dimecres, 6 de juliol de 2016

Mitjana edat

Endavant les atxes! Foto: Roger Casero

Penseu en un home de mitjana edat. Quants anys li feu?

Jo li'n faria de cinquanta per amunt, però una vegada més, i no serà la darrera, estic equivocat, molt equivocat! Res millor que el mirall per acceptar, resignadament o no, la realitat: jo sóc un home de mitjana edat!

Sí, ho heu llegit bé, de mitjana edat, no de l'edat mitjana, que ja us veig a venir!, que en aquest cas l'ordre sí que altera el producte! I sí, ho he llegit bé, de mitjana edat, jo que encara em sento jove i em penso que encara ho sóc, malgrat les evidències!

Diuen les dades que l'esperança de vida a Catalunya és de 83,2 anys, tot i que la dels homes és un xic més baixa: 80,3 anys! Si la mitjana edat és la que ens situa precisament al bell mig de l'edat a la que estadísticament podem viure, doncs sí, als meus 42 anys sóc un home de mitjana edat, mal em pesi, per més que els anys em pesin més que els quilos, com si no fossin prou!

Però així és la vida i la seva llei, o una de les seves implacables lleis: l'inexorable pas del temps. El temps passa, a vegades volant a vegades a càmera lenta, però passa perquè res ni ningú l'atura! El temps se'ns escola entre els dits com ho fa l'aigua, se'ns escapa i per moments fins i tot, com diu la famosa locució llatina, el temps fuig! El temps passa i ens passa factura: canes, arrugues... què us he d'explicar que no sapigueu, la majoria?

Malgrat el pas del temps sempre m'ha agradat fer anys i celebrar-los, entenent els anys, l'edat, com una convenció que ens ordena la vida, quan no ens la complica, naturalment, i que marca el "tempo" com un precís metrònom de la nostra existència, a voltes amb pulsacions accelerades a voltes pausades...

Fa anys que sostinc que no hi ha millor edat que la que un té! I sí, miro i m'agrada mirar amb nostàlgia pel retrovisor i redescobrir-me jove i infant; i sí, també albiro l'horitzó amb l'esperança de seguir-lo fitant durant molts més anys, per més que lentament, i quasi sense adonar-me'n, s'apropi; però el present és massa exigent, interessant i apassionant, el present és massa present com per perdre'l atrapat en el passat i atrapant el futur!

Així que sí, sóc un home de mitjana edat i per més mitjana que sigui no tinc millor edat, avui per avui, que aquests quaranta-dos anys que avui estreno! I amb alegria i il·lusió bufaré les espelmes agraint a la vida un any més de vida, que és molta la viscuda, i molta la que espero viure, encara!