dimarts, 11 de febrer del 2014

Qui són els "Josep Casero" d'avui?

Parlant i recordant Josep Casero a la Llibreria 22. Fotos: Esteve Escapa.
La pregunta, aquesta pregunta que encapçala aquesta article, va sobrevolar i aparèixer a la part final de la presentació del llibre "Compromís amb Figueres. Un cant a la vida de Josep Casero i Maria Rosa Ymbert" de Joan Armangué. que es va presentar el passat dijous 6 de febrer a la Llibreria 22.

Convidats per Joan Armangué, la Montse Palma, en Joan Manuel del Pozo, el propi Armangué i un servidor vam recordar les trajectòries vitals de Maria Rosa Ymbert i Josep Casero, dos figuerencs compromesos que Joan Armangué reivindica al seu llibre.

Qui era Josep Casero?

El 15 de juny de 2007 el parlament que vaig fer en motiu de la inauguració de la Plaça Josep Casero de Figueres començava així: "No hi ha Just M. Casero sense Josep Casero".

Josep Casero era el germà gran del meu pare qui, en un manuscrit autobiogràfic possiblement escrit a principis dels anys '70 del segle passat, el va descriure amb aquestes paraules, recollides al llibre "Memòria de Just" de Jaume Guillamet (Edicions 62, 1999)::

"En Josep era el nostre petit refugi. Nosaltres dos no n'érem conscients de les coses. (...) Ell era la víctima; de tots tres (els germans que eren aleshores), el més desafortunat. El món per ell havia mostrat sempre la faç dura, de sofriment i silenci. Creixia alt i prim, viu i audaç; però descoratjadament sol. Un home bo ens va ajudar."

Josep Casero va créixer i madurar ràpid, com tants altres infants durant la postguerra; condició de germà gran que exercia amb responsabilitat i fermesa, res de resignació! En l'expressió que en Just va fer servir per definir-lo, "un home bo ens va ajudar", s'hi condensa la grandesa d'en Josep Casero!

"Un home bo ens va ajudar"

Però aquesta expressió sobrepassa, i de molt, els límits estrictament, i íntimament familiars: pregunteu a les entitats de Figueres, pregunteu al barri Juncària - Parc Bosc de Figueres, pregunteu als figuerencs que el van conèixer i tractar i tots, absolutament tots podrien fer-se seva aquesta senzilla frase: "un home bo ens va ajudar".

Josep Casero, socialista de soca-rel, líder veïnal, sempre estava disposat no només a dir-hi la seva, sinó sobretot a fer tot el possible i necessari per a millorar el seu entorn, per a millorar la convivència, per a dignificar la vida dels qui, com ell en la infantesa i joventut, tastaven el gust amarg ja no només de la misèria i la pobresa, sinó sobretot de la marginació, l'oblit...

Des de l'associació de pares de l'escola, a l'associació de veïns, des del PSC, com a militant de base, com a regidor, pensant en el seu barri, pensant en Figueres, no es quedava en la denúncia, en la crítica, sinó que era dels primers, sinó el primer, d'arremangar-se per comprometre's i responsabilitzar-se amb les solucions.

D'exemples al llibre de Joan Armangué no en manquen! És Josep Casero el gran referent del moviment veïnal de Figueres del darrer quart de segle.

Era Josep Casero un líder, un mediador, un polític de cap a peus que feia política, i amb majúscules, des del barri, des de perifèria, no només pel barri, sinó per tota la ciutat!

Qui són avui els "Josep Casero"? Qui és avui el "Josep Casero" de Figueres, de Girona, del teu barri, el teu poble, la teva ciutat?

Ben segur que n'hi ha... tan segur com que quan no n'hi ha, tard o d'hora es troba a faltar no tenir un "Josep Casero" a prop!

"Un home bo ens va ajudar"... el meu tiu Josep ens ajuda encara avui, i per sempre, amb el seu record, el seu testimoni...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada