Així comença... "La Fageda. Història d'una bogeria"

Els llibres, com tants altres productes de consum, avui també ens han d'entrar pels ulls; les seves portades, amb el seu títol i el seu disseny, tenen la missió de captar la nostra atenció per comprar-los (o demanar-los en préstec).

Però el que ens enganxa d'un llibre no és el títol, ni el disseny de la portada, possiblement ni tan sols l'autor o autora; el que ens enganxa d'un llibre són les seves paraules i, especialment, les seves primeres paraules.

Aquest 2025, doncs, compartiré cada divendres les primeres paraules d'un llibre, en una tria, com sempre, personal i transferible.

Avui obrim un llibre, "La Fageda. Història d'una bogeria" (La Magrana, 2008), en el que la periodista, escriptora i editora Dolors González relata l'origen de la Cooperativa La Fageda, una història d'èxit social i empresarial, referent no només a casa nostra, sinó a escala internacional.

El llibre, que compta amb un pròleg de Cristóbal Colón, fundador i president de La Fageda, relata la història de l'organització, també recull històries de les persones que hi han treballat i treballen, per la qual cosa és un magnífic relat que, amb el pas dels anys, ha adquirit caràcter de crònica.

Un dels aprenentatges de la història de La Fageda, com de tants altres projectes d'èxit, és que precisament l'èxit no apareix per art de màgia, sinó gràcies al treball i a la persistència, i a l'aprenentatge dels errors i dels encerts. La Fageda no ha estat sempre un projecte d'èxit, ni va començar amb els iogurts i postres làctics, ni va començar al cor de la Fageda d'en Jordà; la seva és, sobretot, una història d'atreviment i un punt de bogeria, com assenyala el  mateix títol del llibre, i sobretot és una història molt arrelada al territori.

Avui, Dia Mundial de la Salut Mental, és un bon dia per recuperar la història d'una de les entitats que, juntament amb moltes altres, ha lluitat i segueix lluitant per la integració i inclusió de les persones amb problemes de salut mental.

"La Fageda. Història d'una bogeria" és un llibre que comença així:

UN PROJECTE DE BOJOS

7 d'abril de 1982. Despatx de l'alcalde d'Olot, senyor Joan Sala i Villegas, economista i empresari d'èxit, un dels propietaris de la marca olotina de roba i calçat Privata. L'il·lustríssim alcalde ha concedit audiència a dos senyors que assisteixen puntualment a la cita. Un d'ells, Josep Torrell, és un metge conegut a la comarca com a coordinador de l'atenció psiquiàtrica a la zona de la Garrotxa. Arriba acompanyat d'un desconegut de poc més de trenta anys.

-Bona tarda.

-Bona tarda. Diguin.

-Senyor alcalde -comença Josep Torrell-, m'agradaria que escoltés el meu amic, el senyor Cristóbal Colón. Ell voldria dur a terme alguna activitat empresarial a la comarca, encara no sap quina, amb catorze persones que pateixen malalties mentals. La seva iniciativa tindria el suport de la direcció del psiquiàtric de Salt.

L'alcalde no respon. Està paint la informació. Inconscientment, mou el cap i observa en silenci l'acompanyant:

-Hola. Me llamo Cristóbal Colón y soy psicólogo. Me disculpará, pero apenas hablo catalán. Tengo previsto montar una empresa con las catorce personas de las que le hablaba hace un momento el doctor Torrell y mi objetivo es ofrecer trabajo a todas las personas con enfermedad mental de la comarca porque pienso que trabajar les puede ayudar en su vida.

Es torna a fer un silenci estrany. L'alcalde es mira tots dos visitants i tot seguit revisa l'agenda, amb l'esperança de trobar-hi alguna pista que l'ajudi a entendre què li estan explicant. Una empresa de no se sap què, dirigida per un tal Cristóbal Colón, psicòleg, per acabar-ho d'adobar, i que vol contractar persones amb malalties mentals com a treballadors... Un psicòleg engegant una empresa? Amb el suport d'un psiquiàtric?