Les cites dels llibres. "Olivetti, Moulinex, Chaffoteaux et Maury", de Quim Monzó

Em sembla que durant una època, als anys noranta, jo pràcticament només llegia dos tipus de llibres, a banda de les lectures obligatòries de l'institut: els d'en Quim Monzó i els d'en Sergi Pàmies.

Sense tenir-los, ni de bon tros, tots, a la llibreria de casa en tinc una bona mostra i entre ells hi ha "Olivetti, Moulinex, Chaffoteaux et Maury" (Quaderns Crema, tretzena reimpressió, 1994), un recull de relats i contes de Quim Monzó que s'inicia amb dues cites, essent aquesta la primera:

"-Em sento orgullós de dir que tota la vida he combatut contra les idees que defenso a hores d'ara.
- Jo em sento orgullós de respondre-us  que a mi em passa exactament el contrari."
Wolinski, al número 346 de Charlie Hébdo.

Georges Wolinski, periodista i dibuixant de còmics francès, va morir en l'atemptat terrorista del 7 de gener de 2015 a la seu del setmanari satíric Charlie Hébdo.

Les cites dels llibres. "Liderar en femenino", de Txell Costa

Fa uns anys, i per un breu període de temps, les vides laborals de la Txell Costa i la meva es van creuar a la meva entitat. Jo en aquella època portava algunes coses de comunicació i ella, que aleshores ja era una experta en comunicació, vessava talent per tots costats.

Encara no entenc perquè no la vam saber (poder?, voler?) retenir, i recordo que em va saber molt greu que marxés, potser perquè amb ella albirava la possibilitat de fer un salt qualitatiu en l'incipient estratègia de comunicació de l'entitat a les xarxes socials, una aspiració que en el meu cas es va quedar, només, en desig...

És clar que veient el que va venir després, veient tot el camí que ha fet com a professional i com a emprenedora amb treball, esforç i dedicació, retenir-la hauria estat missió impossible!

Després del celebrat "Working Happy" (Viena Edicions, 2015), llibre a mode de guia pràctica per a emprendre, Txell Costa va publicar "Liderar en femenino" (Paidós, 2019), en el que aborda el lideratge des d'una perspectiva molt inclusiva i, al contrari del que podria semblar pel títol, i tal i com adverteix a continuació, és per a dones i homes!

El llibre es divideix en cinc capítols i a l'inici de cada capítol hi ha una cita; aquesta és la del segon:

"Ni tan sols un mirall et mostrarà a tu mateix si no vols veure." Roger Zelazny

La Txell Costa, comunicadora experta en emprenedoria, és com una bombeta que, com la d'un far, guia als i les que naveguen per l'oceà de l'emprenedoria. La bombeta és menuda, la seva llum és intensa!

Les cites dels llibres. "La Catedral de Girona. Una interpretació de Joaquim Nadal."

Aquests dies que totes les mirades observen l'il·luminat nou estel de la Torre de Maria de la Sagrada Família jo no puc evitar mirar la Catedral de Girona cada vegada que vaig al centre de la ciutat...

També vaig fixar-m'hi dies enrere, amb la Catedral de Girona, minuts abans de començar l'assemblea de l'AMPA de l'Institut Narcís Xifra i Masmitjà; bé, més que amb la Catedral amb aquest llibre sobre la Catedral de Girona que vaig trobar en una secció de la biblioteca de l'institut, reconvertida en aula.

El llibre és una minuciosa descripció de la magnànima seu gironina a càrrec de l'historiador i ex alcalde Joaquim Nadal Farreras, un llibre també coral amb la participació de documentalistes, arxivers, fotògrafs, dibuixants... El pròleg del llibre s'inicia amb una cita d'un altre il·lustre gironí:

"Jo mai no he vist enlloc del món cap escalinata tan colossal. És amplíssima, tota de pedra picada, amb balustrades artístiques, cada pom de les quals fóra càrrega feixuga per a un home valent, i amb grans replans, la major part dels quals domina les teulades de les cases veïnes. Sembla una obra feta per éssers més forts que els humans. L'esperit s'afadiga només de concebre l'intent de pujar-la."
Joaquim Ruyra. "La fi del món a Girona" (1919).

