dissabte, 6 de juny de 2015

#MinutsMusicals de versions amb "All Along the Watchtower"


L'any 1967 Bob Dylan es recuperava encara de l'accident de moto que va patir a finals de juliol de l'any 1966 quan, després de l'èxit de "Blonde on Blonde" i havent fet ja el canvi d'estil del folk més clàssic al rock, significat especialment a partir del seu cinquè disc "Bringing It All Back Home", va publicar el seu vuitè disc d'estudi "John Wesley Harding" que incloïa entre el repertori una de les cançons, (diuen que la que més) que el cantant de Minnesota més vegades ha interpretat: "All Along the Watchtower".

Amb un estil més proper al folk i al country, estil en el que aprofundiria més en el seu següent disc "Nashville Skyline", Dylan contrastava davant un fenomen musical que aquells anys tot just començava a manifestar-se amb força: el rock psicodèlic. El mateix any 1967, entre d'altres, The Beatles publicava "Sgt. Pepper's Lonely Hearts Club Band" i Pink Floyd el seu primer disc, "The Piper at the Gates of Dawn".

"All Along the Watchtower", però, no va escapar d'aquell moviment doncs la cançó, que ja va ser un èxit a mans del seu autor, va transformar-se a les mans, i la guitarra, del genial Jimi Hendrix, qui en va fer i publicar una versuó l'any 1968 dins el disc doble "Electric Ladyland".

La de Jimi Hendrix és possiblement la millor versió del tema de Dylan, fet que, diuen, el propi Dylan ha reconegut. Allà on Dylan hi posa l'harmponica, Hendrix juga, com no, amb la seva guitarra!

D'entre les diverses versions d'"All Along the Watchtower" també destaquem la notable d'U2 que el grup irlandès va publicar l'any 1988 dins el disc "Rattle and Hum". I finalment destaco una altra notable, i diferent, versió, la de la "Dave Matthews Band"!

Al llarg de la talaia les coses es veuen de moltes maneres, i són moltes les interpretacions que s'han fet de la lletra, amb indubtables referències bíbliques, d'aquesta cançó de Bob Dylan... Ia quí, com amb tantes altres cançons, tants caps, tants barrets! A vegades simplement prefereixo gaudir de les cançons...


Passegem-nos doncs al llarg de la talaia amb l'original de Bob Dylan i les versions de Jimi Hendrix i U2... I d'entre les tres, l'elèctrica de Hendrix, l'energètica d'U2, la creixent de la "Dave Matthews Band" i l'original de Dylan, jo em quedo amb aquesta darrera, totalment hipnotitzat per l'harmònica de Bob Dylan!

Gaudiu-les!









Permeteu-me afegir aquest vídeo, més per a fer el tafaner, des de la nostàlgia, que per gaudir de la cançó, doncs l'àudio és més aviat deficient...



També podeu escoltar aquestes versions (tot i que no totes!) en aquesta llista de reproducció de Spotify!



I la setmana vinent brindarem amb whisky... amb una gerra!