Heartaches by the Number. Minuts Musicals que xiulen

Al llarg d'aquest 2025 els dissabtes el dedicaré a les cançons que xiulen, peces musicals que, en algun moment, contenen música xiulada.

Xiular: Fer un so o una sèrie de sons musicals expel·lint amb força l’aire amb els llavis contrets o tibants, o també amb l’ajuda dels dits, que hom introdueix a la boca d’una manera apropiada.

I avui, "Heartaches by the Number", una cançó country escrita per Harlan Howard que interpretada per Guy Mitchell el 1959 va arribar al capdamunt de les llistes d'èxit.

La cançó parla d’un home atrapat en un cercle de decepcions amoroses, on cada desengany esdevé un "maldecap numerat", traducció aproximada del títol, i tot i la lletra dramàtica i trista, la cançó té un to animat, accentuat pel xiulet que l'introdueix... 

Convertida en un clàssic del country, ha estat versionada, entre d'altres, per Jerry Lee Lewis, Willie Nelson, Rosanne Cash (filla del mític Johnny Cash) i Elvis Costello, o Cyndi Lauper, tot i que en totes aquestes versions, realment extraordinàries, s'han oblidat de xiular...

Whistle Stop. Minuts Musicals que xiulen

Al llarg d'aquest 2025 els dissabtes el dedicaré a les cançons que xiulen, peces musicals que, en algun moment, contenen música xiulada.

Xiular: Fer un so o una sèrie de sons musicals expel·lint amb força l’aire amb els llavis contrets o tibants, o també amb l’ajuda dels dits, que hom introdueix a la boca d’una manera apropiada.

I avui, una cançó la melodia de la qual, segurament, heu xiulat alguna vegada!

L’any 1973, la factoria Disney va estrenar Robin Hood, una pel·lícula de dibuixos animats basada en el llegendari personatge del bosc de Sherwood; la pel·lícula utilitza animals antropomòrfics per a encarnar els diferents personatges, un recurs molt utilitzat en l'animació. Entre l'elenc d'actors i actrius que van posar veu als personatges hi trobem el mític actor britànic Peter Ustinov.

Qui també va posar veu a un dels personatges, al gall, el narrador de la història, va ser el cantant estatunidenc de country Roger Miller, que a més va compondre algunes cançons per a la banda sonora de la pel·lícula, com "Whistle Stop", la cançó instrumental que obre el film i en marca el to alegre i simpàtic.

Per cert, Roger Miller també és autor d'un gran èxit de la música country: "King Of The Road".

"Me and Bobby McGee". Minuts Musicals amb nom propi

Al voltant d'aquesta cançó hi ha molts noms propis, però si n'haguéssim de destacar dos, sens dubte serien els de Kris Kristofferson, un dels coautors de la cançó, i Janis Joplin, l'artista que, tot i que pòstumament, la va fer eterna!

La cançó va formar part del disc pòstum "Pearl", publicat fa cinquanta anys, mesos després de la tràgica mort de Janis Joplin, i va ser l'única cançó que Joplin va cantar que va arribar al número u de les llistes d'èxit nord americanes! Joplin coneixia a Kris Kristofferson, amb qui sembla que havia mantingut quelcom més que només una bona amistat, i precisament aquesta cançó va permetre al també músic i actor consolidar-se com a compositor, després de deixar la carrera militar, rebutjant una oferta de professor de literatura en una acadèmia, per provar sort i guanyar-se la vida com a compositor.

L'èxit no li va venir de cop, i com sol passar, li va venir de forma inesperada. De fet la idea d'aquesta cançó no va ser seva, sinó de l'altre autor, Fred Foster, aleshores propietari del segell Monument Records, pel que Kris Kristofferson treballava. Foster li va encarregar que composés una cançó que portés per títol "Me anb Bobby McKee".

Però qui era Bobby McKee? I perquè finalment la cançó es va titular "Bobby McGee"?
Al mateix edifici del segell Monument Records hi havia una oficina de dos germans lletristes, que tenien una secretària que es deia  Barbara (Bobby) MacKee; diu la llegenda que Foster es va colar en una reunió dels lletristes sense trucar a la porta amb l'excusa de veure a la secretària, que sens dubte el deuria deixar prou impressionat com per demanar-li al seu amic Kris Kristofferson que composés una cançó amb ell i la secretària com a protagonistes.

Resulta, però, que en la trucada de telèfon Kris Kristofferson no va entendre bé el cognom i en comptes de MacKee va escriure McGee, i la resta, com la cançó, ja és història!

El cantant de country Roger Miller va ser el primer en cantar i publicar "Me and Bobby McGee", i a banda de l'eterna Janis Joplin, també l'han cantat i publicat, entre d'altres, Jerry Lee Lewis, Johnny Cash i, sí, també Kris Kristofferson!

De totes, la millor és la de la Janis Joplin!

"Jolene". Minuts Musicals amb nom propi

Aquests dies de Nadal, amb les restriccions de mobilitat, qui més qui menys ha fet, com de fet des de l'inici de la pandèmia, un major consum de productes audiovisuals, és a dir, pel·lícules i sèries.

L'altre dia a casa vam mirar Dumplin', una pel·lícula que narra la quasi inexistent, tot i que inevitable, relació entre una jove una mica obesa i la seva mare (Jennifer Aniston), exreina de la bellesa i ànima d'un dels molts concursos de bellesa que s'organitzen a Texas.

La jove protagonista comparteix amb la seva tia, la germana de la mare, l'admiració per la cantant i actriu Dolly Parton, referent indiscutible de la música country, i les seves cançons formen part de la banda sonora.

Entre elles hi ha "Jolene", una de les grans cançons de Dolly Parton, i que com la jove protagonista de la pel·lícula, parla de les inseguretats; i si en la pel·lícula suren les inseguretats de la jove protagonista sobre el seu cos, les de la cançó tenen a veure amb el perill que aquesta "Jolene" li pispés el marit a la cantant... No va acabar passant!

La cançó, composada als anys setanta del segle passat, també va sonar molt, recentment, gràcies al documental de Netflix "Dolly Parton: Acordes del corazón", essent "Jolene" el títol del primer capítol.

El tema és molt conegut i popular i, entre d'altres, ha estat versionat per Olivia Newton-Jones o Miley Cyrus... L'escoltarem de la mà, i la veu, de la pròpia Dolly Parton!

Minuts Musicals retrobats amb Bob Dylan i "Hurricane"

Bob Dylan és inevitable; és quasi impossible no ensopegar, al llarg de les nostres vides, amb alguna de les seves cançons, bé sigui de la seva pròpia veu, bé siguin versions que d'altres grups i cantants han fet (Jimi Hendrix, Guns'n'Roses...).

El primer disc que vaig escoltar de Bob Dylan és "Nashville Skyline", disc amb sonoritat "country" que corria per casa i en el que hi ha algunes de les meves cançons predilectes de Bob Dylan: "Girl from the North Country", en aquest disc versionada per ell mateix, i "Lay Lady Lay".

Naturalment "Escolta-ho en el vent" formava part del cançoner del CAU, i precisament el disc "The Freewheelin' Bob Dylan", on hi ha aquesta cançó (l'original de la noia del país del nord) va ser el primer disc de Bob Dylan que em vaig comprar.

Amb Bob Dylan no només vaig descobrir música, sinó també un (per mi) gran director de cinema gràcies a "Pat Garrett y Billy the Kid": Sam Peckinpah, de qui també m'encanta la pel·lícula "La balada de Cable Hogue"...

Són moltes les històries que amb les seves cançons Bob Dylan ens ha explicat, cançons d'esperança i de desesperació, de pau i de guerra, d'amor i de desamor, d'injustícies... Una de les millors és "Hurricane", cançó que narra la injusta acusació d'homicidi del boxejador negre Rubin Carter.

És per cançons com aquesta que Bob Dylan ha estat (també per mi) just mereixedor del Premi Nobel de Literatura 2016, tot i que reconec que aquest fet obre (de nou?) un debat interessant: què és literatura i què no?