El llibre amb prou feines el vaig poder fullejar, que havia d'acabar d'enllestir els preparatius per l'assemblea, però segur que un altre dia, amb més temps, m'hi podré entretenir i seguir descobrint la història, secrets i tresors de la Catedral de Girona...

Les cites dels llibres. "A cadascú el que és seu", de Leonardo Sciascia

A la primavera de 1988 cursava, a l'escola Montjuïc de Girona, el 8è i darrer curs de l'antiga EGB. Aquell curs vaig participar en el concurs de redacció en català que aleshores organitzava (ho fa encara?) Coca-Cola.

Vaig passar el tall de l'escola i em van seleccionar per a la següent fase, que es va fer el dissabte 30 d'abril d'aquell 1988, a l'Escola Normal de Magisteri de Girona (sic), aleshores ubicada al carrer Emili Grahit, on actualment hi ha els estudis de medicina i infermeria. Per fortuna, i segurament per indicació de la meva mare, vaig anotar-hi el nom, la data i el motiu, i és gràcies a aquestes breus anotacions que 33 anys després puc recordar-ho.

No recordo la redacció que vaig escriure, ni el tema ni res, sí que aquella aventura literària es va acabar allà, però no vaig sortir amb les mans buides sinó, suposo que a banda d'un agraït refresc, amb l'obsequi d'un llibre: "A cadascú el que és seu" (Edicions 62, 1988), de Leonardo Sciascia, amb traducció de l'escriptor i poeta Francesc Parcerisas.

El llibre me'l vaig llegir aquell estiu i, el cert, és que no en recordo massa res. El llibre és dels que m'ha acompanyat en tots els trasllats que he fet des d'aleshores, reposant a la llibreria al costat de llibres més vells, d'altres més nous...

El llibre conté aquesta cita literària, s'entén, com sempre, en forma d'homenatge:

"No us penseu que estigui per descobrir misteris o per escriure novel·les." Poe, "Els crims del carrer Morgue".

A l'escola, recordo, m'agradaven els dictats i les redaccions, i a l'institut m'agradava esplaiar-me en dissertacions als exàmens d'història o literatura catalana, posant més èmfasi, a vegades, no tant en el que explicava sinó en com ho explicava; possiblement, en el fons, encara segueixo fent les redaccions de l'escola...

Les cites dels llibres. "Los nuevos hombres nuevos", de Miguel Lorente Acosta

Els homes, en general, ens hem de re programar. Fa anys que es parla de noves masculinitats, però els tics de la clàssica, la que s'imposa, denigra i violenta, es segueixen reproduint de forma més o menys dissimulada, més o menys sibil·lina.

Urgeix que s'imposi un home nou, el que també transita pel camí de la igualtat, i en aquest procés de transformació l'expert Miguel Lorente Acosta fa uns anys que amb "Los nuevos hombres nuevos" (Destino, 2009) ens adverteix d'un perill que ell mateix resumeix, en el pròleg del llibre, amb aquesta breu, i alhora contundent, cita:

"Canviar per a seguir igual." Giuseppe Tomasi di Lampedusa (El gatopardo)

I és que, com apunta Lorente Acosta, el "postmasclisme" és l'estratègia masculina per mantenir la posició de preeminència en temps d'aparent igualtat, l'estratègia masculina per adaptar-se als nous temps, modes i circumstàncies sense renunciar a la posició de poder.

Una barrera més en el camí vers la igualtat.

Les cites dels llibres. "Dalí 1904-2004", de diversos autors

A mi em dius Salvador Dalí i, abans de qualsevol quadre o obra, penso en el meu avi matern.

Dalí i el meu avi tenen en comú, com a mínim, l'Empordà i l'any de naixement, el 1904. La resta, vides diametralment diferents, ben bé com si pertanyessin a mons diferents.

