Així comença... "La llavor dels somnis"

Els llibres, com tants altres productes de consum, avui també ens han d'entrar pels ulls; les seves portades, amb el seu títol i el seu disseny, tenen la missió de captar la nostra atenció per comprar-los (o demanar-los en préstec).

Però el que ens enganxa d'un llibre no és el títol, ni el disseny de la portada, possiblement ni tan sols l'autor o autora; el que ens enganxa d'un llibre són les seves paraules i, especialment, les seves primeres paraules.

Aquest 2025, doncs, compartiré cada divendres les primeres paraules d'un llibre, en una tria, com sempre, personal i transferible.

Avui obrim un llibre, "La llavor dels somnis" (CCG Edicions, 2001), d'Antònia Adroher i Carmel Rosa, que no només explica l'apassionant i, alhora, convulsa vida d'aquestes dues persones, sinó que sobretot explica el context social, bèl·lic i polític en què van viure: la Guerra Civil, l'exili, la 2a Guerra Mundial, l'activisme antifranquista, la recuperació de la democràcia...

Aquest passat dilluns ja va fer 18 anys de la mort de l'Antònia Adroher i Pascual, mestra de professió i activista política, portadora de la bandera republicana el 14 d'abril de 1931 fins al balcó de l'Ajuntament de Girona, i esdevenint, l'any 1936, la primera regidora. 

A l'exili Antònia Adroher es va retrobar amb un antic company del POUM (Partit Obrer d'Unificació Marxista), Carmel Rosa Baserba, "Roc", activista polític i periodista, col·laborador entre d'altres de l'agència France-Presse, i esdevenint des d'aleshores en el seu company de vida, fins a la fi dels seus dies.

Va ser un gran encert que la seva història, la personal i la política, quedés recollida en aquest llibre, que és una llavor per a l'esperança i, naturalment, els somnis per als moments més tràgics de la vida.

"La llavor dels somnis" és un llibre que comença així:

Trobada amorosa en un exili bèl·lic

Davallava en bicicleta el pont de pedra sobre el riu Garona, a Tolosa de Llenguadoc, quan vaig veure, fugisserament, una cara coneguda. Era l'Antònia de Girona, que avançava per la vorera de la meva dreta amb el seu caminar pausat i ondulant.

Feia mesos que l'havia perdut de vista, des de la sortida precipitada de Girona, quan la guerra feia els últims badalls i la retirada de civils i militars s'accelerava. S'acabava el mes de gener del 1939, pocs dies abans de l'entrada de les tropes franquistes a la ciutat.

Ens coneixíem, amb l'Antònia superficialment, com passava amb tants companys del partit. Ella militava a Girona i jo a Barcelona. Ens havíem trobat en reunions o actes de propaganda. Però l'Antònia era difícil de no recordar perquè era la germana d'un dirigent conegut, l'Enric Adroher, "Gironella", i perquè era una dona força atractiva. De la seva activitat dins del partit en coneixia poca cosa. Sabia, tanmateix, que havia estat la primera dona regidora de l'Ajuntament de Girona en la regidoria d'Ensenyament i Cultura. Era mestra.