dimarts, 27 de maig de 2008

Perquè la meva mare llegeix el diari?

Fa tot just una setmana escrivia un post [Llegir el diari] on explicava els motius pels quals em sembla que llegeixo el diari; aquest post me'l va inspirar l'article d'Assumpció Vila Dones lectores. Al meu article parlava de la influència de la meva mare en l'hàbit de llegir el diari... doncs bé, la meva mare, la Maria Mercè Gumbau Reynalt, m'ha enviat un correu electrònic amb el text que reprodueixo a continuació, on ella m'escriu el que en més d'una ocasió m'ha explicat.

Li he demanat permís per publicar el seu text... i aquí el teniu.

Aquesta meva afició, gairebé addicció a llegir el diari em ve de més lluny. És des de sempre. Des de que vaig saber llegir i d'això en fa molts anys.

A casa rebíem La Vanguardia Espanyola (es deia així) cada dia. Ens la duia el carter. I la veritat és que a mesura que em feia gran, esperava cada dia ser a casa, sortint de l'escola, per mirar-la, llegir-la...

Recordo amb molta emoció com el meu pare - ell sí que el llegia cada dia, jo diria que tot, amb molt d'interès, llegia els articles d'opinió (ell en deia de fons) - em feia veure esdeveniments rellevants del moment:

Recordo una portada de la visita a Espanya del llavors president dels EEUU d'Amèrica, Eisenhower, rebut pel General Franco i una nena que devia tenir la meva edat (tenia 10 anys) li oferia un ram de flors...

Recordo com m'agradava veure cada dia la caricatura d'en Muntanyola a la Vanguardia i a vegades també llegia la columna.

I els anuncis, sobretot per Nadal i Reis. Les pàgines de joguines eren un vertader regal!. Pàgines senceres de nines i cotxets dels magatzems Jorba de Barcelona.

Llavors no hi havia tele i en aquells temps encara no teníem ràdio. Era el diari l'única mirada a l'exterior! I era molt potent!!!.

També, i amb el meu pare, vaig aprendre a estimar els llibres. Per sort a casa n'hi havia molts. Després ho he anat descobrint...

Ens feia llegir les novel·les de Juli Verne, que les tenia en castellà i alguna en francès. I els llibres que ell tenia de quan era petit i dels seus avantpassats. Una delícia. I no cal dir que m'agradaven els meus llibres de text de l'escola de Primària. Els devorava tots. Fins i tot recitava de memòria totes les poesies, en castellà, per suposat, però les trobava precioses : el Romancero castellà, Quevedo, Becquer...

En treballar a l'emissora llegia la premsa de Figueres : Vida Parroquial i l'Empordà. En Just
[Just M. Casero] escrivia a Vida Parroquial.

Més endavant ja de gran i a Figueres, ja comprava diaris: el Correo Catalán, al matí; el Noticiero Universal a la tarda. Després el Tele-Express, el diari Avui... El diari avui va sortir el mes d'abril de 1976 els dies que érem a la Barraquer per l'operació de l'ull d'en Just
[podeu llegir aquest post per situar-vos: 8 de febrer de 1976] i recordo que potser vaig anar 30 vegades al quioscs del carrer Muntaner de BNC per comprar-lo, però va sortir molt tard i no va arribar a tots els quioscos.

I Presència ... i el Punt... i més tard ja ho has viscut tu mateix i saps com m'agrada llegir de sempre.

Moltes gràcies, mare, per l'escrit!. També per deixar-me'l publicar.
----------------------------------

pd1: aquest dijous al vespre, camí del sopar de GERDD a Avinyonet de Puigventós, li comentava a l'Assumpció Vila que no havia explicat, al meu article Llegir el diari, precisament el què després em va escriure la meva mare. Gràcies al correu que m'ha escrit, la meva mare contribueix a estirar el fil...

pd2: la pregunta s'endevina: llegiran el diari les meves tres filles?.

pd3: a la fotografia que encapçala aquest post, extreta de l'arxiu familiar, hi ha la meva mare amb el seu germà, Miquel Gumbau Reynalt, amb un llibre entre mans a Cantallops (Alt Empordà).