Podem discutir-ho amb les cançons de Bob Dylan de fons...





I la setmana vinent, més retrobaments musicals!

Minuts Musicals retrobats amb Tammy Wynette i "Stand by Your Man"

Als anys noranta del segle passat Hillary Clinton, abans de ser "primera dama", avui possible candidata i qui sap si presidenta dels Estats Units, es va enganxar els dits amb aquesta cançó fent unes declaracions en les que afirmava que ella no era una doneta als peus del seu home com Tammy Wynette, jugant amb el títol de la cançó; això és el que va dir Hillary Clinton en l'entrevista: "I wasn't some little woman 'standing by my man' like Tammy Wynette".

Aquestes declaracions no li van estalviar nombroses crítiques, no només per l'atac directe a la cantant Tammy Waynette, també perquè la cançó a la que es referia, "Stand by Your Man", és una de les grans cançons counttry i del so Nashville!

La cançó, publicada l'any 1968, també va rebre aleshores crítiques dels sectors feministes, doncs Tammy Waynette sembla dibuixar-hi una dona dòcil i servicial al servei del seu home, tot i que ella sempre l'havia defensat amb un missatge que la cançó també transmet: al capdavall ell només és un home ("'Cause after all he's just a man").

Polèmiques a banda la cançó és d'aquelles que sempre ens sonen per la seva gran popularitat, i en el meu cas també és d'aquelles que em transporten al concurs radiofònic Pasta Gansa de Mikimoto!

Com els homes al capdavall aquesta és només una cançó!





I la setmana vinent, més retrobaments musicals!

#MinutsMusicals de versions amb la noia del país del nord

L'any 1962 un jove Bob Dylan, de vint-i-pocs anys, publicava el seu segon disc, "The Freewheelin' Bob Dylan", en el que apareixia a la portada acompanyat per Suze Rotolo, la seva companya aleshores...

En aquest segon disc Dylan ja dona mostres sobrades del seu talent musical amb cançons que esdevindran mítiques com "Blowin' in the Wind", "Masters of War", "A Hard Rain's a-Gonna Fall" o "Don't Think Twice, It's All Right".

La segona cançó del disc, "Girl from the North Country", és una nostàlgica cançó en la que Dylan evoca un antic amor, la noia del país del nord, cançó que entre d'altres fonts d'inspiració té la tradicional anglesa "Scarborough Fair"; no en va per a la gravació del disc Dylan havia viatjat a Anglaterra i entre d'altres cançons tradicionals angleses va conèixer aquesta, de la que va prendre una estrofa:  "Remember me to one who lives there, she once was a true love of mine".

Anys més tard, l'any 1969, i amb un Dylan electrificat que ja ha deixat enrere el folk i s'ha endinsat en el rock, publicava el seu disc més country, "Nashville Skyline", que comença amb una versió de "Girl from the North Country" fent un fantàstic duet amb Jonnhy Cash.

La noia del país del nord és una cançó molt viatjada, també molt versionada arreu! 

L'origen folk d'aquesta la cançó fa que sigui una de les referències del folk català dels anys seixanta i setanta del segle passat; Pau Riba en va fer una adaptació de la lletra i el Grup de Folk, del que Riba també va formar part, la va versionar en català, com tantes altres cançons de folk americanes, i la va publicar l'any 1968 al disc "Folk 2".

Anys més tard, l'any 1998, Jordi Batiste, membre també del Grup de Folk, la recupera pel seu treball "Els Miralls de Dylan" que publica amb Gerard Quintana.


Així doncs el recorregut de versions de la noia del país del nord passa primer per l'original folk de Dylan, després per la versió country del propi Dylan fent duet amb Jonnhy Cash, la versió del Grup de Folk i finalment la del duet Batista i Quintana.

Ah! I si viatgeu pel vell nord glaçat, on el vent bat el cel fronterer, dona'm records a una noia d'allà...









També podeu escoltar aquestes versions (tot i que no totes!) en aquesta llista de reproducció de Spotify!



I la setmana vinent uns minuts musicals de versions d'ulls blaus...