dimarts, 20 de maig de 2008

Llegir el diari

Llegir el diari és, per mi, un hàbit com ho és rentar-me les dents, quelcom que si no puc fer trobo a faltar. Tinc aquest pensament com a mínim un cop a l'any, quan rebo el rebut, a principis d'any, de la subscripció al diari que rebo a casa. També el tinc cada vegada que, punyeta!, baixo a buscar el diari al matí i no el trobo a la bústia!. Bé, davant aquesta situació m'indigno!. Un dia sense diari!. Tampoc és ben bé així, sé que el puc llegir per internet, però no és ben bé el mateix...

Hi rumiava, en el fet de llegir el diari, a partir de l'article d'Assumpció Vila Dones lectores. Sempre he sentit parlar a l'Assumpció de la importància de llegir cada dia el diari i, sobretot, que el llegeixin les dones. L'Assumpció comença així el seu article: En una nota recent de l’associació de professionals del màrqueting, s’analitzava la difusió dels anuncis en premsa i es lamentava que Espanya se situés en el penúltim lloc de difusió europeu, amb 94 exemplars venuts per cada mil habitants, només per davant de Portugal. Deia la nota, que una de les raons de l’escàs índex de difusió espanyol és el baix nombre de lectores, només el 27,1% de les dones llegeix habitualment els diaris enfront del 46,6% dels homes. Aquesta dada ens hauria de fer reflexionar, ja que gairebé, quant a les dones, ratlla l’analfabetisme informatiu.

La meva mare, pensava llegint aquest article, no pot passar, tampoc, sense diari. A casa sempre n'hi ha hagut, encara que hi deu haver ajudat el fet que el meu pare, Just Manuel Casero Madrid, fos un dels fundadors del diari El Punt. El fet és que a casa la meva mare El Punt no ha fallat mai, com tampoc el diari El País els diumenges i, algunes temporades, El Periódico. Veient el diari cada dia a casa al final, essent un nen, t'hi vas interessant: primer les sis diferències, després la programació de la TV, més endavant algunes vinyetes, un cop d'ull a les fotografies, el temps, l'horòscop... I sense adonar-te'n massa de cop et trobes llegint notícies, articles d'opinió, l'editorial i, fins i tot, els noms dels components de l'equip editorial, dels redactors, dels comercials...

A mitjans de l'any 1995, amb 21 anys acabats de fer, vaig marxar de casa (ara se'n diu emancipar-se) per anar a viure amb un bon amic, compartint pis (de fet el pis era seu i jo l'hi pagava un tan al mes). Marxar de casa volia dir espavilar-me amb moltes coses, assumir més despesa (feia uns nou mesos que treballava, i uns quatre que ho feia amb el primer sou important, poc més de 130.000 ptes.) i no disposar del diari. Poc després de marxar de casa ho vaig solventar i a finals d'octubre del 1995 em convertia en subscriptor del diari El Punt. La primera quota va ser de bon pagar, ja que les 8.730 ptes. només eren per període entre el 23 d'octubre al 31 de desembre del 1995, però al mes de gener del 1996 amb 51.750 ptes. ja em va venir l'import d'un any sencer. Es tractava d'una primera necessitat?. Potser no, però sí que era una prioritat per mi.

La subscripció m'ha anat seguint d'aquell pis de Sant Narcís al de la Plaça Catalunya i d'allà fins a Sarrià de Ter. El diari és un element quotidià a casa, el recollim a la bústia i el llancem amb la resta de paper el contenidor de selectiva. Les meves filles el veuen cada dia, per elles és normal veure'ns fullejar o llegir el diari., fins i tot és la Clàudia qui, alguns caps de setmana, baixa a buscar-lo a la bústia, doncs és sempre la més matinera...

Amb les versions digitals dels diaris també he adquirit nous hàbits a l'hora de llegir altres diaris, principalment dos: el Diari de Girona el consulto sempre per internet llegint-ne els titulars i desplegant les notícies i continguts que m'interessen. El Periódico el rebo en una de les meves adreces de correu, en rebo els titulars de l'edició matinal i la vespertina. També consulto altres diaris com El País o el diari electrònic Vilaweb i al lector del Google hi rebo el NacióDigital i altres blocs de periodistes...
El preu d'un diari no val la informació que duu; és una despesa, d'altra banda, que també ens podem estalviar sense renunciar a llegir-lo, podent-lo llegir al bar, a la biblioteca o altres equipaments públics i sales d'espera.

I ara els joves, a partir del Pla de Foment de la Lectura de la Generalitat de Catalunya, tindran la possibilitat que se'ls pagui uns subscripció: [extret d'una nota de premsa del Departament de Cultura]
Programa de subscripcions a diaris i revistes per a joves de 18 anys

Aquest programa permetrà que tots els joves que compleixin 18 anys al llarg del 2008, 2009 o 2010, uns 170.000 aproximadament, puguin obtenir una subscripció gratuïta a un diari o revista per un temps determinat. Amb aquesta iniciativa es vol potenciar l’hàbit de la lectura entre els joves catalans i rellançar el sector de la premsa impresa en un segment de consumidors que en aquests moments està disminuint.

Els diaris i revistes podran adherir-se a aquesta iniciativa de forma voluntària. Actualment les bases del programa es troben en procés de consulta amb les associacions representatives del sector de la premsa periòdica (ACED, ACPC, APPEC).

Aquest programa està promogut pel Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació i compta amb la col·laboració de les associacions del sector. La Generalitat destinarà a aquest programa 3.000.000 d’euros anuals.

Ja m'hagués anat bé, fa 13 anys, aquest programa... però sempre he considerat per ben invertida la quota de subscripció al diari...