El 2004 es va celebrar l'Any Dalí i no va ser poca la proliferació de llibres dedicats al pintor empordanès. Fascinat per la seva controvertida figura, alguns van arribar a casa, com una edició de la seva obra literària d'Edicions 62 i la Fundació Gala - Salvador Dalí, "Dalí. El triangle de l'Empordà" de Triangle Postals i la Fundació Gala - Salvador Dalí, o "Dalí 1904-2004" (Edicions 62, 2003), un recull de la seva vida i obra de la mà dels seus quadres, de fotografies i de la mirada de diferents veus de la cultura.

El llibre està farcit de cites del propi Dalí, entre les que destaco aquestes tres:

"La vida és una aspiració, una respiració i una expiació"
"La modèstia no és precisament la meva especialitat"
"Sóc l'estatge d'un geni"

Més secreta que la de Salvador Dalí, la vida del meu avi matern va ser, també, singular i memorable! Una vida que també mereix ser recordada... 

Les cites dels llibres. "La Máquina se para", de E. M. Forster

Aquest llibre, publicat l'any 1909, té quelcom de profètic, quelcom profètic certament inquietant. 

Al seu dia el món que descriu Forster a la "La Máquina se para" (Ediciones el salmón, 2016) deuria semblar de ciència ficció, mentre que avui podem trobar-hi una gran semblança amb la vida que tenim i, possiblement, la que tindrem: persones que viuen aïllades, sense contacte físic, controlats per una Màquina que tot ho proveeix i controla...

No vull explicar més perquè estic preparant un article per a la revista Parlem de Sarrià i en faré referència, del llibre...

El llibre no té, estrictament, una cita literària; l'edició té un pròleg del traductor, un retall d'un diari personal de l'autor, de finals de gener de 1908, i un breu fragment d'una sèrie de conferències que l'autor va fer a Cambridge l'any 1927 i que posteriorment es van publicar sota el títol "Aspectos de la novela":

"Para leer un relato de anticipación, los lectores deben aportar dos cualidades: la humildad y la suspensión del sentido del humor. Sin la primera, tal vez no oigamos la voz del profeta. Y el sentido del humor puede provocar que nos riamos del profeta, en lugar de escucharlo".
"Aspectos de la novela", E. M. Forster

E. M. Forster és, sobretot, conegut per novel·les com "Una habitació amb vistes", "Howard's End" o "Paisatge a l'Índia", portades al cinema... 

Per cert, a la pàgina del llibre on consten l'edició, l'ISBN, el dipòsit legal  i altres dades comuniquen el correu electrònic així: "Para pedidos e insultos:". I, contràriament al que diuen la majoria dels llibres, en aquest especifiquen que "Se puede reproducir este libro tranquilamente."

Les cites dels llibres. "Soldats de la vida", de Narcís-Jordi Aragó

A la meva modesta llibreria hi ha alguns petits tresors, llibres d'edició limitada, confeccionats quasi artesanalment, que solen tenir, a banda d'una acurada tria de textos, notables il·lustracions.

Un d'ells és "Soldats de la Vida. Tres moments de Girona" (Aubert, impressors, 1983) , amb text de Narcís-Jordi Aragó i il·lustracions serigràfiques de Miquel Plana. El llibre narra tres moments clau de la ciutat a través de tres personatges, Bernat de Puigcercós, Julián de Bolivar i Carles Rahola, que en moments certament convulsos, van triar la vida.

El llibre, què us diré, és una delícia en tots els sentits (estèticament, literàriament, artísticament), i a banda d'una reproducció d'un aiguafort de Domènec Fita de la capella de Sant Nicolau de Girona, conté aquesta cita, evocadora del títol del llibre:

"Siguem Soldats de la Vida, és a dir, defensors de la Vida, disposats a combatre tot el que vulgui limitar-la; soldats desinteressats, forts amb nosaltres mateixos, perquè amb la fortalesa nostra els altres esdevinguin potents." Carles Rahola. El llibre d'August Alzina.

Abans d'endinsar-se en els tres moments, Narcís-Jordi Aragó escriu:
"Del fons obscur de la història de la ciutat, farcida de tants morts i de tanta Mort, sorgeixen les figures dels qui, en un moment donat, van apostar per la Vida.
(...)
Encara avui, enmig d'un món cremat per la violència i pel menyspreu de la vida, som molts els qui ens sentim hereus del seu gest i de la seva gesta."

Les cites dels llibres. "Girona ara i sempre. Una crònica", de Narcís-Jordi Aragó

Avui, diada de Sant Narcís, és festa grossa a Girona!

Entre el brogit de les Fires avui es farà, com és tradició a l'església de Sant Feliu, la Missa pontifical de Sant Narcís, un acte litúrgic de veneració del Sant Patró de la ciutat que històricament marcava l'inici de les fires i festes.

La basílica de Sant Feliu és l'església dels gironins i en dies com avui congrega el bo i millor de la ciutat; Just M. Casero va dedicar-li un Quiosc, a la diada d'avui, que finalitzava amb aquestes paraules:
"És tota la ciutat, que diu missa, el dia de Sant Narcís. Tothom té prou dependències personals, educatives, religioses, espirituals, amb el presbiteri. Ciutat levítica. De vegades, tinc la impressió que a Girona no es podia ser lliurement ateu ni lliurement cristià. Avui acabo de sospitar que encara serà aixi per molts anys."

No és aquesta, però, la cita que avui volia destacar, sinó una de les moltes que formen part d'un altre dels llibres imprescindibles de la ciutat, "Girona ara i sempre. Una crònica" (Diputació de Girona, 1982), escrit per un dels seus més il·lustres ciutadans, Narcís-Jordi Aragó. Quin luxe descobrir la ciutat, per a propis i estranys, de la mà d'una de les seves veus més autoritzades.

En el capítol dedicat als rius, i sota la reproducció d'una pintura de Roca i Delpech de les cases de l'Onyar, rere de les que destaca l'espigat campanar, Aragó hi situa aquestes paraules d'un altre il·lustre gironí:

"Per damunt de la cimbellada grotesca de balcons, galeries, relleixos, teulades, torratxes i gabiam, el campanar de Sant Feliu s'aixeca com un xiprer gegantí, tot místic, tot somiador." Joaquim Ruyra.

Avui, per uns moments, l'església de Sant Feliu serà l'epicentre de les Fires de Girona i fins i tot semblarà més gran i més alta que la imponent Catedral, que per Sant Narcís se la mira de cua d'ull.

Les cites dels llibres. "Girona. El pes de la metròpoli", de Jordi Arbonès "Nif"

Girona és una ciutat, com moltes altres, passejada i retratada; hi ha qui de la passejada en fa retrats fotogràfics, capturant les imatges icòniques de la ciutat de postal, a vegades també la real, hi ha qui de la passejada en fa retrats literaris de la Girona que veu. L'escriptor Jordi Arbonès "Nif" és, amb "Girona. El pes de la metròpoli", d'aquests darrers.

Vingut del Baix Empordà com Josep Pla, en el seu cas de Calella de Palafrugell, la seva mirada no és només la d'un passant o visitant ocasional, sinó la d'un foraster que també hi viu, que la trepitja, que s'hi entortolliga amb quotidianitat...

A "Girona. El pes de la metròpoli" (Flor del Vent Edicions, 2003) Arbonès ens passeja per la ciutat fent-nos una crònica de la Girona del tombant de segle, amb una mirada estràbica que mira al passat i al futur alhora.

Al pròleg Ponç Puigdevall enfonsa Girona com si fos l'Atlàntida, i hi cerca una certa reconciliació, no sempre possible; Puigdevall descriu breument les seves particulars Girona, i no totes són amables...

El llibre està farcit de cites, una per cada un dels 27 capítols que, a mode de crònica, conformen aquesta passejada per Girona; també en té aquesta a l'inici:

"El temps europeu, aquest paper de vidre, com si diguéssim, d'història extingida, està en joc a l'alabastre de Girona." George Steiner.

Em permeto afegir-ne una altra, de cita, la que obre el primer dels dos capítols dedicats a la Plaça de la Independència:

"La plaça de Sant Agustí seria com una petita San Marco, sense orquestrina, però amb un reconfortant perfum de marisc i de paella acabada de guarnir." Just M. Casero

Amb el seu retrat literari Jordi Arbonès captura llocs i persones que ja no hi són, indrets i gent que ja formen part d'un passat, del nostre passat...

Les cites dels llibres. "La pell de brau", de Salvador Espriu

Mai és sobrera la lectura d'aquest poemari de Salvador Espriu, encara que no siguem al seu any; l'Any Espriu es va celebrar l'any 2013, i sigui dit de passada que el domini web d'aquella celebració està, incomprensiblement, disponible...

Els llibres perduren més que els webs, i l'exemplar de "La pell de brau" que tinc a casa, una edició privada del meu pare de la seva època del seminari, fa més de 56 anys que dura i perdura....

El llibre, fidel reproducció de l'original, s'inicia amb una breu introducció del propi Espriu, a mode d'homenatge i dedicatòria a Carles Riba, traspassat mentre el llibre s'editava:
"(...) Ell no coneixia aquesta obra, i em decanto a creure que no li hauria agradat, car la meva poesia, en l'arriscada suposició que existeixi, ha anat sempre per camins molt allunyats dels seus i dels que ell havia mostrat. (...) i voldria que el nom del Mestre Riba, que ara deixo escrit aquí en modest homenatge, servís per a precisar i aclarir l'abast i el sentit de la nostra esperança i ajudés, des de la seva gloriosa llum, a fer-la entenedora a tots."

Segueix a la pàgina següent amb una frase encoratjadora, amb l'esperança que el llibre pugui ser d'utilitat arreu: "Perquè pugui potser ajudar a algú, a Sepharad." I finalment arriba la cita, perquè sí, "La pell de brau" té aquesta sorprenent cita:

"Varones de mucho ánimo, en quien con razón se cometió la honra de España." "Crónica del Gran Capitán".

El "Gran Capitán" era Gonzalo Fernández de Córdoba, un militar i noble andalús al servei dels Reis Catòlics, i no són pocs els qui s'han preguntat, i pregunten encara, el motiu de tal cita en un poemari com aquest; potser perquè aquest poemari no era només líric, sinó de notable contingut polític...

XXV

Direm la veritat, sense repòs,
per l'honor de servir, sota els peus de tots.

Detestem els grans ventres, els grans mots,
la indecent parenceria de l'or,
les cartes mal donades de la sort,
el fum espès d'encens al poderós.
És ara vil el poble de senyors,
s'ajup en el seu odi com un gos,
lladra de lluny, de prop admet bastó,
enllà del fang segueix camins de mort.

Amb la cançó bastim en la foscor
altes parets de somni, a recer d'aquest torb.
Ve per la nit remor de moltes fonts:
anem tancant les portes a la por.

Les cites dels llibres. "Frankenstein", de Mary W. Schelley

Si Mike Oldfield va publicar la seva obra magna, Tubular Bells, amb 19 anys, tres quarts del mateix va fer Mary Wollstonecraft Shelley amb Frankenstein.

La novel·la "Frankenstein o el Prometeu modern" és un clàssic de la literatura, obra de referència de la ciència ficció que ha contribuït a conrear el gènere de terror, creant una nou mite.

L'edició del llibre que tinc a casa (L'Esparver, 1985, 3a edició) està traduïda per Quim Monzó, que en una breu nota aclareix que la traducció és de la primera edició del llibre, publicat el 1818, i no l'edició de 1831, "revisada, però no tant per polir-ne l'estil, sinó per refinar, ensucrar i descafeïnar personatges i situacions." La novel·la, com el propi personatge, va ser reconstruïda...

El llibre també conté una cita literària, tant reveladora com inquietant, i que ja apunta alguns dels temes que tracta i qüestiona la novel·la:

"És que vaig demanar-vos, Creador, que de l'argila em modeléssiu home?
És que vaig sol·licitar-vos que m'aixequéssiu de la foscor?"
El Paradís perdut. John Milton.

Aquestes són preguntes que a vegades, segurament, també han ressonat en la nostra consciència, per poc que ens hàgim preguntat què hi fem en aquest món, i quin és el nostre propòsit... I com Frankenstein, també intentem encaixar-hi.

Les cites dels llibres. "Y tú, ¿qué marca eres?", de Neus Arqués

Des de fa uns anys ja no només som persones, també som, o podem ser, marques. Possiblement el paradigma és Michael Jordan, i rere seu l'estela és inacabable i, més enllà de Ibai Llanos, Leo Messi o Rosalía, per posar tres exemples, també ho som o podem ser-ho nosaltres, tu i jo, simples persones anònimes...

Fredament aquest és un fet aterrador, ja que no només neix de l'individualisme, una de les grans victòries (i trampes) del capitalisme, també ens despersonalitza simplificant-nos en una marca, en un producte. I no obstant, sense negar tot això, aquesta concepció de marca personal també té quelcom de positiu fins al punt, paradoxalment, de poder esdevenir millors persones.

Aquest llibre, "Y tú, ¿qué marca eres? 12 claves para gestionar tu reputación personal" (Alienta Editorial, 2007), és una guia que, sota el pretext de desvetllar quina marca som, descobrirem qui som, o si més no ens coneixerem un xic més, com apunta la cita que enceta el tercer capítol:

"En la economía del conocimiento sólo tienen éxito quienes se conocen a sí mismos: sus puntos fuertes, sus valores y cómo logran sus mejores resultados." Peter Drucker

En un mercat laboral cada vegada més competitiu la reputació personal i professional entren en joc i aquí no tot es basa en títols acadèmics i experiència laboral, també entren en joc  les competències i les actituds, i sobretot els valors, que de la mateixa manera que són inherents (per bé i per mal) a qualsevol marca, també ho són en la nostra.

En aquest cas, doncs, potser no és tan important saber quina marca som, com transitar el camí que ens permetrà intuir-la...

Les cites dels llibres. "Girona XX-XXI", de Narcís Sastre

Ho reconec, no m'hi vaig poder resistir i no he esperat l'ocasió: Sant Jordi encara és massa lluny, també el meu Sant... La segona vegada que, a la Llibreria 22, vaig tenir el llibre entre les mans ja no el vaig deixar anar!

El llibre "Girona XX-XXI. Geografia urbana d'una ciutat en moviment" (Llibres del Segle, 2021), del geògraf gironí Narcís Sastre Fulcarà, ha engreixat una mica més la meva biblioteca particular de llibres sobre Girona... Què voleu que hi faci, és una debilitat!

El llibre el tinc pendent de llegir, encara, tan sols l'he fullejat per sobre, i ja trobaré el moment i el temps per endinsar-me en el retrat, dinàmic, que en Narcís fa de la ciutat que compartim.

El llibre, amb proemi, pròleg i epíleg, conté també una cita, una sentència d'un dels altres llibres de referència de la ciutat, llibre quasi de culte: "Girona grisa i negra" (Edicions 62, 1972):

"Parlar d'urbanisme, a Girona, és com parlar del pecat original."
Narcís-Jordi Aragó, Just M. Casero, Jaume Guillamet i Pius Pujades.

Girona, a banda de fotografiada, també necessita ser escrita, i en aquest cas la lletra no només conté una mirada retrospectiva, també té una mirada que projecta, i proposa, la Girona que ve...

Les cites dels llibres. "El món de Sofia", de Jostein Gaarder

La filosofia és, per a la majoria, una assignatura avorrida, un pal! La història com a mínim explica fets, però la filosofia... la filosofia dóna voltes i més voltes al pensament! 

Jo, he de reconèixer, no vaig ser precisament un estudiant modèlic de l'assignatura de filosofia, especialment a COU; l'assignatura la vaig aprovar amb suficiència, i paradoxalment la nota de l'examen de filosofia de la selectivitat va ser notable... 

En definitiva tot aquest rotllo per dir que a mi m'agrada la filosofia, però reconec que no em va agradar l'assignatura. 

I si avui la sèrie Merlí li ha aportat un bri de passió i frescor, al seu dia aquesta contribució la va fer el llibre  "El món de Sofia", de l'escriptor i professor de filosofia Jostein Gaarder. 

Si la filosofia és per l'estudiant mig el que la verdura bullida per la mainada, "El món de Sofia" és la salsa maionesa que fa que la verdura sigui de més bon menjar, tot i que per mi amb un bon raig d'oli d'oliva n'hi ha prou! 

La gràcia, i gran èxit del llibre, és que presenta la història de la filosofia en format novel·la, teixint una intrigant trama que l'embolcalla. 

El llibre conté una cita, naturalment d'un pensador:

"Qui no pot aprofitar-se de tres mil anys d'història, viurà a les fosques la resta de la seva vida". Goethe

És a les nostres mans, doncs, viure o no a les fosques; entenc que també prendre'ns-ho tot, o gairebé tot, amb filosofia... 

Les cites dels llibres. "El meu germà persegueix dinosaures", de Giacomo Mazzariol

La portada i el títol d'un llibre són factors que, conscientment o no, fan que sentim atracció per llegir-lo, o no; naturalment també la contraportada, on hi trobem una breu presentació, o notables recomanacions, que amb una ràpida lectura pot acabar de despertar l'interès, o directament adormir-lo...

Si es pot fullejar el llibre, el cos de lletra també ajuda a prendre la decisió; en el meu cas una lletra petita, amb pàgines d'excessiva densitat, em frenen. I per mi hi ha un altre factor: les cites que conté, en cas que hi siguin.

El llibre d'avui (encara) no l'he llegit; sí la meva filla petita, com una lectura obligatòria de l'institut; diu que li va agradar. El llibre explica, des de la mirada d'un adolescent, l'arribada i existència del seu germà petit, en Giovanno, que té síndrome de Down.

El llibre té dues cites a l'inici, i aquestes dues cites, a banda de la portada, el títol i la contraportada, encara em fan venir més ganes de llegir-lo, i fins i tot de veure la pel·lícula!

"Tothom és un geni. Però si jutges un peix per la seva habilitat per escalar un arbre, viurà tota la vida creient que és estúpid." Albert Einstein

"Veure un món en un gra de sorra
i un paradís en una flor silvestre,
tenir l'infinit al palmell de la mà
i l’eternitat en una hora.”
William Blake

M'agraden els llibres que comences a llegir, i gaudir, abans d'encetar la primera pàgina...

Les cites dels llibres. "El fill del xofer", de Jordi Amat

Aquest és un llibre que tenia ganes de llegir i les vacances d'estiu m'han permès gaudir-lo, a peu de platja. La lectura ha superat les expectatives que tenia, i el cert és que ja espero la pel·lícula, o la sèrie!

La vida del periodista Alfons Quintà és certament de pel·lícula, no només per ser fill de qui és, sobretot perquè és d'aquelles que després de quasi tocar el cel, baixa als inferns; és més, llegint el llibre sembla que fins i tot quan va tocar el cel, Quintà no va deixar de trepitjar mai l'infern, sobretot el seu particular infern, el que va ennegrir de sutge el seu caràcter, ja de jove, i que d'alguna manera li va espatllar la vida...

La vida d'Alfons Quintà és interessant pel propi personatge, i sobretot també pels que l'acompanyen al llarg de la seva tortuosa vida, més enllà de la transcendental figura del pare, el xofer: Josep Pla, Jaume Vicens Vives, Jordi Pujol... Jordi Amat cus una trama en la que despulla el poder polític, econòmic i periodístic de la segona meitat del segle XX, i com aquests poders es necessiten i retro alimenten.

El llibre comença amb aquesta cita epistolar:

"En aquest aspecte sempre hi ha la clau de la nostra vella discussió: per què, en el nostre país, ningú mai diu la veritat?"
Carta de Josep Pla a Jaume Vicens Vives.

Què en sabem de la veritat de Josep Pla? I de la de Jordi Pujol?
De la d'Alfons Quintà ja en sabem una mica més, gràcies a aquest magnífic llibre, tot i que la veritable es va perdre quan Quintà es va llevar la vida!

Les cites dels llibres. "Un excés de felicitat", de Núria Martí Constans

"Totes les masses piquen", deia la meva àvia, donant-nos a entendre que tot el que és massa, o massa poc, no és bo, no sé si en un intent de circular, sempre, en la moderació, la ponderació, en la part central de la campana de Gauss.

Acceptant que qualsevol excés és potencialment dolent, a risc d'esdevenir perniciós, ho és també un excés de felicitat? Qui no s'ho preguntava, sinó afirmava, va ser l'escriptora Núria Martí Constans amb el llibre "Un excés de felicitat. Vint contes perversos" (Curbet Edicions, 2013).

En el llibre la prolífica escriptora gironina, encara que nascuda a Calella de la Costa, hi conrea amb habilitat l'art d'escriure contes, una de les seves especialitats literàries, mantenint sempre una incisiva mirada femenina, i fent-nos gaudir, sempre sense excés ni sense defecte, amb la lectura de cada un dels vint contes.

El llibre conté dues cites literàries entre la dedicatòria i el primer conte, i una d'elles és d'un dels referents literaris del gènere, Pere Calders.

"Em condemnaren només a pagar trenta pessetes per haver mancat a no sé quina llei d'espectacles públics. Però aquell mateix vespre ja era al carrer deixat anar, content de saber que una conducta recta sempre té premi."
"Un crim. Cròniques de la veritat oculta." Pere Calders.

"Totes les masses piquen", és ben cert, i en el cas de la felicitat prefereixo que em piqui per excés, que per defecte!

Les cites dels llibres. "Xargay, el vol d'una ratlla", de l'Ajuntament de Girona

A la modesta llibreria de casa meva no tots els llibres són novel·les, també hi ha llibres de poesia, assajos, llibres d'història, de fotografies i sí, fins i tot hi ha algun catàleg d'exposició!

Reconec que aquests darrers no abunden, i dels pocs que tinc aquest sobre l'Emília Xargay és un dels que més m'agrada. Publicat l'any 2007 en motiu d'una exposició de la seva obra per les Fires de Girona, coincidint amb el 80è aniversari del seu naixement, i el 5è de la seva mort, el catàleg recull de forma extensa, i a través de diferents veus i mirades, la vida i obra de l'eugenial artista sarrianenca.

El catàleg conté diferents cites, algunes de la pròpia Emília Xargay, i a mi m'agrada especialment aquesta del primer capítol:

"Pel saberut, pel qui es pensa que tot ho sap, gairebé tot resulta ridícul. Pel qui és raonable, per a la persona que raona, gairebé res no resulta ridícul." Goethe.

Aquest catàleg li va fer justícia, tot i que no sé si, encara avui, Emília Xargay té, més enllà de les nostres comarques, el reconeixement que mereix...

Les cites dels llibres. "Libertad emocional", de Ferran Salmurri

Dies enrere parlava de la importància que va tenir el llibre "Intel·ligència emocional", de Daniel Goleman; naturalment aquest no va ser ni el primer ni l'únic llibre sobre el tema, i són molts més el que s'han publicat arreu, també a casa nostra, també d'autors nostres.

Fa una colla d'anys a casa va aterrar el llibre "Libertad emocional. Estratégias para educar las emociones" (Paidós, 2004), del psicòleg Ferran Salmurri, un llibre que no només volia ampliar la modesta biblioteca domèstica, també els coneixements d'una parella jove (tot i que ja amb anys de relació), i d'uns pares novells, aleshores ja amb dues criatures, i la tercera en camí; una parella, com totes, amb la necessitat d'entrenar les emocions...

I és que sí, tal i com exposa el psicòleg Ferran Salmurri, les emocions es poden educar, es poden entrenar.

El llibre conté una cita a l'inici del llibre d'Aristòtil,

"Som el que fem dia a dia. De manera que l'excel·lència no és un acte, sinó un hàbit." Aristòtil

... i d'altres al llarg del llibre; trobo especialment significativa la que hi ha a l'inici del primer capítol:

"Cap home és lliure si no és amo de sí mateix." Epictet

Podem no controlar, sempre, les emocions, sí el que fem amb elles, com les gestionem... Llibres com aquest hi ajuden, ajuden a reconèixer-les, a gestionar-les, a entrenar-les...