Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris joan baez. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris joan baez. Mostrar tots els missatges

dissabte, 9 de maig del 2015

#MinutsMusicals de versions amb "The Boxer"


Diu l'argot esportiu, traspassat també a d'altres àmbits de la vida, que la millor defensa és un bon atac.

Diuen també que a finals dels anys setanta del segle passat Paul Simon havia de defensar-se dels cops que rebia de la crítica musical, en un moment en què el seu duet amb Art Garfunkel ja havia tastat l'èxit i començava a tastar, també, els embats de la crítica.

Diuen que Paul Simon va trobar en "The Boxer" la seva millor defensa, que també va ser el seu millor atac.

"The Boxer", balada folk que es va publicar com a senzill al març de 1969, i que es va publicar l'any 1970 dins l'elapé "Bridge over Troubled Water", explica la història d'un jove boxejador colpejat per la vida, però que alhora també lluita per ella, una història amb referències autobiogràfiques del propi Simon.

Les especulacions i rumors formen part també de la llegenda de moltes cançons, i aquesta no n'és una excepció: hi ha qui llegia la lletra d'aquesta cançó com una punyalada de Paul Simon a Bob Dylan, cercant en el passat de púgil del cantant de Minnesota  i interpretant el "lie-la-lie" de la cançó com una referència a una acusació de Dylan per mentir sobre les seves intencions musicals... Bé, ni val la pena furgar-hi més!

De fet el propi Bob Dylan va publicar una versió de "The Boxer" al seu disc "Self Portrait", publicat el juny de 1970.

"The Boxer" és una de les grans cançons de Simon and Garfunkel i, a banda de la de Bob Dylan són més els músics i grups que l'han versionat, com  la cantant folk Joan Baez o més recentment el grup britànic de folk-rock Mumford and Sons.

Aquí les escoltarem totes, l'original de Simon and Garfunkel i les versions de Bob Dylan, Joan Baez i Mumford and Sons.

Gaudiu-les!










També podeu escoltar aquestes versions* en aquesta llista de reproducció de Spotify!



 I la setmana vinent cantarem "Hallelujah"!

dissabte, 31 de gener del 2015

#MinutsMusicals de versions amb "Red River Valley"


A finals dels anys seixanta i principis dels setanta del segle passat la cançó catalana mirava en moltes direccions cercant models i inspiració; una de les mirades es dirigia al folk americà, que tenia en Pete Seeger, Bob Dylan, Peter Paul and Mary i Joan Baez els seus màxims exponents.

No van ser pocs els cantants i músics que van adaptar i traduir cançons del folk americà; fent un repàs a la discografia de grups com Falsterbo 3 o el Grup de Folk en podem trobar una bona mostra.

La cançó de la versió d'avui forma part d'aquestes cançons americanes que, una vegada adaptades al català, ens les hem fet nostres a base de cantar-les en  a l'esplai, a l'escoltisme, a l'escola...

"Red River Valley" és una cançó popular americana d'origen incert; hi ha qui li dóna l'origen d'espiritual negre, d'altres de cançó tradicional folk de l'oest americà... Es té constància de la cançó des de finals del segle XIX i la lletra explica la tristesa d'una dona que s'acomiada del seu estimat; sembla que la composició de la cançó es situa en l'època de l'expedició Wolseley a Red River Valley, al nord dels Estats Units d'Amèrica...

Diversos cantants americans van gravar-la, essent una gravació de la meitat dels anys vint del segle passat la primera de la que es té constància. D'entre els molts músics que l'han cantat m'agrada especialment la interpretació de Woody Guthrie, un cantant de folk americà i una de les grans influències de Bob Dylan.

Precisament Woody Guthrie va fer una adaptació d'aquesta cançó ("Jarama Valley") fent referència a la Guerra Civil Espanyola i a la participació de les Brigades Internacionals a la batalla de Jarama. Però no és aquesta la versió que ens interessa avui!

La versió catalana és fruit de l'adaptació que en va fer Joan Soler i Amigó i entre d'altres la va cantar i gravar el Grup de Folk.

La lletra de la versió catalana té tres estrofes en comptes de les dues de la versió original, i manté, com aquella, el to trist i melangiós de comiat, ja des de la primera frase (trobarem a faltar el teu somriure).

Avui fa 34 anys que el meu pare, Just M. Casero, ens va deixar a l'edat de 34 anys... L'endemà, l'1 de febrer de 1981, "La Vall del Riu Vermell" es va cantar al final de la cerimònia d'enterrament del meu pare, qui naturalment coneixia i havia cantat la cançó i malauradament aquell dia, el del nostre comiat, li feia justícia des de la primera nota i estrofa fins a la darrera!

A mi aquesta cançó sempre em fa pensar en aquell dia i el meu pare, però si tu també la coneixes aquesta cançó ben segur et portarà records d'algú estimat que, d'una o altra manera, és lluny d'aquí...

Escoltem doncs, amb les emocions i els records a flor de pell, "La Vall del Riu Vermell" de la veu i guitarra de Woody Guthrie primer, i del Grup de Folk després!





També pots escoltar aquestes versions en aquesta llista de reproducció de Spotify!



I la setmana vinent, canviant radicalment de registre, en endinsarem al grunge amb "Smells Like Teen Spirit" de Nirvana versionada per una gran veu femenina, potser no prou coneguda!

dissabte, 29 de novembre del 2014

#MinutsMusicals de 1974 "Don't let me be misunderstood" de The Eric Burdon Band


"La casa del sol naixent" és una de les cançons més boniques que he escoltat i cantat mai; una cançó tradicional americana que l'any 1964 va popularitzar amb gran èxit el grup britànic liderat per l'incombustible Eric Burdon, "The Animals".

"The House of the Raising Sun" és una joia musical, però, que abans de ser versionada per "The Animals" ja l'havien interpretat i gravat anteriorment Pete Seeger a finals dels anys '60, Joan Baez, l'any 1960 i Bob Dylan l'any 1961 als seus respectius primers discs.

Però no és d'aquesta meravellosa cançó que vull parlar-vos avui, sinó d'Eric Burdon, a qui aquesta cançó va situar-lo, al capdavant de The Animals, en un dels llocs destacats del rock a la meitat dels anys '60 del segle passat.

Deu anys després de publicar el seu primer disc, que com sol ser habitual duia per títol el propi nom del grup, "The Animals", Eric Burdon ja feia uns anys que havia deixat "The Animals" enrere i feia evolucionar la seva música cap a sonoritats més dures i metàl·liques amb "The Eric Burdon Band", després de festejar amb gran encert amb el funky amb el cèlebre i per mi celebrat treball "Eric Burdon Declares War".

Però a la vida d'un músic no tot són flors i violes i si d'un disc no està especialment satisfet Eric Burdon és precisament del que es va publicar ara fa 40 anys, l'any 1974, "Sun Secrets" fruit d'unes gravacions d'estudi fetes l'any anterior i que la discogràfica va publicar sense la seva autorització... coses de la indústria de la música!

Entre les cançons del disc hi ha una reinterpretació d'un dels grans èxits dels inicis de "The Animals", "Don't Let Me Be Misunderstood"; en aquesta ocasió el tema perd innocència i s'endinsa a musicalitats properes a Hendrix i al rock dur, essent difícil reconèixer el propi Eric Burdon, tot i que s'ha de reconèixer que si quelcom defineix Burdon és el seu eclecticisme!

Gaudiu-la!



Don't let me be misunderstood

Baby, do you understand me now
Sometimes I feel a little mad
But don't you know that no one alive
Can always be an angel
When things go wrong I seem to be bad
But I'm just a soul whose intentions are good
Oh Lord, please don't let me be misunderstood

Baby, sometimes I'm so carefree
With a joy that's hard to hide
And sometimes it seems that all I have do is worry

Then you're bound to see my other side
But I'm just a soul whose intentions are good
Oh Lord, please don't let me be misunderstood

If I seem edgy I want you to know
That I never mean to take it out on you
Life has it's problems and I get my share
And that's one thing I never meant to do
Because I love you

Oh, Oh baby don't you know I'm human
Have thoughts like any other one
Sometimes I find myself long regretting
Some foolish thing some little simple thing I've done
But I'm just a soul whose intentions are good
Oh Lord, please don't let me be misunderstood
Yes, I'm just a soul whose intentions are good
Oh Lord, please don't let me be misunderstood
Yes, I'm just a soul whose intentions are good
Oh Lord, please don't let me be misunderstood

I finalment, com que no vull que em malinterpreteu, jutgeu vosaltres mateixos escoltant l'original, llençada com a senzill deu anys abans, l'any 1964!



divendres, 28 de març del 2014

El vídeo de la setmana: #Shakira enregistrant la cançó #BoigperTu


Una de les notícies més destacades del panorama musical internacional d'aquesta setmana ha estat el llançament del nou disc de la cantant colombiana (amb arrels, i ara també branques, catalanes) Shakira.

El disc té, entre les seves cançons, una autèntica perla: la versió en català (també en castellà)  de la cançó "Boig per tu" de Sau.

La cançó, ben segur, ja l'haureu escoltat!




Però potser no heu vist el "making off" del seu enregistrament!



És aquesta una contribució més a la internacionalització de la nostra llengua, del català, però no és l'única ni la primera cantant internacional que canta en català.

Impossible oblidar el "Rossinyol" interpretat per Joan Baez!



Bon divendres!

dissabte, 11 de gener del 2014

#MinutsMusicals del 1974 amb "No, Woman, No Cry" de Bob Marley & The Wailers



Una de les grans cançons de Bob Marley és aquesta "No, Woman, No Cry", una cançó d'esperança i consol, però no sembla haver-hi consens sobre el què pretenia consolar Marley en aquesta cançó: si la malaltia de la seva dona, (Rita Marley) o les seves infidelitats... Una manera de demanar perdó?

Més enllà de la crònica rosa que pot amagar aquesta cançó, més bonica és la història sobre la seva signatura: escrita per Bob Marley aquest la va registrar a nom de Vincent Ford, amic de la infància i la joventut de Marley que al seu dia va ajudar-lo... diuen que fins i tot va ensenyar-li a tocar quatre acords!

Sigui com sigui la cançó és extraordinària i, tot i que es va publicar l'any 1974 dins el disc "Natty Dread" (el primer disc publicat sota el nom "Bob Marley & The Wailers", i no "The Wailers") es va començar a fer molt popular l'any 1975 arran de la publicació del disc "Live!".

40 anys després aquesta cançó segueix essent una de les imprescindibles de Bob Marley, una de les cançons inevitables en qualsevol història de la música del segle XX!



No, Woman, No Cry

No woman, no cry
No woman, no cry
No woman, no cry
No woman, no cry

Said said
Said I remember when we used to sit
In the government yard in Trenchtown
Oba, ob-serving the hypocrites
As they would mingle with the good people we meet
Good friends we have had, oh good friends we've lost along the way
In this bright future you can't forget your past
So dry your tears I say

No woman, no cry
No woman, no cry
Here little darlin', don't shed no tears
No woman, no cry

Said, said, said I remember when we used to sit
In the government yard in Trenchtown
And then Georgie would make the fire light
Log wood burnin' through the night
Then we would cook corn meal porridge
Of which I'll share with you

My weed is my only courage
So I've got to push on through
But while I'm gone...

Everything's gonna be alright
Ev'rything's gonna be alright
Ev'rything's gonna be alright
Ev'rything's gonna be alright
Ev'rything's gonna be alright
Ev'rything's gonna be alright
Ev'rything's gonna be alright
Ev'rything's gonna be alright

No woman, no cry
No, no woman, no woman, no cry
Oh, little sister, don't she'd no tears
No woman, no cry

No woman, no woman, no woman, no cry
No woman, no cry
Oh, my little darlyn no she'd no tears
little sister don't shed no tears, no women no cry

No woman no cry, no woman no cry
No woman no cry, no woman no cry

Say, say, said I remember when we used to sit
In a government yard in Trenchtown
Obba, obba, serving the hypocrites
As the would mingle with the good people we meet
Good friends we have, oh, good friends we've lost
Along the way
In this great future,
You can't forget your past
So dry your tears, I say

No woman no cry, no woman no cry
Little darling, don't she'd no tears, no woman no cry
Say, say, said I remember when we used to sit
In the government yard in Trenchtown
And then Georgie would make the fire light
As it was, love would burn on through the night
Then we would cook cornmeal porridge
Of which I'll share with you
My fear is my only courage
So I've got to push on thru
Oh, while I'm gone

Everything 's gonna be alright, everything 's gonna be alright
Everything 's gonna be alright, everything 's gonna be alright
Everything 's gonna be alright, everything 's gonna be alright
Everything 's gonna be alright, everything 's gonna be alright
So woman no cry, no, no woman no cry
Oh, my little sister
Don't she'd no tears
No woman no cry
I remember when we use to sit
In the government yard in Trenchtown
And then Georgie would make the fire lights
As it was, log would burnin' through the nights
Then we would cook cornmeal porridge
Of which I'll share with you
My fear is my only courage
So I've got to push on thru
Oh, while I'm gone
No woman no cry, no, no woman no cry
Oh, my little darlin'
Don't she'd no tears
No woman no cry, No woman no cry

Oh my Little darlin', don't she'd no tears
No woman no cry
Little sister, don't she'd no tears
No woman no cry

Bob Marley

Aquesta, com a gran cançó que és, ha estat una cançó molt versionada... D'entre les moltes versions oi covers que té, en destaco dues, la de "The Fugees" amb Stephen Marley i sobretot la de Joan Baez...