El 17 de gener de 1961 el president dels Estats Units Dwight David Eisenhower va fer un discurs transmès per la televisió sobre el seu mandat, que estava ja a les acaballes i ja tenia Kennedy escalfant a la banda...
Aquell discurs també es va fer famós per l'advertiment que Eisenhower va fer sobre la perillosa influència del que s'anomenà "complex militar-industrial", no perquè no fos necessari (al capdavall Eisenhower era un militar retirat) sinó per la necessitat d'establir un control de la ciutadania.
El "complex militar-industrial", diu la Viquipèdia, "és un concepte comunament utilitzat per a referir-se a les relacions polítiques entre els governs, les forces armades nacionals, i industrials que obtinguin el suport del sector comercial en l'aprovació de polítiques de recerca, desenvolupament, producció, ús, i suport per a l'entrenament militar, armes, equip i instal·lacions dins de la defensa nacional i la política de seguretat."
És a dir, la comunió d'interessos militars, polítics i econòmics per engreixar la indústria militar i armamentística, una comunió d'interessos que a casa nostra denunciava Arcadi Oliveres...
Doncs bé, d'aquell discurs i d'aquella referència en va néixer aquesta cançó de Bob Dylan, “Masters of War”, de la que el cantant de Minnesota va dir, en una entrevista publicada just el dia abans dels atemptats de l'11 de setembre de 2001: "se suposa que és una cançó pacifista contra la guerra. No és una cançó contra la guerra. És una cançó en contra del que Eisenhower anomenava "Complex industrial-militar" en la seva etapa final com a President. Aquest ambient hi era, i jo ho vaig captar".
Si la lletra li va inspirar aquest discurs, la música la va manllevar d'una cançó folk nord-americana, "Nottamun Town", arranjada i popularitzada per la cantant Jean Ritchie. Quan ella va reclamar figurar en els títols de crèdits, els advocats de Dylan li van pagar 5.000 dòlars per evitar futures reclamacions...
Drets d'autor a banda, la cançó més que de la guerra, parla dels senyors de la guerra:
"Veniu, senyors de la guerra,
els que fabriqueu armes
i els avions de la mort
Els que fabriqueu bombes
i no doneu la cara
amagats al despatx
Només vull que sabeu que
ja us he vist la màscara..."
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada