Ja sabem que amb el llenguatge, a vegades, cal ser molt precís i curós, ja que tan sols una coma pot canviar completament el significat d'una frase: no és el mateix dir "no, t'estimo”, que "no t'estimo".
D'aquesta precisió i cura n'ha d'estar especialment pendent el periodisme, la professió en què dipositem l'explicació de la realitat, tot i que de manera subjectiva, però alhora sotmesa a un codi deontològic i a un rigor periodístic, fonamentat, entre d'altres elements, en les famoses “5 W”: qui, què, on, quan i per què.
La capacitat de modificar (tergiversar, manipular... digueu-li com vulgueu) el relat de la realitat és tan temptadora com subtil, ja que, en moltes ocasions, cala més com les coses semblen ser que no pas com són realment. Aquests dies s'ha fet especialment viral el titular d'una entrevista al músic i productor Josep Maria Mainat:
"Josep Maria Mainat trenca amb ERC: «M’agrada Sílvia Orriols quan parla d’independència»".
El problema d'aquest titular no és la seva literalitat, ja que, efectivament, en l'entrevista Josep Maria Mainat manifesta el trencament amb ERC i pronuncia literalment allò que diu sobre Sílvia Orriols. El problema és la relació entre ambdues realitats, presentades sense context ni matisos, per tal de configurar-ne una tercera, a criteri del periodista: la interpretació que Mainat s’allunya d’ERC per apropar-se a Aliança Catalana.
Mainat, vist el titular i, suposadament, la volada que va tenir, va respondre al periodista titllant el titular de manipulat, incomplet i deformat, i va compartir el fragment de la seva declaració:
"El discurs independentista d'Aliança Catalana em sembla bé, però el seu discurs islamòfob no m'agrada gens, l'odio. Això és racisme de carrer. Per tant, no puc estar-hi d'acord de cap manera."
D'aquesta polèmica no m'interessa el que pensa Mainat, ni tan sols els motius que van dur el periodista a generar aquest titular. De fet, dins del periodisme fa anys que corre la cèlebre frase: “No deixis que la realitat t'espatlli un bon titular.”
No, el que m'interessa d'aquesta història és la facilitat amb què el llenguatge, la manera com expliquem les coses, pot desdibuixar la realitat o, dins i fora del periodisme, dibuixar-la segons el nostre interès.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada