A mitjans d'abril de 1988 el grup de "hard rock" i "heavy metal" alemany Scorpions van fer una gira a la Unió Soviètica, esdevenint el primer grup de heavy en fer-hi un concert. La gira inicialment preveia fer cinc concerts a Moscou i cinc a Leningrad (actual Sant Petersburg) però els concerts a la capital soviètica es van cancel·lar i tots deu es van fer a Leningrad.
L'èxit dels concerts va portar a la banda de nou a terres soviètiques a l'estiu de 1989 tocant, llavors sí, a Moscou en el marc d'un festival, compartint cartell amb grups com Bon Jovi, Mötley Crüe o OzzyOsbourne.
Les estades de Scorpions a la Unió Soviètica, especialment aquesta segona, van permetre copsar als seus membres els aires de canvis que es respiraven a la Unió Soviètica i que es van fer evident uns mesos després amb la caiguda del mur de Berlín.
Va ser en aquella estada quan es va gestar aquesta balada, publicada a principis de 1991, una de les imprescindibles de Scorpions.
Entre el 14 i el 28 d'octubre de 1962 es va produir la crisi dels míssils de Cuba, un episodi de la GuerraFreda; els Estats Units van descobrir que la Unió Soviètica havia instal·lat míssils nuclears a Cuba i això va provocar una gran tensió internacional fent que els Estats Units se sentissin perillosament amenaçats. Després de nombroses negociacions, la crisi es va resoldre quan la UnióSoviètica va retirar els míssils i els Estats Units van prometre no envair Cuba.
La cançó "A Hard Rain's a-Gonna Fall", de Bob Dylan, sempre s'ha vinculat a aquests fets i la vinculació potser no és desafinada tot i que no seria tant per voluntat del músic com del context de la seva publicació.
Bob Dylan va escriure la cançó abans que esclatés aquesta crisi i de fet es té constància que va interpretar la cançó el 22 de setembre de 1962 al Carnegie Hall.
La cançó es va gravar el 6 de desembre de 1962 i es va publicar el 27 de maig de 1963 tancant la caraA del segon disc d'estudi de Bob Dylan, "The Freewheelin' Bob Dylan".
El 17 de gener de 1961 el president dels Estats Units Dwight David Eisenhower va fer un discurs transmès per la televisió sobre el seu mandat, que estava ja a les acaballes i ja tenia Kennedy escalfant a la banda...
Aquell discurs també es va fer famós per l'advertiment que Eisenhower va fer sobre la perillosa influència del que s'anomenà "complex militar-industrial", no perquè no fos necessari (al capdavall Eisenhower era un militar retirat) sinó per la necessitat d'establir un control de la ciutadania.
El "complex militar-industrial", diu la Viquipèdia, "és un concepte comunament utilitzat per a referir-se a les relacions polítiques entre els governs, les forces armades nacionals, i industrials que obtinguin el suport del sector comercial en l'aprovació de polítiques de recerca, desenvolupament, producció, ús, i suport per a l'entrenament militar, armes, equip i instal·lacions dins de la defensa nacional i la política de seguretat."
És a dir, la comunió d'interessos militars, polítics i econòmics per engreixar la indústria militar i armamentística, una comunió d'interessos que a casa nostra denunciava Arcadi Oliveres...
Doncs bé, d'aquell discurs i d'aquella referència en va néixer aquesta cançó de Bob Dylan, “Masters of War”, de la que el cantant de Minnesota va dir, en una entrevista publicada just el dia abans dels atemptats de l'11 de setembre de 2001: "se suposa que és una cançó pacifista contra la guerra. No és una cançó contra la guerra. És una cançó en contra del que Eisenhower anomenava "Complexindustrial-militar" en la seva etapa final com a President. Aquest ambient hi era, i jo ho vaig captar".
Si la lletra li va inspirar aquest discurs, la música la va manllevar d'una cançó folk nord-americana, "Nottamun Town", arranjada i popularitzada per la cantant Jean Ritchie. Quan ella va reclamar figurar en els títols de crèdits, els advocats de Dylan li van pagar 5.000 dòlars per evitar futures reclamacions...
Drets d'autor a banda, la cançó més que de la guerra, parla dels senyors de la guerra: "Veniu, senyors de la guerra, els que fabriqueu armes i els avions de la mort Els que fabriqueu bombes i no doneu la cara amagats al despatx Només vull que sabeu que ja us he vist la màscara..."
Reconec que tinc una certa debilitat per aquests vídeos que amb pocs minuts, un bon relat i quatre dibuixos t'expliquen un fet o una època històrica; són com pastilles concentrades pel caldo i, fins i tot si voleu, lliçons d'història per a "dummies", però la veritat és que a mi em fascinen...
El vídeo d'aquesta setmana és sobre la Guerra Freda, una guerra aparentment no lliurada que va marcar la geopolítica mundial de la segona meitat del segle XX...
Són només 7 minuts per explicar més de 40 anys d'història! Bon divendres!
