My Way", cantava Frank Sinatra, i a la seva manera els Sex Pistols, com tants altres, el van versionar; les maneres, ja ho sabem, són molt particulars, fins i tot personals...

Cadascú té les seves, de maneres, i les nostres, com els petons d'aquesta cançó, a vegades no són suficients.

Estimem a la nostra manera, maldestre per moments, sublim en ocasions i, possiblement, la majoria de vegades estimar a la nostra manera no és suficient...

Mai en sabem prou, d'estimar, i la part positiva (que la té) és que podem, a banda d'estimar més, fer-ho millor, i sobretot fer que aquesta sigui, llavors sí, la nostra manera, una manera que es fa estimar!





I la setmana vinent més Minuts Musicals d'amor (?)...

Minuts Musicals amb The Church i "Under The Milky Way"

A vegades m'agradaria retrocedir en el temps... i qui no?

És una de les fantasies impossibles que tots, en alguna ocasió, hem desitjat que es fes realitat! Retrocedir en el temps per reviure quelcom important, transcendent en la nostra vida, però a vegades també retrocedir en el temps per quelcom superflu, per simple curiositat, simplement per fer més viu, o recuperar el record d'una primera vegada: la primera vegada que vaig tastar un licor, estossegar amb una cigarreta o escoltar, per exemple, una cançó dels australians The Church!

Hi ha grups dels que recordo, ni que sigui vagament, com van arribar a la meva vida, potser no els situo en un moment concret, però sí en un context, en una època... No és el cas de The Church, de qui un dia em vaig gravar a la cara "A" d'una cinta de casset les cançons del seu cinquè disc, Starfish (1988), però del que fins a l'època actual de Spotify no havia escoltat res més que les cançons d'aquest disc, i entre elles sobretot la magnètica (i la de més èxit del grup) "Under The Milky Way"... Un grup, per cert, que encara segueix en actiu. aquest estiu han fet una gira amb un dels meus grups de capçalera:The Psychedelic Furs!

A vegades m'agradaria retrocedir en el temps, i per moments la música, com les olors, semblen fer-ho possible...





I la setmana vinent, més retrobaments musicals!

The Psychedelic Furs: i encara em psicodelitzen la pell!

Hi ha grups que no cal que tornin perquè, si més no per mi, mai han marxat. The Psychedelic Furs (i Facebook i Twitter) és un d'ells...

Nascuts, com tants altres grups, dins l'escena del punk britànicde finals dels anys '70 de la mà de Richard Butler, són un dels grans exponents del post-punk, amb un so psicodèlic més pop i caracteritzat sobretot per la veu i personalitat del seu líder i per la presència d'un saxofonista al grup, .

Coses de la vida els vaig descobrir, a finals dels anys '80 en plena adolescència, abans que els The Cure, i el cert és que des d'aleshores (vinils, cd's i spotify) no els he deixat d'escoltar...

Les seves cançons encara em psicodelitzen la pell...





Per cert, aquesta cançó va servir d'inspiració a John Hugues per a la realització de pel·lícula homònima ("La chica de rosa") de mitjans dels '80:















Per cert, el grup actualment està de gira pels Estats Units...