Així comença... "Dones migpartides"

Els llibres, com tants altres productes de consum, avui també ens han d'entrar pels ulls; les seves portades, amb el seu títol i el seu disseny, tenen la missió de captar la nostra atenció per comprar-los (o demanar-los en préstec).

Però el que ens enganxa d'un llibre no és el títol, ni el disseny de la portada, possiblement ni tan sols l'autor o autora; el que ens enganxa d'un llibre són les seves paraules i, especialment, les seves primeres paraules.

Aquest 2025, doncs, compartiré cada divendres les primeres paraules d'un llibre, en una tria, com sempre, personal i transferible.

Avui obrim un llibre, "Dones migpartides" (Pòrtic, 2025) de Ramon Solsona, Premi Carles Rahola d'Assaig d'enguany, que contribueix a trencar el silenci a què van estar sotmeses tantes dones narradores per culpa de la dictadura franquista, que les va anorrear i silenciar.

Ramon Solsona rescata de l'oblit la veu d'escriptores catalanes que van viure la República, la guerra i la postguerra, i que van veure com la seva trajectòria quedava tallada per la repressió i el silenci.

"Dones migpartides" és un llibre que comença així:

Fins als vint anys, Albina Francitorra (1912-2013) va publicar articles i contes a la premsa. Quan el 1932 es va casar amb l'advocat i escriptor Tomàs Roig, ell va deixar les coses clares: «En aquesta casa, amb un que escrigui n'hi ha prou». Un, no una. Així, mentre ella es dedicava a tenir set fills -entre els quals l'escriptora Montserrat Roig-, el marit no va parar d'escriure contes, novel·les, poesies, assajos, biografies i obres de teatre. Això no és anècdota, sinó que té un valor de categoria.

La invisibilització de la literatura escrita per dones començava amb aquest repartiment desigual de papers, continuava amb les dificultats per accedir al món editorial i donar-se a conèixer, xocava amb un cànon fet de barbes i bigotis i culminava amb un oblit quasi instantani. Avui, quan les dones no han de demanar permís a ningú per escriure, es fa sentir el batec de les escriptores que van quedar sepultades per capes de desmemòria. En aquest llibre n'hi bateguen unes quantes.