#MinutsMusicals de versions amb la noia del país del nord

L'any 1962 un jove Bob Dylan, de vint-i-pocs anys, publicava el seu segon disc, "The Freewheelin' Bob Dylan", en el que apareixia a la portada acompanyat per Suze Rotolo, la seva companya aleshores...

En aquest segon disc Dylan ja dona mostres sobrades del seu talent musical amb cançons que esdevindran mítiques com "Blowin' in the Wind", "Masters of War", "A Hard Rain's a-Gonna Fall" o "Don't Think Twice, It's All Right".

La segona cançó del disc, "Girl from the North Country", és una nostàlgica cançó en la que Dylan evoca un antic amor, la noia del país del nord, cançó que entre d'altres fonts d'inspiració té la tradicional anglesa "Scarborough Fair"; no en va per a la gravació del disc Dylan havia viatjat a Anglaterra i entre d'altres cançons tradicionals angleses va conèixer aquesta, de la que va prendre una estrofa:  "Remember me to one who lives there, she once was a true love of mine".

Anys més tard, l'any 1969, i amb un Dylan electrificat que ja ha deixat enrere el folk i s'ha endinsat en el rock, publicava el seu disc més country, "Nashville Skyline", que comença amb una versió de "Girl from the North Country" fent un fantàstic duet amb Jonnhy Cash.

La noia del país del nord és una cançó molt viatjada, també molt versionada arreu! 

L'origen folk d'aquesta la cançó fa que sigui una de les referències del folk català dels anys seixanta i setanta del segle passat; Pau Riba en va fer una adaptació de la lletra i el Grup de Folk, del que Riba també va formar part, la va versionar en català, com tantes altres cançons de folk americanes, i la va publicar l'any 1968 al disc "Folk 2".

Anys més tard, l'any 1998, Jordi Batiste, membre també del Grup de Folk, la recupera pel seu treball "Els Miralls de Dylan" que publica amb Gerard Quintana.


Així doncs el recorregut de versions de la noia del país del nord passa primer per l'original folk de Dylan, després per la versió country del propi Dylan fent duet amb Jonnhy Cash, la versió del Grup de Folk i finalment la del duet Batista i Quintana.

Ah! I si viatgeu pel vell nord glaçat, on el vent bat el cel fronterer, dona'm records a una noia d'allà...









També podeu escoltar aquestes versions (tot i que no totes!) en aquesta llista de reproducció de Spotify!



I la setmana vinent uns minuts musicals de versions d'ulls blaus...

#MinutsMusicals de versions amb "Red River Valley"

A finals dels anys seixanta i principis dels setanta del segle passat la cançó catalana mirava en moltes direccions cercant models i inspiració; una de les mirades es dirigia al folk americà, que tenia en Pete Seeger, Bob Dylan, Peter Paul and Mary i Joan Baez els seus màxims exponents.

No van ser pocs els cantants i músics que van adaptar i traduir cançons del folk americà; fent un repàs a la discografia de grups com Falsterbo 3 o el Grup de Folk en podem trobar una bona mostra.

La cançó de la versió d'avui forma part d'aquestes cançons americanes que, una vegada adaptades al català, ens les hem fet nostres a base de cantar-les en  a l'esplai, a l'escoltisme, a l'escola...

"Red River Valley" és una cançó popular americana d'origen incert; hi ha qui li dóna l'origen d'espiritual negre, d'altres de cançó tradicional folk de l'oest americà... Es té constància de la cançó des de finals del segle XIX i la lletra explica la tristesa d'una dona que s'acomiada del seu estimat; sembla que la composició de la cançó es situa en l'època de l'expedició Wolseley a Red River Valley, al nord dels Estats Units d'Amèrica...

Diversos cantants americans van gravar-la, essent una gravació de la meitat dels anys vint del segle passat la primera de la que es té constància. D'entre els molts músics que l'han cantat m'agrada especialment la interpretació de Woody Guthrie, un cantant de folk americà i una de les grans influències de Bob Dylan.

Precisament Woody Guthrie va fer una adaptació d'aquesta cançó ("Jarama Valley") fent referència a la Guerra Civil Espanyola i a la participació de les Brigades Internacionals a la batalla de Jarama. Però no és aquesta la versió que ens interessa avui!

La versió catalana és fruit de l'adaptació que en va fer Joan Soler i Amigó i entre d'altres la va cantar i gravar el Grup de Folk.

La lletra de la versió catalana té tres estrofes en comptes de les dues de la versió original, i manté, com aquella, el to trist i melangiós de comiat, ja des de la primera frase (trobarem a faltar el teu somriure).

Avui fa 34 anys que el meu pare, Just M. Casero, ens va deixar a l'edat de 34 anys... L'endemà, l'1 de febrer de 1981, "La Vall del Riu Vermell" es va cantar al final de la cerimònia d'enterrament del meu pare, qui naturalment coneixia i havia cantat la cançó i malauradament aquell dia, el del nostre comiat, li feia justícia des de la primera nota i estrofa fins a la darrera!

A mi aquesta cançó sempre em fa pensar en aquell dia i el meu pare, però si tu també la coneixes aquesta cançó ben segur et portarà records d'algú estimat que, d'una o altra manera, és lluny d'aquí...

Escoltem doncs, amb les emocions i els records a flor de pell, "La Vall del Riu Vermell" de la veu i guitarra de Woody Guthrie primer, i del Grup de Folk després!





També pots escoltar aquestes versions en aquesta llista de reproducció de Spotify!



I la setmana vinent, canviant radicalment de registre, en endinsarem al grunge amb "Smells Like Teen Spirit" de Nirvana versionada per una gran veu femenina, potser no prou coneguda!