dijous, 17 de gener de 2008

L'himne sense lletra

Se acabó el chunda-chunda


És incomplet un himne, sense lletra?. Una primera i senzilla resposta hauria de ser no, no és necessàriament incomplet un himne sense lletra...

Aquests darrers dies el Comitè Olímpic Espanyol (COE) ha proposat posar lletra a la Marxa Reial, és a dir, a l'himne d'Espanya. El fet és que la proposta, entre la precipitació de la presentació i el poc suport popular que ha rebut, ha estat de moment retirada.

Els himnes, com els cants, juguen una funció simbòlica i emocional de sentiment de pertinença, de comunió d'interessos, de consciència de grup, col·lectiu, etc. La seva significació és semblant a la que tenen les banderes, per exemple.

Més enllà de l'emotivitat que em pugui despertar l'himne espanyol, entre gens i cap, l'hi reconec la seva funció simbòlica i de representativitat, sobretot, com els himnes de tots els països i els estats, en determinats esdeveniments, en especial els esportius.

No és motiu, modestament penso, que els esportistes tinguin una lletra per cantar, més enllà del popular "chunga-chunga", que l'himne espanyol hagi de tenir, ara, una lletra. Tot plegat ho trobo artificiós, doncs si alguna cosa tenen els himnes és precisament un component com a mínim històric, sobretot emotiu, quan no èpic... fins i tot de derrota...

Salvant les distàncies seria com posar veu a les pel·lícules mudes...
És clar que si del què es tracta és de tenir un himne amb lletra, bé podríem recuperar l'Himne de Riego... aquest sí, per exemple, em desperta més emotivitat...
També és cert que l'actual himne espanyol té algunes lletres no oficials, gens actualitzades, per cert... allò, per exemple, del Franco, Franco que tiene el culo blanco...

En qualsevol cas aquest és veritablement el risc, que la lletra, com la que s'havia proposat, soni a reminiscències franquistes o, si es vol casposes...
Quasi millor deixar-lo mut!.

Himno de Riego


Himno de la Segunda República


------------------------
pd1: Esperanza Aguirre guanya el pols a Gallardón... Rajoy ja no sap ni a què juga... Com sempre en José Antonio Donaire té més claus per entendre la política ficció, en aquest cas amb el seu article Matemàtica electoral.
El President Montilla ha valorat aquesta circumstància apuntant a l'èxode dels moderats: Matas, Piqué i, ara, Gallardón.
El President Zapatero ha estat més moderat demanant no fer llenya de l'arbre caigut.

pd2: m'agrada la bona acollida que ha tingut l'article Oficis de dones que l'Assumpció Vila va publicar al Diari de Girona. Breu fragment per fer boca: Si una guia editada amb diners públics, amb diners d´un pressupost al qual també contribuïm amb el nostre treball remunerat, no mereix que s´esmenti el treball artesà o l´ofici de cap dona, malament.
La Pia Bosch en diu: No es pot afegir res al que ella ha escrit: ho diu tot amb la major senzillesa.

pd3: sempre amb un esperit necessàriament crític, és un plaer llegir Quim Curbet, també el seu darrer article, Una andròmina anomenada “cultura”: La cultura fa bonic, però poca cosa més. I si queda lluny del centre, encara pitjor, perquè aleshores la cultura esdevé cultureta, una afer d’indígenes, de pagerols, o de les dues coses alhora.

pd4: fe d'errata del darrer post. L'Anna no és la filla del pastisser, és la filla de l'ex-pastisser... L'Esteve ja no s'enfarina el nas... però el trobareu igualment a la Xera.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada