dimarts, 9 d’octubre del 2012

Ell va començar a ser català un matí de primavera, senyor Fernández Vara!

Just M. Casero, un català d'origen extremeny...
"Jo vaig començar a ser català un matí de primavera, l'any cinquanta, pocs dies abans de fer el meu quart aniversari de permanent exili, fill de patriotes nòmades.

L'arxiu familiar, més aviat escàs en testimonis, guarda amb zel una fotografia commemorativa de la nostra presa de possessió de Catalunya. Sis personetes morenes, color de terra estrangera, roba aprofitada... Els grans - el pare, la mare i la tia - amb una certa esplendor de millors temps. I tan desgraciats que eren aquells dies! Els petits - en Josep, la Darlinda i jo -, viva imatge de les possibilitats econòmiques familiars: espardenyes de roba, rentades per tercera vegada; una pantalons subjectats per uns elàstics de roba; i una samarreta de coll rodó, de tercera mà, amb les corresponents puntades a l'aixella. Aquest era el primer jo: l'honorable Just M.Casero.

La gent no s'estranyava pas de nosaltres. Érem tanmateix una estampa vulgar en la Catalunya d'aquells dies. La tribu dels immigrants en aquest nou continent"

Des que va fer aquelles desafortunades declaracions ben segur que Guillermo Fernández Vara ha escoltat catalans d'origen extremeny condemnar les seves paraules per inoportunes. Ell mateix va reconèixer, a la seva manera, haver-se passat de frenada!

Modestament em serveixo d'un manuscrit, sense data però que l'amic Jaume Guillamet situa a principis dels anys '70, que va escriure el meu pare, Just Manuel Casero Madrid i d'origen extremeny, que Guillamet va recollir al llibre Memòria de Just (Edicions 62), per fer evident que aquells dies, aquell temps que tan personalment relatava el meu pare, formen part del passat, d'una memòria que no cal perdre, però que en cap cas pot servir per apropiar-se de res ni de ningú!

I amb la mateixa llibertat que el meu pare va decidir començar a ser català, alguns dels seus cosins van decidir, un bon dia, sense deixar mai de ser extremenys, tornar a viure a Extremadura!

La paraula clau és clara: llibertat!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada